SEMPRE AVANT

Això si que és ser un crack

2007-02-07T13:35:00.000+01:00

Avui dimecres 7 de febrer, s'ha publicat un article d'Oleguer Presas al diari Berria. El penjo perquè val la pena llegir- lo, té tota la raó del món. Fa falta gent com ell, gent que s'atreveixi a dir les coses pel seu nom:

La bona fe

De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.

L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.

Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.

Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats.

I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.

Mites

2007-02-05T15:11:00.000+01:00

Recordeu Sopa de Cabra? i les cançons mítiques dels seus inicis? "L'Empordà", "Si et quedes amb mi", " No tinguis pressa", " Podré tornar enrera", " El boig de la ciutat"... Sembla que Sopa queda molt enrera però, realment, té cançons molt bones. Recordeu quan a la Repu posaven "mai trobaràs el teu príncep blau..."? quins temps aquells! ara només posen "orterades lolailas"! (hi ho sabeu Neus i Clara).
Aquests dies he estat escoltat Sopa, grup que vaig descobrir quan era petiteta gràcies a ma germana... Txi, era emocionant entrar a la seva habitació i usurpar- li els "cassets", amb nou anyets jo ja ballava a ritme de Sopa i estava enamorada d'en Gerard Quintana ¬¬': sort que amb els anys he anat adquirint més criteri en segons quines coses (i no parlo de música ;) ... en fi, que tothom sap que el meu nen és el més guapo del móoooon, oh yeah, per favor, oh yeah!!).
Doncs això, que estic recordant i escoltant antics CDs de música catalana i la veritat és que hi ha un munt de cançons molt bones. I com et vaig dir Clarona, es podria fer un Karaoke de música catalana (i jo ja tinc una llista de les millors)!! I el dia que surti, cantaré (i sense anar borratxa perduda)! t'ho prometo!!

Una de les meves cançons preferides: " No vull canviar de pell":

El que tinc, el que sóc
pot ser casual i també pot durar poc
el que vull, el que faig
pot fer-te mal si ets sempre al meu costat.

No, no, no pensis que és dolent
només és rock´n´roll.

Vaig canviant de ciutat,
no sé d´on vinc, tampoc recordo allà on vaig,
ja no sé quants anys, ja no sé què faig
quan millor em va més perdut vull estar.

Però no, no pensis que es malament
jo només vull un món diferent,
no vull canviar de pell
m´estimo més, només un món diferent.

Amb la nit els somnis cauen
al terra brut d´algun bar o al mig del fang,
demà ja és massa tard per viure un temps que ha passat
que ja no podrà tornar mai, ai, ei, ei, ei, ei...!

He sentit cridar el meu cor
com un ocell que vol escapar
però no sap on ha d´anar ni vol seguir pistes falses
tampoc no vol viure d´enganys
que el facin sentir mes estrany, ei, ei, ei...!

Al carrer, tanta gent
vull trobar algú a qui pugui estimar
no tinc prou, no! satisfacció!
si algú em mossega em sentiré millor.

No, no, no vull canviar de pell
no, no, no vull canviar de pell

No vull deixar que el temps em faci córrer
no vull canviar de pell
jo nomeés vull un món diferent!!

Misoginia per la red

2007-02-03T16:54:00.000+01:00

Estava a punt de posar- me a estudiar altra volta però, abans, he fet una ullada pels blogs i fotologs d'amics. Un cop de vista ràpid, sense escriure res, només per retrassar una mica el moment de començar l'estudiada.
He tingut la mala pensada de visitar un blog d'aquests que parlen de les noies. El típic Blog d'adolescents que narren les seves historietes nocturnes i allò què pensen de les dones: "són totes unes fulanes, són totes unes estretes reprimides, són unes cregudes..."
Doncs això, que potser és que avui estic "sensiblona" però quan llegeixo aquestes coses se'm cau la cara de vergonya. Una cosa és fer conyes i l'altre ratllar la misogínia.
Aquests blogs d'adolescents que tanta gràcia fan a alguns, fan plorar a ulls d'una noia que es pregunta si, realment, tots els homes són així... I és que a vegades, després de veure aquestes coses penses que per molts nois només ets un tros de carn, que si et parlen és perquè volen "cardar" i que, segurament, si troben un tros de carn amb una talla de sostenidor més gran, et deixaran tirada ... Alguns no veuen que les dones som persones, amb intel·ligència i sentiments però, mal em pesi dir- ho, nosaltres a vegades, som massa insegures i sovint deixem que la nostra autoestima augmenti o disminueixi en funció de coses tant superficials com les modes, l'estètica, la pressió social i els homes.
Però no em desvio del tema: he llegit el Blog i he arribat a la conclusió que molts nois no són capaços d'entendre que les dones no estem al servei de ningú. Que si no volem sexe és perquè som lliures d'escollir, que si ens posen les banyes ens faran mal perquè també tenim sentiments, que si se'ns acosten a la discoteca amb una única intenció no fem cap mal si diem que ens deixin en pau, tampoc no ens convertim en dones de segona quan complim els 40 ni som un cero a l'esquerra quan en fem 50.
Afortunadament, després de llegir aquests tipus de Blogs m'adono que els meus amics no són així, no pensen aquestes coses i mai escriurien tals bestieses.
No vull fer un escrit feminista, simplement "clickeu" el link "Doctor cabró", llegiu el text del Taxi i alguns altres i sabreu perquè escrit això. Tot plegat m'ha provocat vomitera.

Malaltona

2007-01-30T13:22:00.000+01:00

Estàs malalta a la feina, intentant no pensar que el cap t'explotarà i que les punxades a l'estómac et faran fer ganyotes extranyes. Llavors et sona el mòbil, ja és la cinquena vegada que sona en tres hores. És ella altra volta, i no saps si contestar. Finalment agafes i sense que pugui dir res, ja contestes directament: "estic bé mare, ets una pesada". Així és ella: si sap que estàs malalta et truca i et truca i si no li agafes el telèfon es pensa que t'has desmaiat i opta per trucar directament a la feina.
Així és ma mare, una patidora i, sí, a vegades ens enfadem i ens cridem... però em truca i es preocupa com ningú.
És el complex món de les mares: t'hi enfades, t'hi crides... però, en el fons, són les que més estimen, les que sempre estan per tu, les que mai s'obliden de res...
Tic malaltona :P

La vida és bonica però, a vegades, complicada.

2007-01-19T16:20:00.001+01:00

Avui, per fi, acaba una de les pitjors setmanes de la vida d'una servidora. Una setmana plena de vivències noves i nervis, molts nervis. El dia 19, a les 11, "la marató" ha finalitzat... ja era hora. Ara a reempendre el fil i a continuar allò que vaig deixar mig penjat, si és que es pot.
Però una setmana estressant també ha de tenir coses bones com l'aniversari d'un que mai llegeix el Blog però que se'l perdona XD i una nit inoblidable amb els mítics Pets! Txiiiii, ahir vaig anar a la Faràndula a veure "Els Pets fan teatre". Que, per cert, havia de trobar la Clara i, tot i mirar per totes bandes, vam arribar a la conclusió que s'havia fos... on erets?????!!!!!!

Diguem que les cançons d'en Gavaldà em van ajudar a calmar els nervis que he tornat a recuperar aquest matí. I és que escoltar els directes dels Pets em fa recordar aquells temps gloriosos, de concert en concert, de taja en taja... quins records!
I què dir dels seus comentaris entre cançó i cançó??: " Montilla! ningú ho ha demanat però hi ha en Montilla!" (és una nova versió del "Bon dia! ningú ho ha demanat però fa bon dia!"). I no és que els Pets siguin un gran grup o la seva música sigui coneguda arreu, però el que és cert és que les lletres estan carregades de raó, són inteligents i sovint t'hi pots sentir mooooolt identificat/da. I això és una veritat com un temple i una màxima indiscutible.

I quanta raó que té en Gavaldà quan diu " Benvinguts al consultori dels Pets, farem una terapia de la vida"... i és que en un concert d'aquest grup n'hi ha per a tothom: pels que es fan grans, pels que han tingut una desengany amorós, pels que estan enamorats, pels qui han tastat la fredor dels hospitals, pels qui recorden els amics d'abans, pels que viuen la vida de ressaca en ressaca, pels que creuen que els canvis són bons, per aquelles dones que n'estan fartes, pels que se senten sols quan arriba el vespre, pels que valoren les petites coses de la vida, pels que volen que arribi l'agost, pels que passen massa temps a casa, pels que tenen por, pels optimistes, pels pessimistes, pels que tenen una vida complicada, pels que la veuen bonica i per a tots... ells fan teràpia per a tothom. I mira... vaig sortir com nova.

Si hagués de resumir el concert amb una frase, seria aquesta:

"La Vida és bonica però, a vegades, complicada"

Som dilluns de Pascua i com cada any,
jo porto la mona, pel fill gran.

no és igual que altres vegades, algú avui no serà a taula,
però tothom hi pensa de tant en tant.

tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc,

després de la feia a casa, fas neteja de l´escala,
del bloc on treballa el teu advocat.

i avui torna a ser dissabte,
t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut pregunta perquè encara, no hi ha el pare.

quan surts i tornes a casa,
el gust dels seus llavis, (fins aviat)
fa que no t´amaguis (t´estimo tan)

la vida es bonica, però a vegades, complicada.
tan se val.

El teu home és un tros de pa.
però com sempre es va deixar enredar,
quan va sentir la condemna,
li va caure el món a terra,
que llarg es faran aquests 4 anys...

lents passen els dies... ja es Nadal,
els petits esperen els regals.
pels carrers la gent et mira,
i et saluda amb un somriure,
d´on treus tantes forces, per no plorar...

La vida és bonica però, a vegades, complicada.

2007-01-19T16:20:00.000+01:00

Sorpresa, sorpresa!

2007-01-14T13:00:00.000+01:00

Ahir va ser la gran nit. Per fi vam fer- li la Festa Sorpresa al Marc! Érem gairebé uns 30 i la veritat és que va anar molt bé. Sort que tot va sortir rodat perquè arriba a durar uns dies més i em quedo sense salut. Si, si, un consell: mai organitzeu sopars sorpresa amb tanta gent perquè acabareu amb episodis de bojeria espontània.
I és que ahir el Marc, suposadament, havia d'anar a un sopar amb els meus pares i ma germana... a celebrar l'aniversari de la Meri. El meu xicot segurament pensava que seria un sopar avorrit on hauria de fer la pilota als meus pares :). Doncs això, ell mai s'hagués pensat que en arribar al restaurant trobaria tots els seus amics, germana i cosins cridant: sorpresa!!. Quan se'ls va trobar, les cames li feien figa. I, extrany en ell, gairebé no va sopar, estava en estat de "shock", pobret.
I jo, que ja em coneixeu, i sabeu que organitzar esdeveniments d'aquests no m'agrada especialment i la paciència tampoc acaba de ser el meu cavall de batalla... per tant, us podeu imaginar la il·lusió que em va fer veure que, finalment i després de mesos preparant- ho, tot va anar com la seda!! En fi, crec que ho vam aconseguir i el Marc no oblidarà mai aquesta nit ni el super- diari que l'Albert, amb col·laboració de tots, li ha fet.
I és que el Marc, el dia 17 ja serà tot un home :). Els 30 només es fan una vegada i s'ha de celebrar "por todo lo alto". Bé, ara se li ha girat feina i té gairebé 7 anys per anar preparant- me una festa sorpresa a mi, jus!jus! I és que si voleu fer una festa d'aquest tipus, comenceu amb temps i ompliu- vos de paciència...
Una nit genial, una gent genial i un xicot genial, què més es pot demanar???
La Isabel Gemio al nostre costat és una pobre principiant en això d'organitzar grans sorpreses :)

En fi, ja sé que això d'Internet no està massa present en la teva vida i no passes gaire pel meu Blog, bàsicament, per no espantar- te... però que sàpigues que preparant tot això he disfrutat com mai i que arribaràs als 30 amb uns amics i una família que t'estimen i t'aprecien molt i, perquè no dir- ho, una xicota que, tot i tenir els seus brots de caràcter i les seves enrabiades passatgeres, té una dèria que no pot dissimular i que es diu Marc.
Felicitats!

Crònica del meu primer gran procés de selecció

2007-01-12T13:17:00.000+01:00

Ahir vaig anar al meu primer procés de selecció multitudinari... oh yeaaaar, per favor, oh yeaaaaar!!

Dic multitudinari perquè si no hi havia 200 persones, no n'hi havia cap. Ens van donar un llapis sense punta amb una goma rosegada al capdamunt i ens van passar uns psicotècnics. I jo em pregunto... 5 anys estudiant una carrera perquè aquests pingus em valorin les meves capacitats a partir d'uns psicotècnics que no tenen ni una punyetera pregunta de Dret?????
Vaig començar amb mal peu perquè em va costar moooolt trobar el centre on es feien les proves... Sort que la meva fantàstica amiga Elisabet, que estudia per la zona, em va indicar que estava caminant en direcció contrària al lloc on havia d'anar. I això que jo, quan vaig a Barna, m'emporto el mapa, però ho reconeixo: no els entenc, jo crec que els foten al revés expressament perquè et perdis. Elisabet, gràcies a tu i al mòbil vaig arrribar... Oh yeaaaaar, per favor, oh yeaaaaar!! Odio Barcelona.

El lloc estava ple de gent- molt seriots tots- entre 20 i 27 anys, si algú era més gran... a la cassola. Em vaig posar a la cua- semblava que anessim a la cadira elèctrica- amb el DNI a la boca per demostrar que no era una intrusa i per poder entrar a una sala gegantina. I allí vam començar a fer psicotècnics ambsenseaturador! Gràfiques, geometria, percentatges, derivades... i res de Dret!! Oh yeaaaaar, per favor, oh yeaaar!

Una cosa que em va fer molta gràcia, va ser que a l'entrada de l'edifici hi havia moltes noies acompanyades de les seves mares ¬¬' esperant que es fes l'hora d'entrar i, a la sortida, les esperaven a la porta.
Doncs això... una mica "xungo" tot plegat però, com ma diuen a casa: és una experiència més. Pos així m'ho prenc: com una experiència més a carregar dins el sac.
Ara a esperar que truquin i, si no, a seguir on estem que ja hi estem bé- tot i que diuen que ser un cul inquiet és bo, no?- i serà qüestió d'anar a més psicotècnics d'aquests tant divertits i a seguir estudiant i treballant... fins que em toqui la loteria, és clar.

PD: Avui m'ha germana fa 30 anys!! Com creix aquesta canalla... XDDD.
He dit que m'han regalat entrades per anar a veure "Els Pets fan teatre"????? tothom coneix la meva debilitat per les lletres de les seves cançons, unes lletres tant plenes raó!
Que dura seria la vida sense els mítics Pets!

Polítics... ben bé, per a què serveixen?

2007-01-10T17:27:00.000+01:00

Últimament sembla que l'únic problema que té Espanya és el terrorisme. Els polítics el pinten com un fet catastròfic i, a voltes, dóna la sensació que si s'acaba amb ETA, Espanya serà un país com cal i la gent estarà contenta.
Crec que el terrorisme és un problema, però no l'únic ni tampoc el més important. No obstant, els polítics espanyols, només saben barallar- se per demostrar quin partit ha fet més o menys per aconseguir la pau. Aquesta estratègia els hi suposarà més o menys vots a les properes eleccions: és una altra manera de fer campanya.
Mentrestant, milers de joves treballen per quatre rals i sense contracte, tampoc poden emancipar- se pq la vivenda està a preus astronòmics i els quatres privilegiats que poden gaudir d'una casa, pateixen robatoris, agressions i fins arriben a ser assessinats. Per acabar d'arrodonir- ho: la sanitat pública és un caos, la justícia va fatal i el transport públic- sobretot a Catalunya- és fluix... A voltes sembla que l'única cosa que fan els parlamentaris és fer Lleis d'Educació i, malgrat això, es pot dir que l'educació a Espanya no és cap maravella.
Els polítics són persones i com a tals, treballen per guanyar diners i, en conseqüència, busquen enriquir- se i això només ho poden obtenir a través del poder. Com més vots més poder, com més poder més diners. A partir d'aquí, si el sector immobiliari representa ingressos, els hi serà indiferent si el poble viu escanyat per pagar una hipoteca... Portem anys amb el problema del terrorisme i dels preus desproporcionats en l'habitatge i mai ningú ha intentat buscar una solució efectiva... per què? Doncs pq el terrorisme dóna vots i el sector immobiliari peles. Així doncs, qui confii amb la política és que és un ingenu. Si els polítics són incapaços de resoldre els problemes reals d'un país, per què coi serveixen? per què cobren tant? i el més important, quin inmbècil va tenir la idea de deixar en mans de quatre incompetents, la direcció i els problemes més importants de tot un poble??
La democràcia només funciona quan els polítics treballen per un poble i no per la seva butxaca.

BONÍSSIM

2007-01-04T17:14:00.000+01:00

Feu la prova:

1- Aneu al buscador Google.
2- Escriviu "miserable" com a paraula a buscar.
3- Premeu " segur que tinc sort" o "voy a tener suerte".

El resultat és sublim. Aviam quan tarden en canviar- ho.

Feliç 2007

2007-01-02T15:07:00.000+01:00

Doncs això, bon any 2007 :)

Jo, com és tradició, he començat l'any encostipada i amb una ressaca del mil. Ahir estava feta un nyap... són les conseqüències d'agafar un gat monumental.
He de confessar que m'ho vaig passar molt bé a casa la Neus però no sé què coi vaig beure per acabar així... L'últim record de la nit que tinc és estar caminant per la Rambla, agafada al Marc per no caure i amb un singlot bestial. No recordo res més ¬¬'. Odio aquesta sensació. Per què em vau deixar beure tant????!!!! Males persones!
A les 13 hores del dia 1 em vaig llevar tota esverada perquè intentava fer memòria de la nit i no hi havia manera.
No sé que vaig fer però... m'han dit que vaig ballar molt al ritme de Sopa de Cabra i que al final vaig accedir a cantar al Karaoke (sisplau que algú ho desmenteixi). En fi, quina vergoooooooonya, quin ridícul, quina nit... no recordo res :(. Fins el 2006 tenia credibilitat. Vull canviar d'identitat ¬¬'

Neus, Clara, Anna... alguna opinió sobre la nit?

Qui els ho havia de dir.

2006-12-23T17:04:00.000+01:00

La sala de bicicletes del gimnàs era allargada i estreta. Hi havia un mirall molt gran que anava de paret a paret i, davant seu, les bicicletes posades en línea. Si et decidies a pedalejar una mica, et podies mirar al mirall així com també podies observar a la resta de persones de la sala. Tot plegat una mica incòmode, la veritat.

Ella estava a casa sola. Es va posar el xandall vermell i es va recollir el cabell. Va sortir de casa tranquilament: eren dos quarts de tres d'un diumenge qualsevol i no tenia res a fer. Havia pensat anar al gimnàs. Als diumenges s'hi està tranquil, no hi ha massa gent.
Va deixar la bossa al vestuari i va baixar les escales que portaven a la sala de bicicletes. Estava buida. Només hi havia una treballadora- una noia jove-, asseguda darrera una taula, que parlava amb un soci: un noi morè, molt alt, també jove.

- Tanquem a les tres, només tens 10 minuts, em sap greu eh... ara mateix li comentava a ell que també acaba d'arribar - li va dir la treballadora assenyalant el noi morè.
- Buff... és igual, faré alguna cosa, ni que siguin deu minuts- Ella va contestar amb resignació.

La noia va triar una bicicleta, és va posar els auriculars, va sintonitzar l'emisora i va començar a pedalejar, mentres es mirava al mirall. Anava passant de dial a dial, buscant alguna cançó que li agradés.

El noi tenia el mateix problema: no sabia que tancaven tan aviat els diumenges. No obstant, es va quedar, va deixar de parlar amb la treballadora i va pujar a una de les bicicletes.

Ella seguia pedalejant i el mirava a través del mirall. Ell a ella també. Estaven sols i quan es creuaven les mirades, dissimulaven. No es van dir res en tota l'estona. Ella estava massa sèria, ell estava trist. Eren dos desconeguts.
Els deu minuts van passar. La noia va tornar a casa i el noi es va quedar parlant amb la seva amiga - la treballadora- .

El temps va passar. Cadascú va seguir amb les seves vides: la universitat, la parella, la feina, la família, els amics, els problemes, les alegries... dues vides diferents, dues persones que un dia es van creuar i no es van tornar a trobar.
Algunes vegades es veien, de passada, pel nou gimnàs: ella el recordava com el noi de les bicicletes. Però seguien sent dos desconeguts.

Quatre o cinc anys més tard, la noia va anar a un concert a Barcelona. No hi volia anar, no passava per bons moments, no estava per festes. A l'últim moment, però, les amigues la van convèncer: va comprar l'entrada.
El recinte del concert no estava del tot ple, va trobar- se molts amics i.... casualitats de la vida: va veure el noi de les bicicletes. Que petit que és el món: ell estava conversant amb un amic d'ella. Es van mirar.

Després de les presentacions, aquella nit van parlar durant hores. Però les primeres paraules se li van quedar gravades:

- Tu ets la noia de la Sala de les bicicletes... del Club. Vam coincidir un diumenge que ja tancaven...

Tocada i atrapada per sempre. Mai hagués imaginat que, després de tants anys, ell també ho recordés.
Van tornar junts a Sabadell.

Després d'aquell dia, van començar els missatges, les trucades, les trobades, els cafès, les festes, els sopars...

A poc a poc però sense pausa, amb pors però molts segurs, amb entrebancs però amb il·lusió. I sobretot, molt feliços.
Demà farà un any d'aquell concert i, des d'aquell dia, no es van tornar a separar...

Qui els ho havia de dir ¬¬'

Nadal...

2006-12-19T15:39:00.000+01:00

Per més voltes que li dono, mai trobaré la part bona del Nadal. Digueu- me rància però encara no hi hem arribat i ja començo a estar saturada amb el tema. Serà que m'agrada anar al revés del món, que penso massa i sempre arribo al fons de les qüestions. Però si hi penseu una mica veureu com el Nadal no és el que sembla i que, per més llumetes i cançonetes que hi hagi pels carrers, quan arribi el dia 8 de gener, pensareu en mi i direu... quanta raó.
Analitzem:

- Coses bones del nadal:

1). Les vacances de Nadal (això només si ets menor de 18 o un privilegiat que té festa): si encara estàs a l'escola, el Nadal és alegria perquè no tindràs classes. Malauradament, si ja estàs a la universitat, et passaràs les vacances estudiant pq al gener comencen els exàmens. Si treballes i ja has esgotat totes les vacances, només tindràs 3 dies de festa i els hauràs de passar assegut en una taula amb els avis, pares, germans i cosins.

2). Et fan regals: però no oblidem que això té una conseqüència greu: tu també hauràs de fer regals.

3). És temps de pau i amor: això diuen però que jo sàpiga el món segueix tant malament com sempre.

- Coses dolentes del nadal: Atenció!

1). Et quedes amb les butxaques buides: entre els regals, els sopars, la roba, les festes... acabes sense ni un ---- duro i amb cara de tonto. Ai el gener que t'espera!

2). En el meu cas: treballo, no tinc vacances.

3). Estrés mental pensant què regalar a la gent, què fer per dinar, per decidir a casa de qui anar a menjar, què fer per Cap d'Any...

4). Entre dinars, sopars, torrons, escudella, neules, cava... acabes les festes sense poder cordar- te els pantalons. Això implica un mes de dieta... realment cal què mengem tant per Nadal??

5). Els carrers estan plens de fires de santa Llúcia, paradetes d'artesania, d'avets... conclusió: si tens pressa i has de passar per la Rambla de Sabadell, viuràs una situació inovidable.

6). Els discursos del rei.

7). Fa fred.

8). Els dinars familiars. Hi alguna cosa més odiosa que passar- te des de les dues fins les set assegut a una taula sense parar de menjar i sense poder moure't?

9). Les pel·lícules nadalenques. Consell: no aneu al cine durant el Nadal.

10). Milers d'avets que morinan plens de boles de colors ridícules.

11). Sorteig de la Grossa: ho poso a coses dolentes pq a mi no m'ha tocat mai. El dia que em toqui, ho veuré com una cosa positiva.

12). Pensar que cada any el Nadal torna però els qui ens han deixat continuen sense ser- hi.

Conclusió: el Nadal no és una cosa bona, no us enganyeu. La família i els amics es poden veure durant tot l'any, no cal esperar a Nadal i molt menys dedicar uns dies concrets i específics per anar a visitar- los, és pèssim. Els regals són fruit de la societat de consum i els qui es forren són els botiguers, vosaltres quedareu escurats.
L'única cosa bona que tindrà aquest Nadal me la guardo per quan passi :). Espero que passi.

En fi, que sobrevisqueu bé al Nadal. Bon Nadal :)

EN CATALÀ. GRÀCIES.

2006-12-11T15:24:00.000+01:00

Un dia vaig escoltar una cançó per la ràdio. Em va agradar tant que em vaig comprar el CD tot i no conèixer massa el grup.
Anys després i en motiu de la Marató de TV3, s'ha editat un CD amb diferents cançons conegudes versionades al català. La majoria són interpretades per cantants catalans que han adaptat cançons d'altres grups. Hi ha un grup, però, que és de Madrid i no sap parlar català. Malgrat tot, han volgut cantar en català com la resta: han traduït la seva cançó i l'han cantat en la nostra llengua. En un català molt correcte, malgrat ser la primera vegada que l'utilitzen.
I després hi ha gent que porta anys vivint a Catalunya i es nega a aprendre i parlar el català...
He escrit la lletra en català, la mateixa que ells canten:

NO SÉ SI QUEDEN AMICS, NI SI EXISTEIX L'AMOR,
SI TU POTS ESTAR AMB MI PER PARLAR DE DOLOR,
SI EXISTEIX ALGÚ QUE ESCOLTI QUAN QUI PARLA SÓC JO
I NO SENTIR- ME SOL.

POT SER QUE LA VIDA ET PORTI FINS AL SOL,
POT SER QUE EL MAL ET MANI LES HORES
O QUE TOT EL TEU RIURE GUANYI LA PARTIDA AL DOLOR
POT SER QUE EL DOLENT SIGUI AVUI.

JO VAIG FENT ELS MEUS PLANS,
VAIG SABENT QUI SÓC,
VAIG BUSCANT EL MEU LLOC,
VAIG GUANYANT EL CONTROL

VAN JUGANT AMB TA VIDA
VAN TRENCANT-TE L'AMOR
VAN DEIXANT- TE TOT SOL

NEIXES I VIUS TOT SOL
NEIXES I VIUS TOT SOL
NEIXES I VIUS TOT SOL AVUI

ALLÒ QUE ES POT MILLORAR, ALLÒ QUE PUGUI TROBAR, ALLÒ QUE EM DONI L'EMPENTA, QUE M'AJUDI A IMAGINAR ÉS ALLÀ ON VULL ARRIBAR,
JA NO VULL RECORDAR.
DONA TEMPS A AQUEST MOMENT, QUE M'JAUDI A SUPERAR, QUE EM DONI ELS TEUS SENTIMENTS.

POT SER QUE LA VIDA ET PORTI FINS AL SOL
POT SER QUE EL MAL ET MANI LES HORES
O QUE TOT EL TEU RIURE GUANYI LA PARTIDA AL DOLOR
POT SER QUE EL DOLENT SIGUI AVUI.

Sensacions

2006-12-04T14:47:00.000+01:00

- M'encanten els divendres.
- M'encanta Polònia i Minoria absoluta.
- M'encanta fer plans.
- M'encanten els sopars amb les amigues. M'encanten les meves amigues/amics.
- M'encanta que tinguis les coses tan clares, que siguis tant estable i equilibrat.
- M'encanta quan m'abraces i et quedes adormit sobre el meu pit.
- M'encanta que pensis tant les coses, que siguis tant madur, que et preocupis per mi.
- M'encantes.
- M'agrada l'olor a terra mullada.
- M'agrada l'aigua, la platja.
- M'encanta que siguis tant sencill, tant tranquil, tant comprensiu.
- M'encanta el sol i la calor.
- M'agraden els gats.
- M'agrada caminar a poc a poc.

- Odio els diumenges al vespre i els dilluns al matí.
- No m'agrada el fred.
- No m'agrada haver d'anar a Bcn per currar.
- Odio els tràmits burocràtics.
- Odio estar angoixada i preocupada.
- No m'agrada pensar en el preu dels pisos, ni en les hipoteques.
- No m'agrada la gent obsessiva i complicada.
- No suporto els/les monotema.
- Em cansa la política.
- Em cansa Barcelona.
- No suporto la gent violenta que actua impulsivament.
- No m'agraden les persones que opinen sense nom i cognom.

Curíos, curiós...

2006-12-03T13:32:00.000+01:00

Diu que hi ha una tribu d´indis a l´Oest americà,
que té alguna retirada amb el Poble Català.
No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol,
són i seran gent Apache, tant si es vol com si no es vol.
Ha rebut de totes bandes; però "Endavant, que no ha estat res!".
Per la seva mala estrella, és el pupes del Far West.
Doncs sabem segons la història que aquesta tribu, pobrets,
quan es rifen garrotades en tenen tots els bitllets.

Invasions de tota mena ha sofert contínuament,
però una de les més sonades l´ha tingut darrerament:
la del General Frankuster, i un grapat de capsigranys,
ara fa quinze mil llunes, més o menys uns seixanta anys.
La primera atzagaiada de l´infame general,
fou prohibir la seva llengua i la dansa ritual.
I envià els cassaques blaves per colonitzar els natius
i arrencar la cavallera als elements subversius.

Però la mort del General en els sellos de correus
ho deixà tan ben lligat que manen els seus hereus.
Per poder canviar-ho tot però que tot seguís igual
van muntar unes eleccions per distreure el personal.
I quan la tribu amb eufòria desenterrant la destral
engegava a fer punyetes el famós seny ancestral
per parar el cop de moment i presidir la reserva
de l´exili arriba un jefe que tenien en conserva.

I per asserenar els ànims d´aquest poble tan tossut
es firmà un tractat de pau que li diuen l´Estatut.
Però com sempre passa al cine, a l´hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl.lids només són paper mullat.
I ara es volen tirar enrera perquè diu que som un cas
i quan se´ns dóna un ditet ens agafem tots el braç.
I de tant que recomanen prudència i moderació
ja no estem desencantats. Ara estem cagats de por!

Doncs no volen que fem l´indio i amenacen cada dia
que vindrà si no estem quiets el Set de Cavalleria.

Doncs res, que una mica de frikisme pel matí mai va malament.

Crònica d'un dolç despertar d'un dissabte qualsevol.

Espero...

2006-11-29T13:44:00.000+01:00

Tot el dia corrent, tot el dia pensant, tot el dia estressada. Espero la nit per veure't perquè, quan estic amb tu, tot s'esvaeix, ja no em preocupa res. Ets com un glop d'aire fresc.
Espero el divendres per estar amb tu i gaudir del poc cap de setmana que tenim.
Espero el teu missatge de bona nit, els teus petons, les teves trucades, les teves abraçades.
Espero el teu somriure, les teves rialles, la teva il·lusió.

Espero, espero i espero ... espero estar tota la vida amb tu.

PP + Falange + Ecspanya 2000 = CIUDADANOS

2006-11-22T13:48:00.000+01:00

S'està destapant la cassola: Albert Rivera un ex- pepero. El Mister pro- bilingüisme i pro- libertà- libertà va estar tres anys afiliat al PP. Un dia es va donar de baixa i, mesos després, va aparèixer com a candidat de "Ciudadanos". D'això en podem extreure les conclusions que, malgrat tot, ja sabíem:

- "Ciudadanos" no és un partit d'esquerres ans al contrari.

- "Ciudadanos" són tant ecspanyolistes - i més- que el PP.

- "Ciudadanos" defensa el bilingüisme perquè sap que una situació de convivència perfecte entre una llengua minoritària- com és català- i una llengua forta - com és el castellà-, acaba derivant en una situació de monolingüisme a favor de la llengua dominant al país: l'ecspanyol.

- Per "Ciudadanos" les persones són "diners", són vots i això és poder. I sabem que necessiten pasta per pagar- se els advocats que faran front a les múltiples querelles contra els seus components.

- "Ciudadanos" no inventen res de nou, no fan falta, per defensar el que ells volen ja hi ha el PP, el PSOE, Ecspaña 2000, la Falange, etc.

Que no s'apague la llum

2006-11-20T16:50:00.000+01:00

El que ens queda per fer ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum, que no vacil·le mai més,
construïm un país de llums enceses.
Que no càpia més llum i que peten els ploms il·luminant la nit amb l'esperança.

Oblidem el passat, no pensem en el futur i deixem que el demà comence ara.

No podré mirar als ulls als infants del meu lloc si sé que no vaig fer el que calia.

És humil el meu cant però hi ha moltes veus que reclamen a crits que les escolten.

vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia siga realitat.

Coses de veïns.

2006-11-12T21:39:00.000+01:00

El meu veí Manuel té 50 anys. Va néixer a Málaga i als 18 va arribar a Catalunya, va venir a treballar. Als 25 es va casar amb la Maria que vivia a Sabadell però també era de família andalusa.
Van comprar- se un pis aprop de la fàbrica tèxtil on treballaven i, tres anys més tard, van tenir bessons.
En Manuel i la Maria parlen castellà quan estan a casa, amb els fills i amb els seus però, quan me'ls trobo per l'escala em parlen català. Els fills han anat a una escola catalana perquè els pares sempre han intentat que s'integressin a la cultura d'aquí. Els bessons parlen un català perfecte, molt millor que el del seu pare que, de tant en tant, deixa anar alguna "castellanada" de les grosses. Per aquest motiu hi ha gent que diu que és un "xarnego" però en Manuel no en fa cas i no deixa d'intentar aprendre l'idioma.
Quan van a Málaga a veure la família, els miren malament i els anomenen "los catalanes". Però, malgrat tot, pel Manuel és motiu d'orgull que li diguin "catalufo" i, fins i tot, s'ha posat un "burret" enganxat al cotxe. Ell sap que Catalunya té una identitat pròpia i ho defensa a cada bar, durant les tertúlies amb els amics.

En Jordi és el veí de dalt. Té una empresa d'alimentació i la seva família és de Sabadell, de tota la vida. En Jordi parla un català perfecte però, quan es tracta de negocis només utilitza l'espanyol. En Jordi té molts diners i, quan els seus fills van començar l'escola, els va enviar a Madrid, a una escola privada. Ell volia que dominessin l'espanyol perfectament, volia que els fills estudiessin a la capital del país i que es relacionessin amb gent "d'èlite".
En Jordi exporta els seus productes per tota Espanya, el mercat europeu no li interessa massa. Un dia però, els seus clients espanyols li feren boicot per ser català i van deixar de comprar els seus productes. En Jordi sabia que si no volia perdre diners havia de fer alguna cosa. Va trucar als seus clients per explicar- los que els seus fills estudiaven a Madrid, que ell se sentia més espanyol que ningú, que parlava millor el castellà que no pas el català i, fins i tot, es va enganxar un "toro" darrera el cotxe. En Jordi pensa que primer són els diners i després la pàtria.
Malgrat els seus esforços, va perdre els clients espanyols i va haver de conformar- se amb el mercat català. Va decidir que els seus fills tornessin a Catalunya i va començar a etiquetar els seus productes en català. Quan va veure que l'empresa s'aguantava gràcies als clients del principat, va tornar a sentir- se català i va obrir una botiga de productes típics catalans i de menjar preparat.

En Manuel va treballar dur i, amb el temps, va aconseguir reunir diners per crear un restaurant de cuina catalana al centre de Sabadell.

La Glòria és la veina del tercer. És de Girona i fa 6 anys que viu a Sabadell. Sap que en Manuel no és d'aquí perquè el seu accent el delata.
Avui ella té un dinar familiar i no sap si fer el dinar a casa o marxar fora. Els fills li han dit que volen anar al restaurant d'en Manuel. La Glòria, no obstant, pensa que en Manuel és un xarnego, ell no en sap de fer cuina catalana. Ella prefereix comprar l'escalivada i la botifarra a la botiga d'en Jordi, perquè ell si que és un català autèntic, ell si que sap què és la cuina catalana.

Moments que valen un tresor.

2006-11-11T17:33:00.000+01:00

Les primeres escletxes de llum espien entre les persianes. Et miro i dorms. Jo fa ben bé una hora que estic desperta i només faig que pensar... seixanta minuts pensant- uff!- . Són les 8 del matí i el meu cap fa estona que dóna voltes, he repassat tots els problemes, totes les pors. Mal rotllo de bon matí.
M'abrigo amb el nòrdic. Fa fred i tu estàs destapat. Faig pujar el nòrdic i et tapo bé. Tu et mous, et gires cap a l'esquerra i em dones l'esquena. Dorms. Jo he deixat de pensar, ara tinc son. T'abraço per darrera i amb els llavis et toco el clatell. Et despertes. Jo m'he adormit, per fi.
Ara ets tu qui no dorms, no tens ganes de pensar i m'abraces. Comences a dir- me coses a cau d'orella, a fer el mico. Definitivament em resigno: no em deixaràs dormir. Apretes els teus llavis contra la meva cara, fas sorolls extranys, jugues... ets un cas. No em queda més remei que obrir els ulls. Ric. Rius.
- Guaaaaaapa!
- Mentideeeer!
- Guaaaaapa!
- Guaaaaapo!
- pppprrrrrrrrrrsssssstttt!
- aix... para!

Converses matutines. Molt interessants i productives.
T'intentes aixecar i no et deixo. T'abraço i t'obligo a quedar- te estirat al meu costat. Et rodejo amb els meus braços i t'apreto fort. T'encanta sentir- te "peluix" i no fas cap esforç per alliberar- te. És dissabte... per un dia que estem junts, no ens estressarem pas. Arribarem tard a l'IKEA... vah, que els donin pel cool als suecs. Bon dia.

Estiu estiuet...

2006-11-11T14:40:00.000+01:00

Unes fotos: mil records... L'estiu, el sol, la calor, la tranquilitat, sense preocupacións, la tenda de campanya, les sandàlies, el bikini, les ulleres de sol, els pinxos de truita, la platja, la protecció solar, les birres a les terrassetes, l'olor a mar ... Avui he recordat el viatge a Euskal Herria.
Trobo a faltar aquella pau.

Matins de vermut i diari

2006-11-05T13:30:00.000+01:00

Diumenges ressacosos. Sola a casa, amb uns pantalons curts d' estiu i una samarreta vella. El cabell recollit amb la pinça i cara d'adormida. La calefacció a tota pastilla. La música a tota pipa. Un esmorzar- dinar gens nutritiu i poc equilibrat. El llit sense fer i la roba d'ahir pel terra. La tranquilitat de que ningú et dirà res, no té preu.
Hi ha dies que no necessites res ni ningú per sentir- te bé i feliç.

Avui he trobat una cosa que m'ha fet gràcia. Comquè no puc penjar la imatge, us haureu d'imaginar l'Albert Rivera- el candidat xulo putes dels retardats dels Ciudadanos- sense roba i amb una bandera d'Espanya tapant- se el xampinyó i al costat el següent text:

" Así dejaremos la puta cultura catalana.

No nos importa el exterminio del catalán,
No nos importa vuestra historia.
No nos importa el expolio que sufrís.
NOS IMPORTA ESPAÑA.

PD: Mensaje escrito en bilingue para no perseguir el castellano."

Pos res, que vaig a estudiar.

Petites coses ...

2006-11-03T14:19:00.000+01:00

Avui he comprat un joc de te pel Marc que estrena pis. És molt bonic: te sis plats i sis tasses, sucrera, tetera i una gerra per la llet. També li he comprat un bol per fer amanides que no en té i sempre les hem de posar en plats. De fet, quan he arribat a casa he descobert que sóc idiota pq no és un joc de cafè - com jo em pensava quan ho he vist a la botiga-, sinó de te i, a més, he perdut el tiquet de compra (doblement idiota)... però és tant maco que no té importància, si no li agrada me'l quedaré jo. La setmana que ve, en compraré un de cafè que he vist i que era "baratet" i dos coixins pel llit, un verd i un taronja, que els que té estan fets pols.
I quan tingui pasta compraré un marc gegant i hi posaré un "colage" de fotos nostres perquè el penji a la paret i tiri a les escombraries, d'una punyeteríiiiissima vegada, una mena de "quatre" - un tros de fusta amb taques de colors- que li va regalar la seva ex.
Ja sé que és una tonteria això que explico avui eh... però em fa molta il·lusió donar- li. Li fan molta il·lusió aquestes cosetes ¬¬' (seguim amb el dia tontu, tontu...)
En fi, diuen que ERC i PSC ja negocien tornar a reditar el tripartit... ¬¬'. Tant difícil és entendre que si hi ha hagut tanta abstenció a l'hora de votar és perquè la gent està descontenta amb el Tripartit, que si ERC ha perdut escons és perquè molts dels seus votants han fet vot útil perquè guanyés en Mas i no tornés a haver- hi Tripartit????? són uns retrassats que no mereixeun estar on estan.
Vaig al gimnàs a desfogar- me, des d'ahir que estic mig atordida pel fred, vaig a suar :)

Edito: són les 21. 15 i no ho he pogut evitar... he comprat el joc de cafè i un coixí verd... de color taronja no n'hi havia :)

Hi ha dies i dies...

2006-11-02T18:46:00.000+01:00

Una tassa de te calenta i un calefactor al costat, els cabells recollits amb el "monyo" d'estudiar i els ulls un xic cansats. Treballant davant l'ordinador, fent resums, esquemes, conclusions. una tarda més, com moltes altres.
Fa fred i ja és fosc. He tingut un mal dia a la feina. Tinc mal de panxa i em sento com si m'haguessin donat una pallissa. Estic pensativa i em costa concentrar- me. Però és un dia magnífic, avui és un dia genial. No tant per la bona notícia sinó perquè sempre hi ets.
I no sé com agrair- te que m'hagis fet costat. No saps quin greu em sap haver- te preocupat però no et pots imaginar que feliç m'has fet quan he comprovat que, una vegada més, puc compartir amb tu alegries i problemes.
Ara aniré al gimnàs i et veuré, no em puc aguantar les ganes de dir- te que no hi ha cap noi com tu, que vull estar amb tu sempre. Que ja no m'imagino la meva vida sense tu. Aix (dia tontu tontu)... T'estimo. Ets un sol.

Eleccions al Parlament de Catalunya

2006-11-01T22:33:00.000+01:00

M'hagués agradat que ERC hagués obtingut els resultats de CIU. El dia que això passi, voldrà dir que la majoria de catalans volen la independència. Així doncs, tots aquells independentistes que no voten perquè pensen que Esquerra és un partit botifler, no fa res més que tirar- se pedres sobre la seva teulada. No es tracta de votar ERC, sinó de votar independència.

I aquests han estat els resultats:

CiU: 48 escons (puja)
PSC: 37 escons (baixa)
ERC: 21 escons (baixa)
PP: 14 escons (baixa)
ICV: 12 escons (puja)
C's: 3 escons ("puja")

El pitjor de tot ha estat l'entrada al Parlament dels "Ciutadans de Catalunya" que ja han fet les seves primeres declaracions en espanyol, com a bons espanyolistes que són no podia ser d'una altra manera. A més, els desgraciats, no paraven de cridar "libertá! libertá!", que potser no hi havia "libertá" abans?? ¬¬'. Tot plegat fa molta pena i significa el nou "lerrouxisme" al Parlament de Catalunya.

Què passarà ara?

CIU + ERC
ERC+ PSC+ ICV
CIU + PSC

La majoria absoluta és 68 escons (d'un total de 135). Per tant, queda clar que el PP i CIU no sumen (uff ¬¬') ni tampoc en cas que s'hi afegís l'inútil d'en Boadella. En canvi, si tornés el Tripartit, tindrien 70 escons (per tant majoria) i si pactés en Mas i en Carod en tindrien 69, també majoria. Què passarà? Mas o Montilla??
O potser hi haurà sociovergència (85 escons)?? Jo, personalment, penso que si un partit espanyol i d'esquerres com és el PSC- PSOE i un partit "català" i de dretes com CIU, pactessin per governar, seria bastant trist i es desmostraria la meva teoria: la política no entén d'ideologies sinó de diners i poder.

Preguntes...

2006-10-29T20:54:00.000+01:00

Tinc la lleugera sensació que dimecres aniré a votar perquè toca però el resultat final, surti CIU o surti PSOE, serà desagradable, almenys per a mi.
Qué collons hem fet els catalans per merèixer aquests polítics?? Som un poble amb mala sort o és que la política està fatal??
És en Saura ecosocialista o és l'eco dels socialistes? Creieu qué és cert que quan no saps a qui votar, acabes triant els verds perquè saps que mai tindran majoria?
Hi alguna cosa més pèssima i més ridícula que el Partit Popular?
Si ERC és decisiva altra volta, pactarà amb el botifler d'en Mas o amb el xarni d'en Montilla?

Elles

2006-10-28T16:13:00.000+02:00

Avui vaig a sopar amb elles. Avui estic feliç perquè les veuré. Fa vint anys que les coneixo, fa vint anys que vaig amb elles.

Diuen que els grups d'amigues sempre s'acaben trencant. Que les noies ens enfadem entre nosaltres i no sabem mantenir les amistats. Jo no sé si això és del tot veritat, però el cert és que des dels tres anys que les coneixo i, des de llavors, que vaig amb elles. Potser si que, de tant en tant, hi ha hagut "enganxades", potser si que hi ha defectes i virtuds, però ens coneixem tant que hi ha coses que ja no tenen importància... i si hem arribat fins aquí, serem l'exepció que confirma la regla??

I ara queden molt difuminades aquelles festes d'aniversari amb globus i berenars, les colònies, l'hora pati, els balls de final de curs, les cues a la màquina de cafè,les verticals, les persecussions dissimulades als nois més grans, els esmorzars al Clàssic, les classes del Blanquer, les d'alemany, els viatges a Londres, París, Madrid...els dissabtes a Paladium i els diumenges al cine. Però, malgrat que les coses ja no són com abans, que el temps és escàs i que cadascú ha triat un camí diferent, sé que la parella et pot fallar, que els pares no sempre t'entenen, que els exàmens no sempre s'aproven, que les feines no es troben a la primera... però elles sempre hi són, sempre t'escolten, sempre t'entenen. Vull que sempre sigui així.
I ja fa temps que sé que tinc un tresor i mai ho dit perquè crec que és evident, tothom ho sap, tothom m'ho diu.

El món capgirat

2006-10-26T14:35:00.000+02:00

L'altre dia em van trucar d'un Buffet d'advocats per una entrevista laboral, es veu que estaven fent selecció de personal. Jo ja no tenia cap interès en treballar allà però hi vaig anar, per saber les condicions, per si de cas... Vaig sortir més aviat de la feina i em vaig dirigir cap allà. Em van citar a les 5 però fins a dos quarts de 6 vaig haver d'esperar a una saleta.
A quarts de 6 em van fer passar dins un despatx, hem van fer algunes preguntes: dret civil, dret penal, mercantil... em van fer parlar en anglès, em van preguntar sobre la meva situació sentimental (eing??), sobre les notes de la carrera, etc. Quan vaig acabar em van dir que l'horari que hauria de fer seria de 9am a 8pm amb tres hores lliures al migdia. Els dos primers mesos no cobraria res perquè només em dedicaria a aprendre i, passats els primers mesos, em pagarien 200 euros mensuals. També em van dir que no em farien contracte fins passat ben bé un any. Després, si tot anava bé, em farien contracte i parlaríem del sou. Se suposa que després d'un llarg temps de sacrifici total, les condicions i el sou seran magnífics? qui t'ho garanteix això?
Vaig dir, amb educació i amabilitat, que no calia que em truquessin, que no m'interessava ni la feina ni les condicions, ja estava compromesa amb una altra cosa. Em van fer una mirada de "perdona vides" i em van dir que cap problema, molt amablement, això si.
He anat ja a tres entrevistes a buffets i aquesta és l'única en que m'han ofert cobrar alguna cosa, m'he sorprès i tot.
I se suposa que els advocats hem de seguir la llei, però després resulta que la majoria de buffets tenen joves, recents sortits de la carrera, sense contracte i sense sou.
La gent diu que tot això és "lo normal" i no sé... potser algun dia accepto aquesta curiosa submisió però, de moment, jo ja he canviat de camí i em desmarco d'aquest món. No es tracta de pretendre cobrar 1500 en la teva primera feina important, però tampoc de deixar- se humiliar i explotar. No creieu?

Cançons

2006-10-23T14:57:00.000+02:00

Sisplau... que algú m'ensenyi a interioritzar, entendre i aplicar aquesta frase: "les coses, a poc a poc i bona lletra". Que algú em doti de paciència. Que algú em convenci de que no cal córrer, que tot arriba, que millor sense pausa però sense pressa.

A vegades hi ha cançons amb les quals em sento identificada.

Diuen que sóc un llibre sense argument,
que no sé si vaig o vinc,
que em perdo en els meus somnis.

Diuen que sóc una foto en blanc i negre,
que he de dormir més,
que a vegades em supera el meu mal geni.

Diuen que sóc una noia normal,
amb petites manies que fan desesperar,
que no sé bé on està el bé i el mal,
on està el meu lloc.

I aquesta sóc jo,
espantada i decidida,
una espècie en extinció
tan real com la vida.

Diuen que vaig,
com un gos sense el seu amo,
com un vaixell sense mar,
com una ànima sense cos,

Diuen que sóc un oceà de gel
que he de riure més
i callar una mica menys.

No sé el que tu penses,
No sóc una princesa
No sóc l'última peça d'un puzle sense muntar
No sóc qui vas idear
potser et vas equivocar
potser no és el moment.

Sense temps :P

2006-10-21T14:31:00.000+02:00

Fa temps que no actualitzo. De fet, m'havia plantejat eliminar el Blog... És que no tinc temps ni per escriure. Diguem que en qüestió d'una setmana ho he engegat tot a rodar i he canviat de rumb... i ara se m'ha girat feina, molta feina. No sé ben bé per què ho he fet o si anirà bé o malament però alguna cosa em deia que m'estava equivocant, que ara o mai. I així ho he fet, vaig deixar allò que havia començat sense masses ganes i m'he endinsat en un camí totalment diferent, però il·lusionada. No sé com sortirà, l'únic que sé és que hi hauré de dedicar moltes hores. I això implica menys temps per les meves amigues/amics i menys temps pel meu noi ¬¬'... aishhh :(
Doncs res, que a mesura que el temps passa, sembla que els dies tinguin menys hores i que tot s'accelera... i si abans em preocupava i m'interessava la política per sobre de tot, ara també em preocupa el preu de l'habitatge, les hipoteques, els contractes temporals i totes aquestes coses que fa uns anys veia tant llunyanes i que diuen que afecten tant als joves.
I en fi, que d'ara en endavant escriuré quan pugui... i no m'importa que hi hagin eleccions, jo ja sé a qui votaré i també sé qui guanyarà (grrrrr!). Ja sé que tot seguirà igual i que els polítics no solucionen els nostres problemes sinó que ens en creen més. Perquè ells són persones, persones amb una ideologia inicial que va canviant en funció de la porció de pastís que poden obtenir, en funció dels diners que poden guanyar o robar i en funció del nombre de vots que poden usurpar. Doncs això, que de casos com els de Marbella n'hi ha per tot arreu, que els polítics treballen per guanyar diners i això implica que busquen sempre la solució més rentable per a ells, no per a nosaltres. Així com un comercial et vendrà una merda de producte fent- te creure que és el millor del mercat, un polític et farà creure que et solucionarà allò que més et preocupa, que amb ells el país anirà bé.
En fi, que vaig a fer feina que si no ets polític o jugador de futbol en aquesta vida has de currar.
Salut!

Presoners

2006-10-06T14:19:00.000+02:00

Han deixat d'emetre l'anunci de la Plataforma per les Seleccions Catalanes. Els ecspanyols han tingut una de les seves rabietes i han protestat. La denúncia ha estat presentada pels fastigosos Ciutadans de Cataluña (partit españolista i ofensiu del joglar Boadella) i, evidentment, per l' incansable i ridícul PP. Aquests últims, en el seu moment, també van utilitzar menors que anaven sense samarreta com a reclam publicitari. Ara però, protesten. Si es tracta de Catalunya cal protestar i impugnar- ho tot perquè fem ràbia. Fem ràbia perquè parlem català, perquè no ens sentim espanyols i no compartim la seva llengua, perquè la nostra cultura és diferent, perquè econòmicament ens espavilem i tenim recursos que ells ens roben i, sobretot, perquè vam ser conquerits i ocupats per ecspanyols al 1714. Ens veuem com la seva victòria, hi estem sotmesos però en volem fugir.

Quan et sentis de marbre

2006-10-03T18:56:00.000+02:00

Aquesta cançó va per la Clara. Què per què? Perquè penso en ella quan sento "Gossos" (el grup de rock, vull dir), no sé ben bé per què, però fan Clara.
La lletra m'agrada, anima a seguir endavant. Hi ha èpoques que no saps ben bé per on tirar, no saps què has de fer, què vols i què faràs en un futur proper. Hi ha dies que estàs com perdut, no acabes de trobar la direcció adequada i t'angoixes. Un dia qualsevol, però, veus un camí i t'hi endinses, no saps si sortirà bé o malament, no saps si serà llarg o curt, no saps si et trobaràs dificultats o serà fàcil. L'únic que saps és que si no t'agrada el què hi ha, sempre pots girar pel primer trencall i canviar de direcció. De moment, estic buscant el camí ¬¬'.

Quan et sentis de marbre

Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent,
eixuga les desgràcies
millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.

Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent

Quan et cansis de córrer
per camins sense fi,
busca un lloc on amagar-te en la nit.

Quan es perdi de vista
tot el que vas somniar,
i vegis la teva vida
com cau en un forat,

eixuga les desgràcies
millor que em facis cas
ja no pots deixar-ho fins demà.

Fuig d'aquí, fes-ho per mi,
no pots viure en l'ahir.
Fuig d'aquí, pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així.

Si el cap et dóna voltes
dins d'aquesta buidor
i no saps què tens,
però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te
però tot passa de llarg,
i és que no a tots ens tracten igual.

Fuig d'aquí, fes-ho per mi,
no pots viure en l'ahir.
Fuig d'aquí, pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així.

Quan arribis si pots envia'm una postal,
o si vols una carta explicant com t'ha anat.

Salvador

2006-09-25T14:56:00.000+02:00

Ahir vam anar a veure Salvador Puig Antich. Tots pensàvem que la pel·lícula anava més enfocada a explicar la ideologia, idees i vida d'en Salvador i no tant en mostrar els seus últims moments de vida. Alguns vam sortir del cine bastant tocats. En fi, això és el que hi va haver, el que hi ha i la gent ho ha de saber.
Un cop més m'omplo de ràbia quan penso en el franquisme, la repressió d'aquell temps, la crueltat d'aquella gent, d'aquells espanyolistes fastigosos, la dreta més rància, la policia assassina, el genocidi de les cultures, el patiment de les famílies, el silenci, l'exili... Com pot ser que les ànsies de poder i de control portin a l'home a matar a tot aquell que representi un petit obstacle?
I a voltes, només cal sortir al carrer per sentir alguns desgraciats que encara aclamen a Franco- "home" que ha matat, ha fet matar, ha torturat i ha oprimit a milers de persones sense miraments- i després els veus el diumenge tots a missa. En fi, que no sóc capaç d'entendre com pot haver- hi persones tant malvades i indiferents davant el patiment dels altres. I fa venir vomitera veure com un grup de persones alcen la mà cantant el "Cara al sol" cada vegada que es retira una estàtua del més gran dels assassins. Dictador i assassí "per la gràcia de Déu"...
I és que l'home no canvia, per més anys que passin, de tant en tant, sempre apareix algun tarat- Hitler, Franco, Hussein, J. Bush...- disposat a carregar- se a tot aquell que pugui frenar la seva escalada cap al poder. I aquests sempre tenen amics sota de cada pedra, gent que els dóna suport de forma incondicional perquè saben que tard o d'hora els tocarà part del pastís. És igual si pel camí mor la meitat del país, l'únic important és que, finalment, ells obteindran el seu saquet de diners.
I després ens preocupem perquè els gossos no van lligats pel carrer... i no som capaços de veure que el perill més gran és l'home ¬¬'

I ahir vaig conèixer una persona que, en el seu moment, va ser molt important a la vida del meu xicot. Per una banda em vaig sentir trista perquè sé que no esborraré aquells anys en que van estar junts, perquè per més que una relació s'acabi sempre en quedaran records. Però d'altra banda, em vaig sentir feliç. Feliç perquè ella no va saber veure i valorar que tenia la persona més maravellosa del món al seu costat. Feliç.

POR

2006-09-21T00:13:00.000+02:00

Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.

Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga.

Por de dormir
i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar què ens fa viure plegats
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina
rosegant-nos per dintre.

Et veig,
el sol s'amaga
entre els teus cabells.

Em sents,
aixeques la mirada en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar
res no m 'espanta,
res no m 'espanta.

Doncs això... Por, una bona cançó dels Pets, un sentiment que tots hem experimentat.
Si, a vegades tinc por. A voltes no m'ho crec i sovint penso que alguna cosa em sortirà malament...que no pot ser que la cosa vagi tant bé, que en qualsevol moment alguna en passarà. Potser perquè les coses sempre s'han torçat de cop i volta, potser perquè en són més d'una les històries amb final amarg, potser perquè sé valorar com costa trobar algú com tu. Per tot això a voltes sento por quan em llevo i penso en tu, quan me'n vaig a dormir per somiar en tu, quan estic trista si no et veig, quan em quedo al gimnàs fins quars de 12 de la nit per esperar- te ... En definitiva, perquè sé que ets tu. I ets tu definitivament.
I acostumada a esforçar- me sempre per aconseguir les coses, em costa de creure que això hagi estat tant fàcil, que això sigui tant perfecte. A vegades sóc incrèdula i penso que alguna cosa dolenta has de tenir, que no pot ser que m'estimis tant... ¬¬'

L'Onze de Setembre

2006-09-13T13:55:00.000+02:00

Un altre 11 de setembre a Barcelona... un altre 11 nerviosa, il·lusionada, amb força i ganes de reivindicar, de cridar, de seguir sempre avant. Un 11 de setembre ple de gent, d'escalfor, de música, de parades, de llibres, de senyeres, d'estelades, de somriures, d'amics i amigues. Un 11 de setembre nou, diferent al de l'any passat però plè de records i de cares que volia tornar a veure.

I què es commemora a l'Onze de Setembre??

Doncs, encara que sembli una mica surrealista, commemorem la derrota que Catalunya va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles
de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalana.
Si... la derrota que van patir els nostres avantpassats va portar definitivament l'annexió dels Països Catalans al Regne de Castella- a Espanya- i va perdre la seva llibertat i independència. Un cop Felip va guanyar la guerra, es van promulgar decrets al País Valencià, a les Illes Balears i al Principat de Catalunya. Amb aquests reglaments es va iniciar una nova etapa de profundes i nefastes repercussions en la història política i lingüística dels Països Catalans: es va abolir el règim jurídic propi, van desaparèixer totes les institucions d'autogovern, es van imposar les lleis de Castella, es va prohibir l'ús del català en la vida pública i oficial i un llarg etc. de mesures dràstiques que, tot i que van ser aplicades amb duresa i repressió, no van aconseguir fer desaparèixer la llengua, la cultura i la personalitat nacional de Catalunya.

Jo també vull un estat propi.

2006-09-06T22:22:00.000+02:00

M'he afegit a una proposta que m'han fet: durant la setmana del 4 a l'11 de setembre, tots els textos que escrigui portaran aquest títol "Jo també vull un estat propi", independentment del contingut del text.
Us sona aquesta cançó? És l'Estaca d'en Llach però, si he de ser sincera, m'agrada molt més la versió que en fa Betagarri.

"L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja
les mans se'm van escorxant
i quan la força se me'n va
ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida,
torna'm a dir el teu cant

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se'l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar."

Fi de Festa... dia trist.

2006-09-05T21:32:00.000+02:00

La Festa Major de Sabadell ha acabat i, per mi, això marca el final de les vacances i la tornada a la rutina. Per d'altres com, per exemple, el fetge de la Clarona, significa la tornada de la pau i la tranquilitat XDD. Si, suposo que han estat uns dies estressants per tots els fetges sabadellencs.
La Festa va començar amb els "Teatre de Guerrilla" que van fer el pregó i al vespre... cap a Barraques falta gent! Abans però, m'he deixat de mencionar el gran sopar de noies i el gran gat de... (aaaaaahhhhhhhh, ara no diré de qui!). D'anada a les barraques vam visitar l'Eli que està d'exàmens la pobra i no podia sortir- molta sort preciosa-. La nit va ser llarga i acompanyada dels infinits monòlegs de la Clara que va parlar tant, i amb tanta gent, que l'endemà tenia afonia- eheeeeeem-.
Cap al final de la nit- nota curiosa- una desconeguda va acosar el meu xicot volent ballar amb ell tant si com no. Si no fos perquè ell va reaccionar abans que jo- doncs servidora estava en fase de calentament global - li hagués introduït l'ampolla de sidra- M. Bustos- pel "cool" a la petarda nimfòmana aquesta.
Dissabte al matí no va existir perquè- per nosaltres- el dia va començar a les 14 pm quan ens vam llevar i dinar XD.
Al vespre vam anar a veure la Rosana que, tot s'ha de dir, no va estar malament. Després, evidentment, vam fer cap a les barraques i vam estar ballant força estona a ritme dels Pets, Lax'n Busto, Sopa de Cabra, Obrint Pas, Mesclat, AC/DC, etc. Genial.
Diumenge va ser tranquil i no vam sortir perquè érem els únics de tota la ciutat que l'endemà curràvem :(. I dilluns... focs i ball de fi de festa, típic!

En fi, que ho he resumit tot massa i el text fa pena però avui no hi ha ganes d'escriure... he tingut una mala notícia. La Nuca està malalta i ja és gran, potser massa perquè es pugui operar i curar. Doncs això, que estic trista. Sembla mentida com s'arriben a estimar els animals i quina pena em fa que pateixi i ho passi malament :(

Catalans, aneu-vos-en tots a la merda d'una vegada!

2006-08-31T21:20:00.000+02:00

Ja sé que el títol- d'entrada- espanta però val la pena seguir llegint. Doncs això, avui poso un text que no és meu. La veritat és que l'he trobat al Racó i- tot i que qui l'ha escrit és una mica pessimista- m'ha xocat. Lllegiu-lo, és interessant i una veritat com una casa. Confesso que jo mateixa, alguna vegada, he caigut en aquest tipus d'error. En fi, aquí el deixo i espero que serveixi d'alguna cosa:

" Nois, aquest país està acabat. Tret de quatre resistents que encara gosem fer el passarell, la societat catalana ja no està per hòsties ni martingales. El català és un poble cansat.

Catalans, un humil consell: suïcideu-vos d'una vegada i pareu de fer el rídicul mundial que esteu fent! Serà més pràctic, creieu-me, i almenys deixareu d'insultar els patriotes que van morir defensant Catalunya.

Tinc per costum d'anar a fer un tallat a un bar regentat per uns hingús (potser m'estic tornant multiculti de cop, hauré d'anar a cal metge). El bar és molt acollidor, ben decorat, la música és de tipus hindú i hi ha poca gent i s'hi està molt tranquil.

L'espectacle, un cop més, és lamentable.

Catalanoparlants a la barra del bar parlant entre ells en català. Quan s'adrecen al cambrer, però, canvien al castellà. Al cap d'una estona entren dos individus més pertanyents a la tribu dels catalanoparlants, però quan han de demanar la cervesa ho fan directament en castellà i després continuen parlant entre ells en aquest codi secret i misteriós que es diu català.

Això és el català: una llengua d'ús privat, una mena de codi secret d'àmbit privat i prou.

L'únic "primo" que parla en català al cambrer -molt educat i molt agradable per cert- sóc jo. Així va el país. Els únics que exercim de catalans i de "militants lingüístics" som quatre gats en un món de catalanoparlants que a Barcelona i l'extensa àrea metropolitana ja només representem el 33% de la població.

I després encara ens preguntem per què els immigrants -els nous, els vells són els espanyols- no parlen català. I per què collons l'han de parlar, si és una llengua totalment innecessària i només d'ús privat que fan servir només els catalanoparlants entre ells i prou? Au vinga!

Els qui som militants lingüístics fins i tot som mal vistos per la resta de catalanoparlants, ja que als seus ulls som una colla de torracollons, uns intolerants i una mena de fanàtics.

Sincerament, això ja cansa una mica. Jo començo a estar fins als collons de tot plegat. I mentrestant els nostres estimats polítics ens parlen de fer alcalde l'Hereu (Portabella dixit avui a l'Avui), o de col·locar un ultra espanyol com el Montilla a la Generalidá, o de voler-nos fer entrar a la força en un federalisme espanyol i bla bla bla. Aneu confiant en ells i ja veureu com acabarem tots plegats.

Au vinga, que se'n vagin tots a prendre pel sac els polítics d'aquest puto país de merda i els catalanoparlants dels collons. Al final tindrem el que ens haurem guanyat per imbècils".

(Extret del Racó Català)

Existeix la mitja taronja?

2006-08-28T23:06:00.000+02:00

Segur que alguna vegada us heu fet la típica pregunta empalagosa i cursilona: "és l'amor de la meva vida?", " és la meva mitja taronja?". Segur que alguna vegada heu pensat que heu deixat escapar l'amor de la vostra vida, potser encara no l'heu trobat, potser penseu que no existeix o potser ni creieu amb això de "la mitja taronja, l'home o dona de la vostra vida, el príncep blau ...", potser penseu que això són ximpleries fruit dels muntatges i de les estructures que, dissimuladament o manifestament, ens imposa la societat.
Jo m'ho he preguntat vàries vegades. Tantes com relacions sèries he tingut (no si valen els rollets fugaços).
Fins ara sempre hi havien dubtes, decepcions, defectes que em feien patir o dificultats que decantaven la balança cap al no. I sé que per algú he estat l'amor de la seva vida, aquella noia que pensava que seria la mitja taronja, la companya eterna amb qui compartir- ho tot. Però jo no pensava igual, tenia dubtes, inseguretats i angoixa quan parlàvem de futur.
Gràcies a això vaig entendre aquella frase que diu: "ens estimem però no podem estar junts". Una cosa no exclou l'altra: pots estimar però saber que no hi haurà futur, que la convivència serà explosiva, que tard o d'hora algú en sortirà escaldat.
Actualment, les coses són diferents però, tanmateix, no sé que passarà en un futur. No puc saber si canviaràs o canviaré. No puc saber si vindrà una estrany/a que desfarà el nostre nus. No puc saber per on ens portarà el nostre camí ni si preferiràs tornar enrera o caminar en direcció contrària. La vida és imprevisible, res és segur, mai saps el que ta passarà demà- com deia Forest Gump... és com una caixa de bombons XD-.
No obstant, el que si sé, i per primera vegada, és que he trobat el que havia pensat que no existia, aquella persona amb qui vull compartir el futur, no hi veig dificultats, ni dubtes. Potser inseguretat sí... però fruit del meu caràcter incrèdul i desconfiat- culpa meva-.
Jo era de les que pensava que això de la "mitja taronja" era una ximpleria "pastelosa" pròpia de somiadors ingenus i sentimentals, que no hi ha cap unió perfecta. I sovint m'he de tragar les paraules que un dia vaig deixar anar perquè descobreixo que vaig errada. Només espero que aquesta volta no sigui així i, per primera vegada, vull que tot segueixi així, que escrivim junts el nostre camí, que arribem plegats al nostre destí.

PD: prometo que ja no faré més fils pastelosos- aquest és l'últim-, ni taladraré més amb sentimentalismes egocèntrics...

El català és de tots: si no el parles, el fots.

2006-08-26T18:22:00.000+02:00

Ja sóc aquí definitivament. La marató "vacacional" ha finalitzat: de Sabadell a Sant Sebastià, a Santander, a Vitoria, a l'Estartit, Cunit, Port Aventura, Andorra, Carcassona i, altra volta, a casa. Ara tinc un munt de maletes per desfer i roba per rentar. El millor, però, és que guardo a la memòria un munt d'experiències i moments viscuts. Vivències genials que encara et fan més especial.
Aquests últims dies he estat a Andorra amb el Pere, la Sandra i en Marc. En Pere ens ha fet un lloc al seu pis- aparthotel- i l'hem ocupat molt agraïts XD. Gràcies.
El primer dia vam fer la marató de les botigues... qué típic! la intenció era anar a Caldea per relaxar- nos però vam acabar tant fets pols que no teníem forces ni per anar de piscinetes i massatgets.
Al vespre vam dirigir- nos al Centre de la Cultura Catalana a Andorra. El Pere sempre diu que a Andorra poca gent parla el català i l'espanyol s'imposa tal i com passa al Principat, al País Valencià i a les Balears. Aquesta vegada ho he comprovat per mi mateixa i, malauradament, és tal i com m'havien dit. Tant de bo es mantingui el Centre de Cultura Catalana i no ho fassin desaparèixer com tants d'altres a través del "talante" socialista tant estès i camuflat.

L'endemà vam anar a Foix- a la Catalunya Nord- i a Carcasona. A la Catalunya nord el català ja s'ha perdut. L'Estat francès és més centralista que l'espanyol i ha eliminat la nostra llengua amb més rapidesa que no pas Espanya. És un fet que ja vaig veure l'any passat a Prada de Conflent i a Perpinyà: l'Estat francès ha aconseguit que a la Catalunya nord ja no es parli català i, a més, fa temps que ha iniciat una campanya per aconseguir que la Catalunya Nord passi a anormenar- se "Septimanie". El més curiós de tot és que les senyeres que encara s'hi conserven, han passat a tenir tres o sis barres vermelles... Calia arribar fins aquí??

Així doncs, Espanya per una banda i França per l'altra fan el possible per fer desaparèixer la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres arrels.
El títol del fil és el lema d'una adhesiu que em van donar a Andorra i trobo que està molt ben trobat. Salut!

Euskal Herria i Catalunya, berean bide elkarrekin.

2006-08-15T00:12:00.000+02:00

La nostra aventura cap al nord ha finalitzat. Ja tornem a estar a aquí, amb les maletes per desfer, roba per rentar i un munt de records nous i conjunts per guardar.
Tinc unes ganes bojes d'anar a dormir, el viatge de tornada ha estat llarg, fred i calorós, alegre i trist alhora. Vull estirar- me al llit i tancar els ulls, sentir el llençol a la pell i l'olor de suavitzant. Ha estat un vespre estrany, he intentat païr les vivències d'aquests dies genials i irrepetibles però costa.
Altra volta a casa... m'he dutxat amb aigua calenta, he utilitzat una tovallola seca, m'he posat la samarreta nova i el meu llit calent i confortable m'espera. Serà una nit tranquila, sense fred ni sorolls però, que vols que et digui... preferiria estar a la nostra tenda de campanya, dins del sac, gelada de fred i abraçada a tu. Prefereixo les dutxes d'aigua freda, els lavabos plens de mosquits i de guiris, fer cua per dutxar- me, per rentar- me la cara...
Prefereixo perdre'm amb tu per Épila i conèixer- per fi!!- el poble de la nostra vida (XDDDDDDDD mode ironia), passejar per "La Concha" de nit i de dia i anar a menjar uns pinxos pel Casc Vell de Sant Sebastià o un menú de sidreria... impossible d'acabar.
Prefereixo caminar tot un matí pel monte Igueldo, anar a un parc d'atraccions antic, baixar amb funicular i passejar altra volta pels parcs, sense pressa ni destí concret... que bonic és Donostia!!
Prefereixo riure amb tu dels "borja maris" de Santander, de l'ambient "pijo- quico" que vam trobar, passejar pel Palau de la Magdalena i veure aquelles platges tant boniques, les foques i els pingüins (pobres!!), aquells homes amb vermudes, polo a les espatlles i amb els pals de golf i aquelles dones mudades, conservadores i estirades. Prefereixo el barri pesquer de Santander que el port turístic i he de reconèixer que mai he begut tant de vi com al "Bar José". En fi... diuen que els nens i els borratxos sempre diuen la veritat, què ens vam dir aquell dia ??!!
Vaig passar- m'ho bé- de nit- imaginant històries rares, cagada de por i abraçada a tu dins la tenda de campanya, escoltant als dos tarats que teniem per veïns ¬¬'.
I gràcies, sobretot, per ensenyar- me Vitoria, perquè era el que realment tenia ganes de veure. Aquells carrers que parlen silenciosos i impacten, aquelles mirades dures de la gent i aquells cartells per tot arreu... aquella foscor que fa pensar.

Girona m'enamora

2006-07-20T08:41:00.000+02:00

La noble Girona,
galant i seyora,
ciutat immortal,
l'orgull dels catalans.

Ets lleial,
majestuosa i comptal,
molts gironins t'enyorem
si un dia ens trobem lluny de tu.

Girona t'enamora a tu,
m'enamora a mi
i a tots ens enamora.
Les seves gestes són l'orgull
d'un passat gloriós que canta la nostra història,

Oh! terra brava,la més catalana,
bressol vivent de la més gran sardana,
ens enamores i ens enamoraràs eternament.

Girona, l'Empordà, la Costa Brava... aiiiiiiiiis, la terra més bonica del món, quines ganes d'anar- hi!
No sé que em passa però tinc unes ganes bojes d'anar a Girona ciutat, qui s'apunta??! :)
Clara... tu ja em vas dir que si, no si val a canviar d'idea. Quan tinguis vacances: cap a Girona!!

No hem oblidat

2006-07-09T16:29:00.000+02:00

Com el vent tu vas marxar, com el vent van esborrar
tot el que tu ens vas deixar.

Amb la nit han fet callar tot el que ens vas ensenyar,
el preu de no renunciar.

Oblidat, silenciat.

Assumint el teu esguard hem escollit avançar,
decidits a no oblidar que allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble, de no ser res si no s'es lliure.

JO NO T'ESPERE

2006-07-07T18:31:00.000+02:00

Aquest text pot ferir sensibilitats. Normalment, més igual si fereixo sensibilitats quan parlo de religions però tampoc vull molestar a persones que aprecio. Així que: si ets italià (XD) no continuïs llegint amic.

Doncs això: que jo tampoc t'espere.

No m'agrada el circ muntat a causa de la visita del PAPA, no trobo bé que s'allotgi en un lloc luxós i que després es solidaritzi amb els que passen fam, no m'agrada que li hagin posat un aparell climatitzador exclusivament per ell- suposo que la calor la pateix tothom-, és trist que els quiosquers valencians hagin d'amagar certes revistes perquè ve aquest senyor (falsa moral??), és patètic que hagin fet samarretes, mortadela i gorres amb la cara del PAPA.
Jo pensava que tot això- aquesta fastuositat pudent i ostentació - anava en contra de la seva doctrina: mig món passa gana i ells viuen envoltats de riqueses.

I un bon dia, em vaig posar a fullejar l'Evangeli, m'avorria:

" I en Xavier Sardá, dret sobre el turó i amb el bastó a la mà, digué:

- Oh amics, germans! nostre Senyor, és a dir: Déu, no existeix! N'estic segur!
La gent es va quedar bocabadada davant de tal afirmació. Els nens ploraven, les dones sortien del riu on s'estaven purificant per pecadores i pensaren: "Oh!! ens podrem divorciar sense problemes!!", els homes reien feliços... per fi podrien fer coses lletges sense remordiments i sense que els hi costés una nova criatura. Els xais corrien riallers pel camp! això significava la fi dels sacrificis d'animals indefensos, aquells que cada dia mataven per oferir- los a aquella figura inexistent.

Però llavors el cel es va ennegrir i un nen digué:

- I com és que n'esteu tant segur d'això, germà Sardà?

L'home es va agafat la túnica per no relliscar i feu un pas endavant, es va tocar la barba, va enlairar el bastó i digué:

- Doncs mira fill, si Déu existís no deixaria que hi hagués una emisora de Ràdio- en teoria la seva, la dels seus representants: Bisbes, capellans, catòlics- anomenada COPE, de la qual en surten barbaritats per un tub, calúmnies, infàmies, pecats i ràbia, molta ràbia.

Es feu el silenci, es feu la llum, però ningú se'l va creure.
I les ovelles continuaren seguint el Pastor, però- un moment!!- on era el Pastor (el seu guia espiritual)??!! El Pastor havia desaparegut, havia fugit cames ajudeu- me, no fos cas que la punteria del Senyor ja estigués més fina i enlloc d'enviar bales al genoll, ara ja li anessin directament al cap".

Entre amagatalls.

2006-06-29T20:29:00.000+02:00

Ja és fosc quan torno en tren cap a casa. El cabell que al matí estava ben recollit amb un "monyo"- ideal per estudiar XD- a aquestes hores ja intenta alliberar- se i, després d'estar tot el dia fora de casa, em començo a sentir la cara bruta, els ulls cansats, i badallo.

La llum groguenca del vagó m'ha fet recordar aquell dia, als Ferrocarrils, tornant a casa després d'una passejada pel Gòtic, d'un dinar al Maremagnum. Que lluny que queda tot allò. Aquells dies cantant La Santa Espina al tren... quins moments. I he pensant en aquells avis que ens vam trobar i ens van ensenyar la lletra doncs, tristament, nosaltres només ens sabiem la tornada.
Mai els he tornat a veure - llàstima- però recordo la converça. Vam parlar de Barcelona. Ella deia que la capital tenia un no sé què difícil de definir, un caliu especial i així va caure en el parany de les comparacions. Barcelona, ciutat de símbols, de sentiment. Un espai ple i profund enfront la superficialitat majestuosa de Madrid. Les formes rodones vers les quadrades, la sinuositat vers la fredor, allò autèntic vers la disfressa. L'espontaneïtat enfront les formes i el protocol.
Ell no deia res, només escoltava i feia un gest amb el cap, semblava que estava dacord amb la seva dona. Ella seguia parlant: Madrid, la ciutat de l'aparença, de la sobrietat i la fastuositat. Barcelona, molt més dolça, més acollidora, menys senyora i més dinàmica, la ciutat plena d'olors, de colors, de racons, que et deixa aquell regust...

Que bona que és la Selecciónggg !

2006-06-27T23:42:00.000+02:00

Avui han fet fora Espanya del Mundial, que ens diguin el secret que nosaltres tampoc la volem. Avui el dia ha acabat bé. Bona nit.

Decepció

2006-06-19T14:44:00.000+02:00

El SI. Ha guanyat el SI. Hem perdut l'oportunitat de tenir l'Estatut que ens mereixem, hem deixat passar l'ocasió de demostrar que volem i aspirem a més, que no ens resignem amb allò que ens donen des de Madrid... que n'estem farts d'engrunes, que volem el pa sencer.
Aquest SI tanca les portes a les nostres aspiracions. Un NO hagués donat pas a l'esperança d' aconseguir allò que volíem de bon principi. No calia deixar- ho a aquí, podíem haver continuat lluitant. Diuen que la majoria de persones no coneix el triomf perquè abandona massa aviat, i jo volia continuar...
Una altra baixada de pantalons, una de les moltes que hi ha hagut en la nostra història.

Ara no hi ha volta de full, haurem de suportat aquest Estafatut durant dècades. Ens hem quedat encallats, podríem haver fet un pas endavant però ens hem resignat a tenir sabates noves, el mateix model de les que ja teniem, però més netes.

I ara em ve al cap aquella cançó "quina merda de 6 milions". En fi, a voltes penso que som quatre i mal comptats, els que volen canviar les coses.
Vaig a estudiar que prouta falta em fa.

Estat del malestar

2006-06-16T00:30:00.000+02:00

Quan portes més de tres hores estudiant Dret financer, comences a qüestionar- te qui va ser l'inútil que va inventar els impostos... del teu cap poden sorgir diversos plantejaments fruit del calentament mental, fins que- per fi- arribes a l'obvietat: si no existissin els impostos, no hauríem de pagar, fins i tot, per a respirar i, sobretot, jo no hauria d'estudiar aquesta merda per aprovar Dret. I quin sentit té pagar impostos al país de la "patranya"? si l'Estat del Benestar a Ecspanya s'ha convertit en l'Estat del Malestar: vivendes a preus desorbitats, corrupció política, manca de cossos de seguretat, robatoris i delinqüència a tota hora, una sanitat pública que penja d'un fil, una xarxa de carreteres sempre colapsada, desocupació, un sistema de beques i subvencions que fa plorar, una justícia lenta, ineficaç i estancada, males infraestructures... No ens enganyem, això del benestar només funciona a països preparats, com Alemanya, Noruega, Suècia, etc. Aquí, com sempre, tot és un nyap i res funciona bé.
I després diuen que Ecspanya és un dels llocs on millor es viu... Mai havia entès en quins paràmetres es van basar per a arribar a aquesta conclusió cínica fins que un dia vaig descobrir que les estadístiques es basaven en el clima ¬¬'. I és clar, així qualsevol! el clima és una de les poques coses que els nostres veïns indigestos no han hagut d'inventar o posar en marxa perquè ja els ha vingut donat.

El Koallach- No Pas.

2006-06-11T18:46:00.000+02:00

No pas, jo votaré no pas
a l'estatut, quina ensarronada.

No pas, jo votaré no pas
com l'Oleguer anant cap a Ítaca.

I recorda en el referèndum, vota no però ves al tanto,
no et prenguin per neofatxa, fer com ells és ben bé una llauna!

Però tanmateix digues no pas, jo votaré no pas
la gallineta està cabrejada!

No pas, jo votaré no pas!
un no que em surt de la pebrotada!

Ja la gallineta diu que NO i serà per algo
si el nostre estatut retallen
que els donin per l'anus ... no paaaaaaaaaas!!

Mireu el video... no té desperdici!! és boníssim:

http://www.youtube.com/watch?v=L98cA2HTZRs&search=lluis%20llach%20op%C3%A1

Ensopegades...

2006-06-10T13:34:00.000+02:00

Vam ensopegar amb una pedreta, però no ens vam fer mal. Va ser una caiguda tonta, d'aquelles que quan les recordes rius, malgrat saber que, en el moment de caure, ens vam rascar les mans.

Després d'obserbar detingudament la situació, em pregunto com pot ser que el fet d'estimar a algú fassi que aquell gra de sorra es converteixi en una gran muntanya. Un cim que, després de sentir la teva veu, es desinfla per tornar a ser, altra volta, una pedreta, un gra de sorra al mig del camí que cal passar de llarg.

Després de la "pluja" arriba la calma, les nostres converses, els petons, les abraçades... Aquelles ganes de demostrar- te que t'estimo són més fortes que mai i he de dir- t'ho, una i altra volta - doncs això- que t'estimo.

Pocs dies després, penses que tot ha estat una ensopegada tonta i que, per més caigudes que hi hagin, res no canviarà si entre els dos esquivem- amb tant d'estil XD- allò que ens fa trontollar, que ens espanta. Ara tot es torna més fort, més sòlid.

I estava pensant en quan dorms d'aquella manera... que mooooonu! T'estim,
t'estime,
t'estimo...

La meva llengua.

2006-06-06T17:24:00.000+02:00

No em preguntis per què, però l'estimo
de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre't:
"L'estimo perquè si, perquè és la meva".

L'estimo perquè si: perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al so d'una non- non la més hermosa
bressà amorosament ma son primera.

L'estimo de tot cor, per catalana,
l'estimo perquè en ella
la rondalla primera em contà l'àvia
un capvespre d'estiu mentre el sol queia.

L'estimo de tot cor, perquè en descloure's
l'exquisita poncella
de mos vint anys, aquell sublim "t'estimo"
va dictar- me l'amor en eixa llengua.

L'estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em crident AVANT! i AVANT m'empenyen.

L'estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l'aire
sos grans secrets en català em revelen.

L'estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L'estimo perquè sí, perquè és la meva.

Apel·les Mestres.

I les conclusions són les següents...

2006-05-31T23:45:00.000+02:00

Hace años, empecé a leer y a informarme sobre la viabilidad y las razones por las que mucha gente ha pedido a lo largo de la historia- y pide- la autodeterminación de Catalunya y, en consecuencia, establecerse como un estado libre e independiente. Pienso que es un tema interesante- sobretodo si lo vives de cerca como es nuestro caso - y que, en muchas ocasiones ha sido manipulado o utilizado incorrectamente para conseguir fines políticos y partidistas.

Pienso que la aplicación del derecho a la autodeterminación debe ser controlada pues puede provocar muchas guerras y hasta puede llevar al caos a nivel internacional. No obstante, creo que tendría que establecerse un mecanismo o un proceso real que permitiera que todos los pueblos- de forma pacífica- pudieran ser libres e iguales. Pues, en ocasiones, la no aplicación del derecho a la autodeterminación puede llevar a situaciones muy injustas para las minorías.

Catalunya, por ejemplo, representa una pequeña parte de la población española pero, aunque comparte nacionalidad con España, tiene otra lengua distinta, otras tradiciones y solamente comparten 300 años de historia. En 1714, Catalunya fue anexada a España- por ocupación militar- y se le negaron sus instituciones, sus tradiciones y su cultura. Dos siglos más tarde, con la Guerra Civil y la Dictadura franquista se la volvió a castigar prohibiendo su lengua, su cultura, sus instituciones, etc. Con el Estado de las autonomías, España se dividió- arbitrariamente- en Comunidades Autónomas, quedando los territorios dónde se habla la lengua catalana divididos en tres partes: Catalunya, Baleares y Valencia. En consecuencia, se consideró que la lengua hablada en dichas Comunidades era distinta, cuando es obvio y evidente que se trata de diferentes dialectos de una misma lengua: el catalán

Además, el contacto y el roce entre la lengua española y la catalana ha provocado un grave retroceso de la segunda pues – como ha sucedido ya en otros países o territorios - la lengua fuerte o mayoritaria acaba desplazando a la minoritaria y autóctona y, con el tiempo, se pasa del bilingüismo al monolingüismo de la lengua dominante. Lo mismo pasa con las tradiciones y la cultura pues, poco a poco, aunque se van conservando algunos símbolos propios, la mayoría de ellos van siendo substituidos por los de la cultura dominante e invasora. Es por ese motivo que, des de Catalunya, se reivindica el uso de su lengua autóctona pues es un símbolo más de su cultura y es importante que no se pierda porqué sin él desaparece uno de los elementos más importantes de todo pueblo. Al ver que una cultura va desapareciendo paulatinamente, es normal- y lógico- que se reivindique y proteste para que ésta subsista. Esta reivindicación también se da en Catalunya pues somos muchos los ciudadanos que queremos e intentamos que los que proceden de otros territorios o países se adapten y se integren en nuestra lengua y cultura ya que son parte muy importante de la población de Catalunya y, por lo tanto, de ellos depende, también, la supervivencia de nuestra cultura.

Estos movimiento reivindicativos son mal vistos en el resto del país, bien porqué se relacionan con el terrorismo de ETA o con la destrucción de España. Des de mi punto de vista, es una tontería comparar la reivindicación de un pueblo que quiere conservar su identidad con el terrorismo- el gran problema de España- pues no todo nacionalismo implica violencia sino todo lo contrario. Esta clarísimo que el terrorismo es una cosa que hay que eliminar, que es perjudicial para nuestra sociedad y que, en definitiva, no aporta nada bueno. No obstante, intentar eliminar el nacionalismo no es la solución para acabar con el terrorismo pues son dos cosas distintas. Además intentar poner fin al problema de la violencia utilizando el nacionalismo español y sus argumentos, es un gran error.

Otros piensan que el nacionalismo catalán es malo porqué puede llevar a la desmembración de España, al igual que los catalanes pensamos que el nacionalismo español llevará al desmembramiento de nuestra cultura. Es un conflicto de intereses dónde gana el más fuerte, en este caso España.

Este sentimiento “separatista” que existe- en mayor o menor medida- en Catalunya o en el País Vasco se ve con malos ojos des del resto de España pues parece que se vea como un peligro el hecho que un pueblo reclame y quiera conservar su propia identidad. Esto comporta que, con el tiempo, se creen tensiones entre Catalunya o el País Vasco y las otra Comunidades Autónomas. Si además, a estas tensiones le añadimos el pésimo papel de algunos partidos políticos oportunistas que utilizan y manipulan estos razonamientos a su manera para conseguir los votos de la mayoría, nos dará como resultado que, a parte de producirse un retroceso y una muy lenta pérdida de la cultura vasca, catalana o gallega, se produce el repele o rechazo hacia estos pueblos.

Des de mi punto de vista, para conservar una cultura minoritaria, la única solución es convertirla en la mayoritaria y, en Catalunya, eso sólo sería posible si pudiera ejercer el derecho a la autodeterminación, hecho que no es posible pues no esta reconocido en la Constitución española y el Derecho Internacional tampoco nos avala.

Gent o persones, persones o gent?

2006-05-27T12:27:00.000+02:00

Hi ha gent que val un imperi. Gent de vides sencilles, gent de petites cosetes, que passa desaparcebuda, que no fa soroll. Persones que llegeixen, persones que pensen i protesten, inquietes, que lluiten sempre, que opinen. És la gent que observa i es queixa o que plora en silenci, que no està d'acord amb el que veu, gent planera, gent sensata, amb sentit comú... en, definitiva, persones. Persones que valen la pena, que senten, que valoren, que admiren, que estimen. Gent neta. Gent que no vol injustícies.

Hi gent que no val res. Gent de vides ostentoses, gent de grans coses- de coses buides i supèrflues-, que trepitja escandalosament, que fa massa soroll. Gent que ni llegeix ni observa, només crida coses- sense abans pensar- les-, coses que no tenen importància, paraules buides, sense trascendència, sense contingut... surten de la boca i cauen: demà ningú les recordarà. Són gent que no es queixa perquè tampoc valora, gent complicada, gent capritxosa, gent que cansa, rebuscada... immoral. Són aquells que no senten ni admiren, que no saben estimar. Gent bruta, gent de cartró, gent per a fer bonic. Gent que no ens marca. Gent absurda que psst... que són masses.

I entre aquestes masses absurdes que embruten el món, veig que estic rodejada de les millors persones, de les que són plenes, de les que tiren endavant el món, des les mai s'obliden, persones que valen un imperi.

Autoprotegeix-te

2006-05-24T13:23:00.000+02:00

Mentres tu estaves al gimnàs fent peses o defensa personal- no recordo què et tocava avui, quina memòria q tinc!! - jo he aprofitat per anar a comprar el gos. És un Doverman, és gros i sembla que té mala llet, ens anirà bé. Demà li ensenyarem les tècniques d'atac que ahir vam aprendre al curset d'autoprotecció.

També he aprofitat per anar a mirar nous sistemes d'alarma. N'he vist d'interessants. Demà hi anirem plegats, aviam que en penses. No obstant, jo m'he enamorat d'un sistema nou, sorgit fa poc -diuen que és fruit de la nova cultura de l'autoprotecció- i és impressionant. Consisteix en un mínim de cinc càmeres posades, estratègicament, per tota la casa, un sistema d'infrarojos- que detecta fins un mosquit- i una alarma conectada als mossos. A més, tot és controlable des de la tauleta de nit a través d'un comandament i cinc pantalles que podríem col·locar davant del llit.
He blindat les finestres... les tapo amb totxanes?? i he afegit quatre panys més a les portes.
Ara me'n vaig a classe de Kid boxing. He trucat al guarda de seguretat nocturn del polígon del costat pq ens vigili la casa fins que tu arribis. T'ho dic pq no t'espantis - va armat- i ja he quedat amb ell perquè vingui cada dia durant les hores que no hi som.

Per cert, he deixat un ganivet de cuina sota el coixí del llit i sota el sofà del menjador, vigila, no prenguis mal.

Ah! Recorda que a les sis de la tarda tenim reunió de veïns per organitzar les patrulles nocturnes.

PD: Creus que estem prou preparats per la nova cultura de l'autoprotecció?? comprem un altre gos o qué?
Una úlitma cosa carinyu... he fet càlculs per poder pagar tot això... durant 15 anys res de vacances, ni anar de restaurant, res de roba nova, ni regals d'aniversari... i potser hauríem de buscar una feineta extra durant els caps de setmana.
Ara que hi penso ... una pregunta: oi que paguem impostos per tal que l'Estat ens protegeixi i ens asseguri un cos de Seguretat adequat?!! Cullons!! uns altres que ens roben!! quina merda de país!! Hi ha alguna que ens protegeixi d'aquests??

Estic preocupada amor, ha trucat ta mare i diu q han robat als seus veïns, que tenen por i que venen a passar uns dies a casa nostra! No hi estic d'acord... on els posarem? no hi cabrem tots!

T'estimo. Cuida't.

Cansada

2006-05-21T09:30:00.000+02:00

Cansada... cansada d'estudiar. Una asignatura de contingut pèssim, uns apunts tant mal donats i mal estructurats ... i un catedràtic prepotent amb ganes de suspendre. Però ens ho hem d'estudiar per suspendre més gustosament. Ell sempre diu que la vida és dura i fa patir, ara vol contribuir a demostrar- nos que la seva teoria és certa.
És un dia fosc.

Dona rebel·lat

2006-05-20T11:22:00.000+02:00

Gràcies Raquel per enviar- me aquest escrit. Sempre he pensat que aquesta societat patriarcal ens ha fet molt de mal a les dones, és injust. I cal lluitar per trencar amb aquesta imatge de la dona objecte, la dona que només existeix per satisfer a l'home, a casa i al llit. No és així, no estem aquí per això nosaltres. Les úniques persones que hem de satisfer és a nosaltres mateixes. Dona rebel·lat, l'home no és millor que tu, que no t'enganyi aquest sistema tant ronyós i mascliste.
També sé que, sortosament, molts homes pensen com jo. El meu pare m'ha educat per ser una dona "brava" i el meu xicot les prefereix així :). El masclisme no és res més que inseguretat masculina, les dones ho sabem... i moltes en fugim. Fugiu- ne.

" A los hombres machistas, que somos como el 96 por ciento de la población masculina, nos molestan las mujeres de carácter áspero, duro, decidido. Tenemos palabras denigrantes para designarlas: arpías, brujas, viragos, marimachos. En realidad, les tenemos miedo y no vemos la hora de hacerles pagar muy caro su desafío al poder masculino que hasta hace poco habíamos detentado sin cuestionamientos. A esos machistas incorregibles que somos, machistas ancestrales por cultura y por herencia, nos molestan instintivamente esas fieras que en vez de someterse a nuestra voluntad, atacan y se defienden.

La hembra con la que soñamos, un sueño moldeado por siglos de prepotencia y por genes de bestias (todavía infrahumanos), consiste en una pareja joven y mansa, dulce y sumisa, siempre con una sonrisa de condescendencia en la boca. Una mujer bonita que no discuta, que sea simpática y diga frases amables, que jamás reclame, que abra la boca solamente para ser correcta, elogiar nuestros actos y celebrarnos bobadas. Que use las manos para la caricia, para tener la casa impecable, hacer buenos platos, servir bien los tragos y acomodar las flores en floreros. Este ideal, que las revistas de moda nos confirman, puede identificarse con una especie de modelito de las que salen por televisión, al final de los noticieros, siempre a un milímetro de quedar en bola, con curvas increíbles (te mandan besos y abrazos, aunque no te conozcan), siempre a tu entera disposición, en apariencia como si nos dijeran "no más usted me avisa y yo le abro las piernas", siempre como dispuestas a un vertiginoso desahogo de líquidos seminales, entre gritos ridículos del hombre (no de ellas, que requieren más tiempo, y se quedan a medias).

A los machistas jóvenes y viejos nos ponen en jaque estas nuevas mujeres, las mujeres de verdad, las que no se someten y protestan, y por eso seguimos soñando, más bien, con jovencitas perfectas que lo den fácil y no pongan problema. Porque estas mujeres nuevas exigen, piden, dan, se meten, regañan, contradicen, hablan, y sólo se desnudan si les da la gana. Estas mujeres nuevas no se dejan dar órdenes, ni podemos dejarlas plantadas, o tiradas, o arrinconadas, en silencio, y de ser posible en roles subordinados y en puestos subalternos. Las mujeres nuevas estudian más, saben más, tienen más disciplina, más iniciativa, y quizá por eso mismo les queda más difícil conseguir pareja, pues todos los machistas les tememos.

Pero estas nuevas mujeres, si uno logra amarrar y poner bajo control al burro machista que llevamos dentro, son las mejores parejas. Ni siquiera tenemos que mantenerlas, pues ellas no lo permitirían porque saben que ese fue siempre el origen de nuestro dominio. Ellas ya no se dejan mantener, que es otra manera de comprarlas, porque saben que ahí -y en la fuerza bruta- ha radicado el poder de nosotros los machos durante milenios. Si las llegamos a conocer, si logramos soportar que nos corrijan, que nos refuten las ideas, nos señalen los errores que no queremos ver y nos desinflen la vanidad a punta de alfileres, nos daremos cuenta de que esa nueva paridad es agradable, porque vuelve posible una relación entre iguales, en la que nadie manda ni es mandado. Como trabajan tanto como nosotros (o más) entonces ellas también se declaran hartas por la noche, y de mal humor, y lo más grave, sin ganas de cocinar. Al principio nos dará rabia, ya no las veremos tan buenas y abnegadas como nuestras santas madres, pero son mejores, precisamente porque son menos santas (las santas santifican) y tienen todo el derecho de no serlo.

Envejecen, como nosotros, y ya no tienen piel ni senos de veinteañeras (mirémonos el pecho también nosotros, y los pies, las mejillas, los poquísimos pelos), las hormonas les dan ciclos de euforia y mal genio, pero son sabias para vivir y para amar, y si alguna vez en la vida se necesita un consejo sensato (se necesita siempre, a diario), o una estrategia útil en el trabajo, o una maniobra acertada para ser más felices, ellas te lo darán, no las peladitas de piel y tetas perfectas, aunque estas sean la delicia con la que soñamos, un sueño que cuando se realiza ya ni sabemos qué hacer con todo eso.

Somos animalitos todavía, los varones machistas, y es inútil pedir que dejemos de mirar a las muchachitas perfectas. Los ojos se nos van tras ellas, tras las curvas, porque llevamos por dentro un programa tozudo que hacia allá nos impulsa, como autómatas. Pero si logramos usar también esa herencia reciente, el córtex cerebral, si somos más sensatos y racionales, si nos volvemos más humanos y menos primitivos, nos daremos cuenta de que esas mujeres nuevas, esas mujeres bravas que exigen, trabajan, producen, joden y protestan, son las más desafiantes, y por eso mismo las más estimulantes, las más entretenidas, las únicas con quienes se puede establecer una relación duradera, porque está basada en algo más que en abracitos y besos, o en coitos precipitados seguidos de tristeza: nos dan ideas, amistad, pasiones y curiosidad por lo que vale la pena, sed de vida larga y de conocimiento".

Campions d'Europa

2006-05-18T16:54:00.000+02:00

Desafortunats en l'Estatut, afortunats en el futbol.

Som campions!! Hem conquistat Europa a toc de pilota. Ja no tenim a Jaume I, ara tenim el Barça, ja no som els amos de la Mediterrània, ara guanyem la Champions. Els temps han canviat.
Ahir Catalunya va embogir, tothom estava eufòric, la gent va deixar de banda els problemes i va sortir al carrer per una mateixa causa, compartint, per fi, alguna alegria col·lectiva.
A mi el futbol, ves... ni em va ni em ve, però sóc del Barça i m'agrada veure la gent tant contenta. Si, poques vegades- per no dir cap- he vist tants catalans celebrant una mateixa alegria i això em va fer feliç.
Sembla que els catalans hàgim nascut tots de cul. Ens "enxufen" un Estatut que no s'aguanta per enlloc, ens utilitzen d'àsquer per guanyar vots arreu d'Ecspanya, ens insulten, ens espolien, ens diuen insolidaris, intenten ofegar la nostra llengua i cultura, etc. Sempre estem patint, sempre reivindicant, sempre protestant, sempre emprenyats, sempre decepcionats... però ahir i avui és diferent, ara estem de celebració i, comquè mai celebrem res perquè som uns pringats, ara que podem la farem grossa i que es fotin a Madrid :).

Tenim polítics corruptes i botiflers i formem part d'un intent de país que es fa dir Ecspanya, el país de la "patranya", però que carai... ara tenim la Copa d'Europa, una de les poques coses que el nostre fidel opressor no ens ha pogut prendre. I és que, ja ho diuen, qui no es consola és perquè no vol.

Visca el Barça!

Per la patxaranera més guapa

2006-05-15T21:10:00.000+02:00

Ens vam conèixer un vespre de juliol, a un sopar que, per mi, va resultar extrany o- si més no- curiós. La primera impressió que vaig tenir de tu - i diuen que aquesta és la que compta- va ser molt bona. Em vas fer riure a la primera converça que vam tenir, em vas semblar una noia feliç, oberta i sense prejudicis. Jo era més tímida i no vam parlar gaire més però.
Vam tornar a coincidir, a unes barraques i l'11 de setembre. Estàvem de vacances però jo estava espantada... ho recordes? vam parlar i em vas tranquil·litzar, em vas ajudar. Només era un boig i tot va passar.
Ens vam agafar confiança i passàvem hores i hores xerrant per internet. Ens explicàvem les historietes i, en diverses ocasions, vam sortir per Sabadell i Bcn fins a la matinada- que per cert, aviam si ho repetim. Recordo, especialment, el dia de la gran "taja" i del "patxaran casolà" (ara segur que penses: cabrona!) però vaig riure com mai aquell dia... tu no ho deus recordar- per allò q diuen que l'alcohol provoca buits en la memòria XDD- però va ser un no parar de riure.
Al novembre, altra volta em vas tornar a ajudar. Em vas escoltar i em vas fer costat. Ara em toca a mi escoltar- te, ajudar- te i animar- te. Per tant, ja saps on sóc: ací i sempre que vulguis. Com diu la cançó: "no m'estalviis", truca'm que ens carregarem a qui fassi falta ;).
Una vegada em van dir que la vida és com un tren: avui hi puja gent nova i demà tornen a baixar. No obstant, n'hi ha que pujen i ja no baixen, t'acompanyen tot el camí. Jo he vist pujar i baixar molta gent... però la que de debò estimo, encara hi és, aquesta és la que val la pena. I alguna cosa em diu que tu tampoc en baixaràs ja :). Ànims gúapíssima, ànims que no val la pena patir per a qui no ho mereix.

Quin fàstig de lloc

2006-05-14T23:48:00.000+02:00

Últimamente mi padre piensa
que leo tebeos en lugar de la prensa
porque me río cada vez más
siempre que llego a la sección nacional.
Que si el ministro
que si Roldán
que si un banquero
el caso GAL

Que si los fondos, no sé dónde están
alguien me lo tiene que explicar.
Es el país de don ping-pong
ahora mangas tú, mañana yo
si se te ocurre abusar
fácil que te nombren general.
Voy por la calle, no veo ni a dios
es que hay partido de la selección
y si ganamos será d´enfer
las papeleras nos da por prender.
Y si perdemos se van a enterar
todos los bares al vernos llegar
que si un penalti no quiso pitar
que yo a este tío lo voy a matar.

Es el país de don balón
por mi equipo manifestación
si se te ocurre destacar
alcalde seguro en tu ciudad.
No hay tertulias después de comer
a Luis Alfredo tenemos que ver
con más devotos que religión
vaya clase señor culebrón.

Ay que gozada cambiar de canal
cada minuto desde mi sofá
qué competencia, que calidad
cuando se trata de publicidad.

Es el país televisión
lo que tú mandes mi señor
si cuentas chistes sin parar
tenemos héroe nacional.

Es el país de don ping-pong
es el país de don balón
es el país televisión
Sancho y Quijote, sin solución

És així, és així. Espanya és un país fastigós, ple de polítics corruptes, mentiders i amb ànsies de poder. Últimament hi ha molt socialista per Catalunya i ja tremolo... hi ha persona més mafiosa que un socialista al Govern? NO.
Espanya fa trellar, fa pena, fa fàstig. No m'agrada, GENS. No vull que em considerin part d'Espanya, ni a mi ni al meu país.
Em fa vergonya que Catalunya estigui inclosa als seus mapes. M'avergonyeix mirar el meu DNI i veure que m'identifica com a espanyola. No sóc això ni sóc així.
Observo aquesta merda de país i penso que és injust. Suspiro i us miro. La meva família, el meu xicot, els meus amics/gues. Sou el millor que tinc. Sou el que mai em falla. Avui hi he estat pensant i avui volia dir- ho.

Notes, que sou uns notes!!

2006-05-12T19:40:00.000+02:00

No Lluís, no diré res sobre la nova situació política perquè estic massa cremada. Ara tinc exàmens, treballs i un dilema greu sobre si l'any que ve faig oposicions, em col·legio, màster, doctorat... psst!Pq és tant complicat tot? per què tanta burocràcia?
Només em faltava descobrir que els polítics són encara més lamentables del que sempre havia pensat. Una colla de pallassos que l'única cosa que saben fer bé és cagar- la una i altra volta.
La gent ja té prous problemes com per estar pendents d'aquests notes incompetents. Ja no podem estar pitjor... un govern ple de socialistes ecspanyolistes, quina por! I l'Estatut que se'l cargolin i se'l introdueixin pel cul.

Pareu el món sisplau, que la gent descent volem baixar. Però, tranquils, ho farem de tal manera que sembli que ens en feu fora... no fos cas que la vostra incompetència quedés a la vista d'aquells que encara us respecten.

Frases

2006-05-09T23:08:00.000+02:00

- T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.

- Que el poble espanyol recordi que, no havent sembrat més que odis a Catalunya, no pot pas certament collir-hi flors d'amor. A sengles malaguanyades campanyes d'efusió, sempre de procedència catalana, Espanya ha respost amb el fuet de l'energumen o amb l'embestida imperativa del cafre.

- L'idioma és la columna vertebral d'una cultura.

- No volem que ens governin bé des de Madrid, volem que deixin de governar-nos.

- Som catalans per naturalesa, espanyols per coacció.

- Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres

- El catalanisme és un moviment social que té per únic fi la renaixença absoluta i completa de la nacionalitat catalana, per tal que el poble català sigui element cooperador de la sobirania espiritual del món.

- Per què hem de conviure dos pobles diferents amb dues mentalitats diametralment oposades?

- Som molts els homes del món que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho.

- Catalunya es una nació militarment ocupada, políticament sotmesa, econòmicament espoliada, lingüísticament substituïda, ideològicament colonitzada i artísticament despullada
Avui Catalunya ha quedat reduïda a unes províncies d'Espanya. Però, què ha estat, Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Els dic, us diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de Nacions Unides. [...] En aquell temps —en el segle XI— varen reunir-se a Toluges —avui França— per parlar de pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven en contra, contra, contra la guerra.

-

Autodeterminació: per una consciència Internacional ben neta.

2006-05-07T11:03:00.000+02:00

Article 1.3 del Pacte Internacional de Drets Civils i polítics i del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de la ONU (1966):

" Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural"

La Declaració Universal de la ONU de 1970 introdueix una idea més ajustada per a l'autodeterminació en el Dret Internacional. Diu que tot poble té Dret a l'autodeterminació per superar una carència de representació apropiada o d'opressió dins d'un Estat determinat.

El Dret a l'autodeterminació està reconegut en tres Tractats Internacionals però no serveix per a res, només hi és per qüestions d'imatge, per rentar- se la consciència... per què? doncs perquè el Dret Internacional Públic el fan els Estats i aquests vetllen pels seus interessos i, en conseqüència, han fet el possible perquè, davant d'un conflicte entre el Dret d' autodeterminació d'un poble i el d'integritat territorial dels Estats, aquest últim- per dir- ho d'alguna manera- tingui més força, sigui més important, doncs cap Estat vol perdre territoris.
I així se'ns tanca, també, el camí del Dret Internacional. Si, aquest legitima la nostra situació penosa doncs, igual que Ecspanya, protegeix, per sobre de tot, la integritat territorial dels Estats.

I aquells que creuen que el Dret internacional ens ajudarà van errats.

El llibre ídol

2006-05-04T23:07:00.000+02:00

Ho he de dir perquè no me'n puc estar! He topat amb el llibre de la meva vida XD!! Es tracta d'un llibre vell i "atrotinat"- color verd pissarra- que he trobat a la biblioteca per casualitat i que reflexa perfectament la situació dels Països Catalans vers Espanya i explica el per què de tot plegat: per què el Govern espanyol actua com actua i quins objectius vol assolir a la llarga, quines conseqüències tindrà l'opressió de la cultura espanyola sobre la nostra, el procés de desaparició de la llengua d'un poble quan aquesta entra en contacte amb una altra, com es combaten i s'eliminen les característiques d'una minoria ètnica per part d'un Estat, etc...
En fi, que el necessitava per fer l'apartat d'un treball però me l'estic llegint tot. Si us interessa el tema i podeu, llegiu- lo. Us ajudarà a entedre moltes coses... sublim.
El llibre és el següent: (només l'he trobat en castellà... però):

"El derecho de autodeterminación de los pueblos. Un estudio interdisciplinar de derechos humanos".
Autor: José A. Obieto Chalbaud
Publicaciones de la Universidad de Deusto.

Feu- me cas i llegiu- lo :)

Ítaca

2006-04-30T11:04:00.000+02:00

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Ara ho ha entès.

2006-04-24T23:30:00.000+02:00

Quan va passar no ho va saber entendre. Se'n donava les culpes i es preguntava, repetidament, el per què de tot plegat. Què havia anat malament? què havia fallat? Tants esforços per no res i una decepció molt gran.
Avui, al tren, pensava i somreia. La mirada perduda, el cap repenjat a la finestra, el paisatge de cada dia, els diaris escampats sobre els seients i poca gent. Estava cansada però feliç perquè havia entès, per fi, el per què d'aquells fets. Misteriosament i sense saber com, tot estava clar, claríssim. I es va alegrar d'aquells dies freds i foscos perquè, gràcies a ells, ara valorava l'escalfor del sol i la seva llum. Potser sí que tot té un per què i potser si que un disgust, amb el temps, et porta l'alegria.
I n'estava segura que si en aquells moments no hagués plorat, ara no seria tant feliç. Si pogués tornar enrera, no canviaria el que li va passar perquè, si ho fes, no tindria el que té ara.

Avui és per a tu.

2006-04-19T19:18:00.000+02:00

- Intento aconseguir tancar els ulls per imaginar
com trobar la manera de poder parlar de tu.

- I és que si després de tot et tinc a tu,
és que tinc sort.

- És per a tu que has arribat al moment precís: ni massa aviat, ni massa tard.

- I sentir que em dones coses que no em dóna ningú més.

- És per tot i per no res, per voler ser aquí, per ser tal com ets.

- Sé que el temps no esborrarà el que és bo i és de veritat.

Demà és Sant Jordi, patró, per exel·lència, de Catalunya. A més, també és el cavaller i heroi d'una gesta cavalleresca doncs diuen que va salvar a una donzella de les urpes del drac. Va clavar la seva llança al monstre i de la sang en sorgí un roser.
Diumenge, a més, és el dia de l'amor a Catalunya i, d'aquesta manera, Sant Jordi ha guanyat- també- la batalla a Sant Valentí.
A mi, sortosament, no m'ha segrestat mai cap monstre, però si que em vaig trobar un cavaller que ni es diu Jordi ni ha matat cap drac però m'ha fet la noia més feliç del món. I, a voltes, penso que el veritable heroi és qui aconsegueix fer feliç a una persona i saber mantenir aquesta flama, aquesta il·lusió.

No he trobat millor dia per dedicar- te el meu Blog i dir- te que em sento afortunada.
Afortunada quan penso que estàs al meu costat, quan et miro i rius, quan em desperto i hi ets, quan em truques, quan m'abraces, quan em beses, quan em parles, quan m'acaricies, quan em fas espaguetis a la carbonara i pastís de formatge... XDD. Afortunada perquè sé valorar que és molt difícil trobar algú com tu.
És un goig adormir- me abraçada a tu, despertar- me i veure't allà dormint, passejar agafats de la mà i arreglar el món. Riure per riure, planejar el cap de setmana plegats, veure com somrius i fer- nos posar la pell de gallina l'un a l'altre. En definitiva, fer les coses junts però respectant els silencis de cadascú.

Feliç Sant Jordi Mister Karaoke.
T'estimo. I cada dia més.

Democràcia ecccspanyola??

2006-04-18T20:26:00.000+02:00

La democracia es el peor sistema de gobierno diseñado por el hombre. Con excepción de todos los demás.
Winston Churchill (1874-1965)

Sempre m'ha agradat aquesta frase, és curiosa i certa. Hi ha Estats que presenten una llarga tradició democràtica però, evidenment, no és el nostre cas, aquí anem tard, com sempre. Ecspanya va passa- no fa massa temps- de la dictadura i del feixisme a un nou sistema que van anomenar "democràcia" per quedar més o menys bé davant de l'opinió internacional. Tanmateix, es tracta d'una democràcia d'anar per casa, plena de polítics amb ànsies de poder que només participen en el sistema per obtenir vots, arribar al poder i tornar- se encara més corruptes. Fa temps que juguen al joc "fem el que sigui per obtenir vots" i, en conseqüència, estan disposats a tot: a dir mentides, a manipular, a insultar, a canviar d'ideologia d'avui per demà, a fer el ridícul, etc.
A voltes sembla que l'única diferència entre la dictadura i la democràcia ecspanyola és que, en el darrer cas, pots votar abans que els que manen et coartin la llibertat i et donin ordres.

N'hi ha que diuen que passen de la política, decisió que trobo lamentable pq, com tots, ells també seran governats pel partit q guanyi i, per tant, també en sortiran escaldats... ja poden passar del tema que rebran igualment. Així, cada abstenció serà un vot pel partit més votat i, obviament, els partits amb més punts seran el PP i el PSOE. Per tant, no convé regalar vots.

En fi, marxo amb una última frase:

" Como los políticos nunca creen lo que dicen, se sorprenden cuando alguien sí lo cree".

Potser us pensaveu que en Rajoy no es mor de riure, cada dia, quan se'n va a dormir i veu que milers de persones s'han empassat el que ha dit??

No hi ha demà si no és amb tu.

2006-04-11T20:04:00.000+02:00

Camí del front, hivern del 39:
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres de la nit i l’enyor
Entre camins gelats de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les paraules als papers mullats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I espere que recordes el que vam parlar...

Plore de ràbia i l’aprete amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
Si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.

Camí a la mort, hivern del 39:
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres fugint de l’últim front
Entre camins gelats, de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les imatges als meus ulls cansats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I espere que recordes el que vam parlar...

Plore de ràbia i l’aprete amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
Si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.

No, no hi ha demà si no és amb tu.
A voltes deixem que l'entorn influeixi massa en el nostre estat d'ànim i paguen justos per pecadors...Després, quan hi penses, ta sap tant de greu que et fotries una cleca a tu mateixa.
Demà marxo amb en Marc a la platja. Tota la setmana que ho espero i, a diferència d'ahir, demà res ma farà estar de mal humor :).
Bona Setmana Santa!

Del sud

2006-04-11T19:58:00.000+02:00

Del sud, d´allà on la terra mor, d´allà on la calor, no em deixa veure el sol.
Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord.
Del sud, la terra dels enganys, la terra d´amargors que sempre assequen plors.
Sóc del sud, país que ja no hi és, que s´amaga del temps, dins del cor de la gent.
Sóc del sud del meu cor. Sóc del sud del meu món.
Sóc del sud del record, d´uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments. Sóc del sud de les arrels.
Sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur.
Del sud, d´allà on la terra mor, d´allà on la calor, no em deixa veure el sol.
Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord.
Del sud, la terra dels enganys, la terra d´amargors que sempre assequen plors.
Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat, del somni exiliat.
Sóc del sud del meu món. Sóc del sud del meu cor.
Sóc del sud del record, d´uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments. Sóc del sud de les arrels.
Sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur.
Sóc del sud del meu cor. Sóc del sud del meu món.
Sóc del sud del record, d´uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments. Sóc del sud de les arrels.
Sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur.

Què passa amb el País valencià? Estem perdent el sud del Països Catalans?
Últimament rallo molt amb el tema- ho sé- però des que vaig estar a la UCE que ho veig tot més negre. I sobretot després de parlar amb gent de València ciutat...

Blavers... un dels grups més pèssims de la fauna ibèrica.

2006-04-08T18:39:00.000+02:00

Recordar Guillem Agulló

L'11 d'abril
de fa 13 anys
assassinaren el jove
nacionalista Guillem
Agulló i Salvador.
Els intents de treure-li
a aquest fet
connotació política
o de criminalitzar
la víctima són alguns
aspectes d'un cas
en absolut resolt.
La memòria de Guillem
Agulló es manté viva.

"Caminava pel carrer i vaig llegir el titular a la premsa. Vaig passar de llarg. Uns metres més enllà quedava clavat a terra: 'Guillem?!'. A tots ens va costar reaccionar: era impossible. Impossible però real." Toni Gisbert, que va ser portaveu de l'acussació popular en el judici per l'assassinat de Guillem Agulló, descriu gràficament la perplexitat en què va quedar sumida bona part de la societat valenciana en aquells primers moments. El que ningú no volia imaginar acabava de passar: les mateixes pulsions que, de l'anomenada tensió ençà, feien succeir agressions i amenaces contra tot allò que sonés a nacionalista convertien en real les pitjors de les possibilitats i un jove de divuit anys queia fulminat d'una punyalada al cor.
La matinada de l'11 d'abril del 1993, Guillem Agulló i Salvador, fill de Burjassot, a l'Horta, el mateix poble que acabava d'enterrar el poeta Vicent Andrés Estellés ("Quan soterràrem Guillem encara eren fresques les flors per Estellés", recorda un veí), era assassinat en un carreró de Montanejos, a l'Alt Millars. Hi havia anat amb una colla d'amics a passar-hi les vacances de Pasqua. Van tenir la desgràcia de coincidir-hi amb ·els de Marxalenes", un grup d'aquest barri de València, d'extrema dreta, que va trobar intolerable el pedaç que duia Guillem cosit al braç: "Nazis fora." "Nosaltres som els nazis", expliquen els amics que li van dir. I se li van tirar a sobre. Quan finalment van fugir, alertats de la presència d'un guàrida de seguretat, "els de Marxalenes" deixaven darrere Guillem Agulló estès a terra, ferit de mort, i l'eco dels crits que proferien tot corrent: "Viva Franco!", "Arriba España!".
Aquella nit no hi hagué detencions. Els agressors van tornar al seu lloc d'acampada. L'endemà al matí alguns encara van esmorzar al poble. I van marxar a València per diferents mitjans. Els únics que van passar per les dependències de la Guàrdia Civil van ser, precisament, els amics de Guillem, molts menors d'edat: els hi van retenir durant pràcticament tota la nit sense deixar-los trucar a casa.
Dos dies després es presentaven a la policia de València Gerardo Damián Mora García, José Camilo Cuñat Montaña (el Pollo) i Juan Manuel Sánchez López (el Picha); Francisco García Antón (Modi) era detingut a casa seva. El dia 14 es lliurava, a Alacant, Pedro José Cuevas Silvestre (el Ventosa), que es confessava autor material de la navallada. Tots van ser inculpats i acusats d'assassinat. Tan sols un d'ells, Cuevas, havia d'acabar condemnat. D'homicidi. El judici va ser polèmic. La sentència també. Deu anys després de ls fets de Montanejos, l'anomenat "cas Agulló" continua provocant perplexitats. O indignació.

Quina merda, eh??

Esperant

2006-04-08T12:26:00.000+02:00

Esperant veure la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant que algú t’escolte.
Esperant que no es barallen.
Esperant anar a classe.
Esperant passar l’examen.
Esperant els primers crits.
Esperant dormir les nits.
Esperant que el cos cresca.
Esperant ser una tempesta.
Esperant que ell et mire.
Esperant que ella et cride.
Esperant a fer-te dona.
Esperant a ser persona.
Esperant a viure plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant a ser la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant el primer fill.
Esperant a ser l’espill.
Esperant l’enyorança.
Esperant tenir esperança.
Esperant a morir plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant.
Tota una vida
esperant.

I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia.
I quan arribe l’hora de la partida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
faré foc en la llar de la mentida
i encendré dins la pupil·la el cel lliure del nou dia

Sorpresa, sorpresa.

2006-04-05T19:09:00.000+02:00

L'altre dia l'Aznar va parlar, negativament, de l'OPA de Gas Natural sobre Endesa. Sembla ser que el PP és més favorable a l'obertura i a la internacionalització dels sectors estratègics que no pas a la creació d'una gran empresa nacional (Gas Natural + Fecsa- Endesa). És a dir, que prefereix que sigui l'elèctrica alemanya qui compri Endesa que no pas la catalana. És curiós això del PP, no tenen memòria històrica es veu. Ma sembla molt extrany que ara s'omplin la boca d'internacionalització i obertura de mercats quan, durant el govern del PP, una empresa- crec que austríaca, no ho recordo bé- va intentar comprar Telefònica i l'Aznar va dir que de cap manera. És impressionant la hipocresia d'aquest partit, quin fàstig de gent.

Canviant de tema, ha guanyat el Barça!! Quin tip de patir a la segona part! Però un 2- 0 està més que bé. Avui al gimnàs - que últimament està ple de killos merengons- he vist nois amb la samarreta del Portugal i he pensat " pobra gent, que trist". Demà no volia anar-hi però tinc molta curiositat per saber quina samarreta portaran ... la del Milan?
Com sempre, el millor del partit, encara que tothom pensi el contrari, ha estat l'Oleguer que, per cert, ha escrit un llibre amb en Roc Casagran que pinta molt bé (el llibre, no el Roc o l'Oleguer).

Avui he tornat a anar a la UAB per a res... he trobat el típic paperet d'absència altra volta! és el 2º en tres dies. La UAB ja ho té això: avui absència, demà vaga, demà passat convenció de no sé què...però després, curiosament, entra tot el temari a examen.
Doncs, anava a trucar a algú per anar a fer un cafè però he pensat que era millor anar a casa a fer feina que en tinc molta i poc temps.
Ahir, però, vaig estar prenent alguna cosa, al bar de Dret, amb el Lluís i l'Eva. I, la veritat, m'ho vaig passar molt bé pq feia molt de temps que no veia el LLuís i ell sempre té batalletes per explicar. Ah! i que quedi clar: no vaig fer campana eh... que jo ja no tenia classe, no com el Lluís XD

Wei! i al migdia vaig anar al gimnàs i, mentres passava pel carrer Tres Creus, vaig veure que un cotxe s'aturava i ma deia: "wapa!" (el cotxe no, el noi de dins XD). Pensava que seria algun killet tunning però noooooo! era el noi més guapo del món... Així doncs, vaig pujar al seu cotxe i em va acompanyar fins al Club :). Evidentment, era el Marc ;). Va ser una agradable sorpresa.

Antimadridista :)

2006-04-01T10:50:00.000+02:00

Ahir a la nit em vaig quedar a casa. Si, em vaig rallar pq he d'enllestir un treball inacabable i feixuc i vaig decidir que divendres nit era el moment per fer- ho realitat. Així ho he fet doncs i: treball, treballet acabadet. Ara espere que m'aprovi d'una vegada.
Avui juga el Barça i el Madrid però no veuré el partit pq vaig al teatre amb el Marc. Si, som així de "xulos" i vam agafar les entrades per l' 1 d'abril, sense saber que era el dia del gran partit. No obstant, si el Barça guanya, només eixir del teatre tindrem Canaletes davant per anar- ho a celebrar :). Oh! Déu del futbol!: fes que guanyi el Barça pq no veuré el partit però ho vull celebrar!!
A mi el futbol ni em va ni em ve, però m'agrada que guanyi el Barça pq, des del meu punt de vista, ha passat a ser un símbol més de la cultura catalana i nou representant de la nostra nació arreu d'Espanya. Doncs si, es veu que quan els del Barça juguen fora de casa els hi diuen coses com "catalanes de mierda" o "catalufos". Però a mi ja m'està bé que li diguin catalufo a l'Eto o al Ronaldinho, aviam si això els motiva per aprendre català.
L'altre cosa que em fa feliç quan guanya el Barça és que sé q a Madrid s'emprenyen i, comquè normalment, el pringats de torn sempre som els catalans, que els espanyols es morin de ràbia dóna una certa vidilla i alegria.
En fi, esperem que guanyi el Barça però, si no tenim sort, doncs tampoc s'acabarà el món. NO!!! ho tinc comprovat: encara que sembli que el món s'ensorra, continua aquí. Ahir mateix, vaig tenir aquesta mateixa sensació quan vaig veure que els titulars del Mundo, l'ABC i la Razón anunciaven que s'havia aprobat el text de l'Estatut i, en conseqüència, Espanya moriria. Si, escampaven a crits la caiguda del gran Imperi, el moment més esperat per mi: la destrucció d'Ecspanya. Jo m'he llevat feliç i contenta pensant que Ecspanya ja era morta però... OH!! gran decepció!! encara segueix aquí, al peu del canó i amb les mateixes ganes d'emprenyar de sempre!! Qui és l'inútil que ha aturat la gran destrucció!!?? Ha estat una altra de les 500.000.000 mentides que el Mundo/Razón/ABC diuen diàriament o s'ha ajornat tal destrucció a causa del Barça- Madrid??

El català

2006-03-30T00:06:00.000+02:00

La llengua catalana és el símbol més clar que som una nació i un dels nostres trets distintius com a poble.
El català prové del llatí vulgar i a partir del segle XIII es va consolidar en l'administració, la literatura i la ciència.

A partir del regnat de Jaume I, el català s'expadeix per tots els racons de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, límits geogràfics dels territoris que componen els Països Catalans. Durant segles, la llengua catalana va ser l'única llengua privada, pública i oficial de tota la Nació catalana.

Tot i ser la llengua originària del país, el català ha estat perseguit pels estats espanyols i francès per mitjà de prohibicions , decrets reials, dictadures, governs i regnats que han tingut un objectiu comú: eliminar el fet diferencial i intentar l'assimilació de Catalunya a Espanya.

Actualment, l'ús oficial del català és compartit amb el castellà en els Països Catalans, excepte a Catalunya Nord, en què no té cap estatus d'oficialitat.

Tot i la seva oficialitat, el català és agredit continuament i el seu coneixement és voluntari segons la Constitució espanyola mentre que el francès o el castellà s'han de conèixer obligatòriament.

I promised myself

2006-03-28T20:46:00.000+02:00

Quin resultat tant injust... el Barça ha tingut tantes oportunitats... però no hi ha hagut manera. Les bones oportunitats no s'han de deixar escapar mai. Hem tingut 11 oportunitats de gol i cap ha entrat ¬¬'. Quin partidet tant estressant i quin resultat tant pèssim!
Vah, q el futbol no ens amargui el dia.

<< I promised myself>> una cançó com n'hi ha poques:

I promised myself I promised I'll wait for you
The midnight hour I know you'll shine on through
I promised myself I promised the world to you
I gave you flowers you made my dreams come true

How many of a sound will feel the need
To run and look for shelter

I promised myself that I take care of you
When you tomorrow with all your might come true
I promised myself that I make it up to you
Not sister and brother no I'm in love with you

How many of a sound will feel the pain
I'm loosing what we've once had god I know
What people say about her no more stay
Who can live without her

How many of a sound will feel the pain
I'm loosing what we've once had god I know
What people say about her no more stay
Who can live without her

I promised myself I promised I'll wait for you
The midnight hour I know you'll shine on through
I promised myself I promised the world to you
I gave you flowers you made my dreams come true.

Vespre

2006-03-27T20:43:00.000+02:00

<< Cap al vespre és quan estàs com a cansat, i no saps el que fer i et quedes fixat...>> així comença una de les millors cançons dels Pets: Vespre. He escoltat aquesta cançó tantes vegades que em sé fins els punts i les comes. M'encanta. Si, m'agraden molt Els Pets i la majoria de grups catalans. Hi ha gent que creu que queda més interessant escoltar música en anglès o en l'idioma veí. Sempre queda més "cool" dir que escoltes U2 o Greenday que no pas dir que t'agraden els Pets o Obrint Pas. Si, és així de trist, però jo ho dic obertament: prefereixo un concert dels Pets que un concert de Greenday :). Yeah!! si, i ho dic en serio, a mi els anglesos aquests com Blur, Oasis, Greenday, Roxette... doncs ni fu ni fa, són tots uns fashions victims ofegats pels seus propis fums. En canvi, hi algú més autèntic que en Gavaldà??!!
Jo sempre he preferit la música en català pq m'agrada així i sóc així: parlo en català, escric en català, m'agrada la música catalana, miro la televisió catalana, escolto emisores catalanes, llegeixo el diari en català, agafo apunts en català... Perquè la meva vida és en català i visc immersa en la cultura catalana doncs és el que sóc, no hi ha volta de full, és així de clar. No obstant, sempre m'han interessat les altres cultures, inclosa l'espanyola q també té les seves coses bones com la sangria (XD). Totes les cultures tenen les seves peculiaritats i curiositats, totes són interessants. La meva, la catalana, té moltes coses bones, llàstima que pateixi l'opressió espanyola des de 1714 i llàstima que uns quants intentin, dia i nit, que quedi descafeïnada i aigualida per la superposició de la cultura espanyola. No obstant, encara és més penós que aquells que ho haurien d'impedir, es resignin.
En fi... que aquí deixo la cançó:

Vespre:

Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s´esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n´estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te´l pots acabar.
I t´encens un cigarro sense ganes de fumar,
i l´apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit,
i te´n vas cap el pub i no trobes ningú.
I surts fora al carrer i comences a correr,
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t´atures cansat amb el nas ple de mocs,
i t´empatxes de nit i respires ben fort.
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s´esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

Dret a l'autodeterminació dels pobles

2006-03-23T08:15:00.000+01:00

Estic molt contenta. Si, col·laboraré en un treball d'investigació sobre el Dret a l'autodeterminació dels pobles, tant a nivell internacional com a nivell nacional. Es tracta d'un dret, en molts casos, qualificat de secundari, doncs són pocs els pobles que es troben oprimits i lluiten per aconseguir tenir Estat propi. És un dret apartat dels textos legals doncs als Estats grans i forts que són els que participen en l'elaboració d'aquests textos, no els interessa que determinats territoris comencin a demanar la independència basant- se en alguna llei o constitució. No obstant, em fa il·lusió i m'ho curraré. Si algú que llegeixi això té algun tipus d'informació, tot serà benvingut :).

Per cert, el PP sempre ha aprofitat del tema del terrorisme d'ETA per aconseguir vots i enganyar a la gent. Ara tenen por que se'ls acabi el "xollo" i que la gent atribueixi el final de la violència al PSOE i no a ells.

· Realment creieu que el PP s'alegra d'aquest suposat "alto al foc"?
· Què penseu que són capaços de fer els peperos pq no se'ls escapin els vots?
· Creieu que les futures negociacions portaran a l'autodeterminació d'Euskadi?
· I Catalunya què eh?

Doncs, segons en Losantos, Catalunya ja és pràcticament independent i ara toca Euskadi... no sé què entén aquest incompetent per "pràcticament independent" si ni tant sols tenim un Estatut descent i ens diuen a tot que NO. També ha dit que els terroristes van disfressats...evidentment, cap de soca, no sortiran amb la cara descoberta ¬¬'.

"Alto al foc"

2006-03-22T23:12:00.001+01:00

Avui, a dos quarts d'una del migdia, ETA ha emès un comunicat al diari Gara, on declarava un "alto al foc" que entrarà en vigor aquest divendres dia 24.
Segons el grup terrorista, l'objectiu d'aquesta decisió és impulsar el procés democràtic a Euskadi per tal de construir un nou marc en el que siguin reconeguts els drets que com a poble correponen a Euskal Herria i assegurar, en un futur, el desenvolupament de totes les opcions polítiques.
A partir de divendres, ETA vol iniciar un procés de negociacions- se suposa- que tindrà com a objectiu final que els ciutadans bascos puguin decidir, lliurement, sobre el seu futur. Aquesta decisió haurà de ser respectada tant pel Govern espanyol com pel francès.

Digueu- me pessimista però m'ensumo com aniran les coses. Evidentment, les negociacions no tindran èxit perquè el govern espanyol (i el francès) no cediran davant les peticions d'ETA. Si no han acceptat una merda d'Estatut aprovat per la majoria del Parlament català, qui es creu que acceptaran que el poble basc decideixi, lliurement, quin ha de ser el seu futur??. Doncs se suposa que es refereixen al dret a l'autodeterminació, a la independència, paraula temible i esfereïdora pels espanyols.
I quan, finalment, comprovin que amb el Govern espanyol no si pot negociar pq són tots una colla de superherois defensors de la Unitat nacional, tot tornarà a ser com abans: tindrem la merda del terrorisme altra volta pq no hauran aconseguit res de bo.
La democràcia a Espanya és una fal·lacia i tot intent de diàleg amb els espanyols serà fustrat i inútil.

Ja falta un dia menys pel cap de setmana

2006-03-20T22:54:00.000+01:00

Cagundena avui és dilluns i encara falten 5 dies pel cap de setmana. M'espera una setmana dura però he après a prendre'm les coses amb filosofia i he fet meva aquella frase que diu "el que no puguis fer avui deixa- ho per demà".
Avui he trobat un bitllet de tren vell (Bcn- Madrid)i he recordat. És curiós com m'ha canviat la vida en un any. És un bitllet del febrer del 2005 que mai vaig arribar a utilitzar... 80 euros perduts i moltes coses més. Van ser uns temps difícils aquells però, poc a poc i amb bona lletra, les coses se superen i, tard o d'hora, tot torna a la normalitat. I ara... sóc molt feliç.
Curiosament, molta gent q em coneix m'ha dit repetides vegades que sóc una persona molt forta però que no ho sé veure. És cert que no destaco per tenir una autoestima massa elevada però avui ho he entès. Si, sóc més forta del que em pensava i n'estic orgullosa. Ara sé que si les coses es torcen, les podré posar rectes altra volta.
No sé si em vaig equivocar, no sé si vaig fer bé, l'únic que sé és que vaig fer el que era millor per mi. I ho tornaria a fer.

Avui a la UAB he trobat en Xevi i m'ha fet il·lusió pq feia molt que no el veia. M'ha explicat que un dels seus objectius primordials, ara mateix, és fer- se ric i viure del "cuento". Es veu que té un pla traçat per aconseguir- ho però no ha volgut explicar- m'ho per si de cas li copio. Jo no vaig tant enllà i, de moment, la meva meta principal és acabar la carrera i, un cop finita, ja pensaré com fer- me rica XDD. Bé, tinc altres objectius, evidentment, i, de moment, sembla que van per bon camí.

Per cert, dissabte faré de cangur a dos dimoniets, hauré d'estar 6 hores amb ells i ja tremolo. Però s'ha de fer senyors... pq necessito pasta q, últimament, sembla q tingui les mans foradades. Entre soparets, discoteques, el tren, el gimnàs, els cafetons... se'n van les peles que dona gust. Aquest mes d'abril no gastaré gens, vull estalviar q s'acosten les vacances i comença l'operació "bikini", l'operació "estalvi" i l'operació "aprovar els exàmens de juny sense preses d'últim moment". Ah, i de pas, deixo de mossegar- me les ungles definitivament XDD

Apa, bona nit doncs.

La TRINCA

2006-03-19T16:29:00.000+01:00

Avui he redescobert la Trinca pq en Marc m'hi ha fet pensar. Així doncs, he buscat i he trobat uns "casets" vells de quan ma germana i jo érem petites i, mentres feia un treball, els he escoltat. Si, a mi de petita no em posaven cançons infantils, em posaven la Trinca, fet pel qual explica els meus brots de "friquisme" espontani.
Els de la Trinca, abans de fer- se rics amb espanyolades com Operación Triumfo, eren bons i feien cançons bones. Ara s'han venut i corromput. És el que passa quan hi ha diners entre mig. Com ells mateixos diuen a les seves cançons: "tothom canvia de jaqueta quan convé".

He escrit una cançó que m'agrada bastant, és divertida i fa referència als feixistes, els del PP en serien un bon exemple. Si, hi ha molt feixisme en aquest món tant pèssim. I per què? doncs no ho sé. Suposo que la imbecilitat tb és un tret habitual a la personalitat de molta gent: n'hi ha que són equilibrats i n'hi ha que són feixistes. Hi ha de tot en aquest zoo, el problema és quan els imbècils són majoria. És el que passa a Espanya: la majoria són feixistes i així ens va.

LA FAIXA

El corsé no està de moda,
la cotilla va de baixa,
per aixo els fabricants
de faixes de la Indústria Nacional,
convoquen per la tablilla,
el Gremi de la cotillla:
dimecres a 2/4 d'11 Assamble General!

La faixa,
la faixa està de rebaixa,
no se'ls veu gaire optimistes,
aquells fabricants de faixes,
altrament dits: feixistes!

S'inagura la reunió,
i és tant gran l'esverament
q per calmar l'assamblea
així parla el president:

"clients de tota la vida,
ara ens estan fent el salt,
no s'exporta cap cotilla
ni a Grècia ni a Portugal.
Pq tant acostar- se a Europa!?
Pq tant canviar de jaquestes!?
Si no vetllem el negoci anirem a fer punyetes!
Doncs fent números
he vist que si segueix anant de baixa
caldrà tornar a aquí al país: o Faixa o caixa!!"

La faixa,
la faixa està de rebaixa,
no se'ls veu gaire optimistes
a aquells fabricants de faixes,
altrament dits: feixistes!

Continuant la reunió,
es llegeix una octavilla,
que en contra de la cotilla,
ha llençat la oposició,
on hi ha escrit:
" companys la faixa,
ens oprimeix i ens domina,
cal cremar totes les faixes
i els feixistes de propina".

Deu cauen sota la taula,
víctimes d'un cobriment,
mig histèrics els que queden
canten exaltadament:

"Tres dias hay en el año que relucen más q el sol: Jueves Santo, Corpus Cristi y el dia de la ascención".

Feixistes,
no busqueu més solucions,
sabeu de fonts fi de dignes
que la culpa és dels massons
i dels jueus malignes!

Feixistes,
sou del món Occidental,
reserva espiritual,
sota el mantell protector
de la Santa Inquisició.
OLÉ!

Aquesta cançó és bona també: "EL CENTRE ON THE ROCKS":

Que torna el centre,
que torna el centre,
que torna el centre ouououou
És un centre com n'hi ha pocs,
és el centre on the rocks!

Feia dies que ho rumiaven
l'amic Roca i Junyent,
per poder governar Espanya:
cap al centre falta gent!
Fins li ha dit la Moreneta:
has de fer un partit de centre
i m'hi apunto jo i el nano!

Que torna el centre,
que torna el centre,
que torna el centre ououou
És un centre com n'hi ha pocs,
és el centre on the rocks.

És un centre avantguardista
una força innovadora,
mentres no acabi com l'altre
com rosari de l'Aurora.

I si en Suárez no s'hi apunta,
no és per por que faci figa,
és pq és el Sr. duque
un carrossa i un antiga!

Aquests si que són moderns
i no en Fraga que és un ranci,
té un programa més antic
que el programa de la Francis.

Per més que el Felipe es cregui
progressiste com ell sol,
aq centre té d'eslògan:
Droga, sexe i rock and Roll!

Que torna el centre,
que torna el centre,
que torna el centre uououou
És un centre com n'hi ha pocs,
És el centre on the rocks!

AAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHH!
Després d'això, espero q en Xevi o l' anti em facin membre d'honor de la RFR ¬¬'. Em sembla que m'ho he guanyat a pols...

Cantimplora :)

2006-03-18T10:00:00.000+01:00

Maleïda Espanya

Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta
País que segresta les terres veines i les esquartera
On tens la decència?
On tens el decòrum?
On tena la noblesa?

Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta ai ai ai

Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta

Que amb banquers i lladres
botiflers i sabres mantens la conquesta.
No ens vulguis fer via amb l'autonomia
no et facis la llesta.

Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta

Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta

Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta

A Maó comença
i fins a Maquinença crema la protesta.
Fins que arribi l'hora en que et fotrem fora
i farem la gran festa.

Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta.

Un partit anomenat Popular:

Va fotre el camp,
es va vestir per agradar al Sr Aznar.
Una camisa blava que guardava
i una cançó 'LA LALA LALALALA'.

És espanyol,
i que ho siguin també els altres és el que vol.
La democràcia oligorquia amb gràcia;
la constitució, el seu bastó

I va acceptar,
i al seu partit l'anomenà popular,
i el símbol eren dos gaviotes,
i va signar el carnet de militant.

I va acceptar,
i al seu partit l'anomenà popular,
i el símbol eren dos gaviotes,
i va signar el carnet de militant.

De centre és,
no cal deixar de ser fatxa per ser
de centre si l'esquerra és el PSOE es pot fer bé.
Es pot fer bé...

I va tornar,
omplint-se la boca de llibertat
però la gent li va cridar:
'idiota: llibertat és que faltis tu'

I va tornar,
omplint-se la boca de llibertat
però la gent li va cridar:
'idiota: llibertat és que faltis tu'

I va marxar,
fart de que la gent l'escupís al seu pas.
I es va reunir amb tots els patriotes espanyols,
i mai més va tornar.

I va marxar,
fart de que la gent l'escupís al seu pas.
I es va reunir amb tots els patriotes espanyols,
i mai més va tornar.

Si, tothom té la seva part friki :). Bon cap de setmana.

Crisi d'identitat

2006-03-15T20:22:00.000+01:00

Avui m'ha passat una cosa que ja comença a ser habitual a la meva vida: altra volta he perdut el DNI. Si, l'he tret a la classe de Bioètica i Dret i allà s'ha quedat. A les 8 m'han trucat de consergeria informant- me que l'havien trobat. A consergeria ja estan acostumats a trobar el meu DNI per les aules de la facultat i ja sa saben de memòria el meu nom, cognoms, adreça, data de naixement, etc. L'any passat el vaig perdre més de cinc vegades i dos d'elles me'l vaig haver de tornar a fer. Jo no sé pq em passa això, potser és que no me'l sento meu... veig una bandera espanyola i un "España" en gran i penso que no és meu... no ho sé pas. De fet, jo sempre he tingut una crisi d'identitat important. És a dir, el meu DNI diu que sóc espanyola però no me'n sento... i dubto que això es pugui solucionar amb una intervenció quirúrgica. Mai he entès pq m'he de posar contenta quan guanya la selecció espanyola- tot i que normalment perd - si no és pas la meva, pq la meva només juga un cop a l'any.
Si veig la bandera espanyola sento indiferència. Bé, estèticament no m'agrada massa- ho confesso- i, a més, intento no tocar- ne mai cap per higiene mental. Prefereixo la senyera i si és una estelada millor.
Tampoc em se l'himme d'Espanya... quan sento la música em ve al cap la lletra aquella que diu: "Franco, Franco q tiene el culo blanco y su mujer lo laba con Ariel". ´De fet, fins fa uns anys em pensava que era la lletra autèntica i tot, diga- li ignorància, diga-li falta d'interès. No obstant, si sento els "Segadors" o "La Santa Espina" m'emociono i, a més, prefereixo els Pets o Obrint Pas a "Los Chichos" o "Camela". No suporto el flamenc, aquells crits de posseït i aquells cops de sabata em fan venir mal de cap i m'atavalen. A més, les sevillanes em fan venir caguera i m'aburreixen enormement. Jo prefereixo la sardana, la gralla, les colles castelleres o els Diables.
Trobo que les matances de toros en una plaça plena de gent que disfruta veient com un inútil mata, a poc a poc, un pobre animal que agonitza és un espectacle molt cruel i depriment. M'agradaria que els "toreros"- gent de poques llums- fossin els que van donant voltes mig sedats i els toros els que els van clavant les llances a l'esquena.
No m'agrada l'entrepà de calamars ni les "migues", prefereixo el pa amb tomàquet, els calçots, l'escalivada o la butifarra.
Penso que el rei és una mica tonto. Però no un tonto d'aquells que fa tonteries com el Rajoy o en Zaplana, sinó un tonto dels que no saben contar fins a tres. A més, sóc republicana pq crec que la monarquia és una institució obsoleta, sense cap tipus de funció i que viu dels nostres diners. I no entenc pq ell se'n va a esquiar a Suissa o a navegar per Mallorca mentres jo estic estudiant i treballant sense parar.

No m'agraden els "nengs", ni els "tunnings", ni els "xolos" ni els "killos". I, des de petita, m'han fet estudiar dues llengües: la meva i la dels veïns. I coses de la vida, tot i estan a casa, malauradament, sento més la llengua veïna que la de Catalunya ¬¬'.

Si, tinc una crisi d'identitat... uns ma diuen que sóc espanyola però jo no me'n sento. I bé, comquè sóc persona poc influenciable, crec que em faré cas a mi mateixa i continuaré perdent el meu DNI per allà on passi.

Per cert, he rebut un mail avissant- me del macrobotellon que es farà a la Rambla del Raval ¬¬'. No crec que hi vagi... no tinc cap interès en trobar- me tots els Mossos d'esquadra de la província acumulats allà. Si, serà el macrobotellón dels mossos.

Més sobre el sopar

2006-03-14T22:49:00.000+01:00

Avui m'he trobat l'Eli i la Clara a la UAB. M'ha fet molta il·lusió perquè, últimament, comquè vaig a classe a la tarda, mai no veig a ningú conegut i menys a infiltrats de la Salle com l'Eli.
La Clara s'ha queixat pq no he parlat massa del sopar al Blog... en fi, no és que no vulgui eh! jo en parlaria més però és que tinc "lapsus" de memòria i no sé pq serà XDD. No recordo res des del moment en què vam començar a beure XD. No, aviam, és broma. El sopar va ser genial per tres motius importants:

- perquè el menjar estava boníssim...doncs som uns cuiners de primera (sobretot les mares) i pq hi havia vinet, sangria, cava i vodka... per cert, la idea de comprar vodka i posar- lo com a beguda per acompanyar el sopar va ser del Xavi.

- perquè els convidats eren de primera: els amics i amigues de tota la vida als quals cada dia estimo més i algú que, tot i no ser cap vell amic de l'infància, tb cada dia estimo més.

- Perquè el menjador del Xavi és ideal per fer sopars multitudinaris.

Ah! i pq els regals van estar molt bé tb XDDD, tot i que una servidora ha hagut de canviar la faldilla... no pq no m'agradi eh (Clara!), sinó pq era un pèl grossa.

I què més puc explicar?? XD, recordo moments concrets com quan l'Alba va servir el gelat al Marc i el va tirar a 5 metres més enllà del plat, quan vam tafanejar sobre la veïna del Gerard i la seva història amorosa, la supermegataja del Lluís, l'arribada de la Marta i el seu xicot (q segons la Clara no era el de la foto), el problema amb les cadires, l'Alba i la seva maleta vermella, l'Ignasi amb el braç immobilitzat, la discussió sobre si anar a discoteca o al karaoke i mmmm... bé, que ja no recordo masses coses més ¬¬'.

Va afanyeu- vos a fer anys que aquests sopars on coincidim tots, no tenen desperdici. I si no recordo malament, el pròxim aniversari és el del Toni!!! :)

Parlant de la Clara i l'Eli... avui m'han dit una cosa que m'ha fet posar contenta. Sort Eli ;), que vagin bé els exàmens.

Gràcies pel sopar :)

2006-03-11T19:13:00.000+01:00

Ahir vam celebrar l'aniversari d'en Xavi- per cert, moltes felicitats q avui és el teu dia-, de l'Alba i meu. Des del meu punt de vista va anar molt bé, m'ho vaig passar molt bé, encara q avui porto una ressaca a sobre... ai el vi aquell!! tinc un mal de cap de por.
L'única cosa q em fa patir és que vam deixar el menjador de casa en Xavi de peus enlaire...

Canviant de tema, últimament veig q ja m'he acostumat al tarannà del PP. Abans m'indignava molt cada vegada que obrien la boca i em donava cops de cap contra la paret preguntant- me com pot haver- hi gent tant inútil. D'un temps ençà però, ja no em sorprèn res, és com si hagués acceptat la seva estupidesa infinita i, per tant, tampoc no n'espero cap cosa coherent. Així doncs, últimament, em mostrava ja indiferent davant les burrades peperes i, tot i que el clima és més aviat de crispació, a la vegada, estavem més o menys tranquils. Trobava a faltar, no obstant, aquests espontanis que a vegades ens sorprenen amb burrades "en sense aturador" com ara els militars de cervell inexistent o alguns juristes rovellats i obsolets. Tanmateix, ahir el clima al qual estem acostumats es va alterar pq va parlar el gran Cuevas, president de la CEOE. L'il·luminat d'aquesta setmana va dir que la OPA entre Gas Natural i Endesa era una "opa a la catalana". No obstant, comquè amb una tonteria no en va tenir prou, va continuar vomitant absurditats:

"Inicialmente es una operación empresarial, seguramente poco pensada, poco matizada y muy a la catalana: Que tenemos el poder que es favorable, en cuyo caso además nos va a costar menos dinero. A eso llamo yo una opa a la catalana. Por el dinero y por contar con el Boletín Oficial del Estado. Eso lo saben hacer y lo han hecho muy bien a lo largo de la historia los empresarios catalanes. ¿Por qué les vamos a negar esa capacidad? Yo no lo ligaría con el Estatut. Es una operación muy catalana, y están en su perfecto derecho".

És curiós que precisament en Cuevas digui "que el poder ens és favorable" pq justament ell va començar com un funcionari enxufat pel PP, durant el seu govern, i ha anat pujant fins arribar on està. En conseqüència, no entenc amb quina mena d' hipocresia moral parla de "poder favorable".
Bé, llavors em pregunto: si segons aquest senyor, el poder ens és favorable... quan hi hagi el PP al govern, significarà que ens serà desfavorable i perjudicial? Dic això pq de les seves paraules es desprèn un missatge implícit: "quan hi hagi el PP al Govern els empresaris catalans pringareu i us en gaurdareu prou de proposar OPAS i altres iniciatives pq , ULL! el poder us serà desfavorable".

Així doncs, ja ho sabeu empresaris catalans: si el PP guanya les pròximes eleccions, el govern us serà desfavorable i millor que no obriu boca, pq s'hauran acabat les iniciatives empresarials "a la catalana". Tot plegat és molt trist i patètic i sembla q l'anticatalanisme fomentat i promocionat pel PP funciona amb èxit i, segurament, és l'única cosa que els hi sortirà bé en aq vida doncs no saben fer res més de bo els pobres.

Rallades nocturnes

2006-03-09T22:26:00.000+01:00

Buff, he llegit en Blog d'en Xevi i ha posat una frase que m'ha fet pensar massa: << un noi pot tenir al davant la noia de la seva vida i deixar- la escapar per aconseguir com més polvos millor >>. Si, jo ja ho sabia això però, a vegades, pensar- ho espanta pq t'agafa aquella por que no et deixa estimar com la primera vegada, com quan encara no sabies què era això de que et fessin mal. I, un cop ho experimentes- una o més vegades- canvies i et tornes més desconfiada, sempre aguaitant i observant la situació per si pots preveure que en sortiràs escaldada.
És un tema complicat això "d'aquesta por" a que es tornin a repetir certes situacions ja passades i, si hi penses massa, esdevens més insegura i incrèdula.
Xevi, probablement, l'Elis està enfadada amb tu pel que li vas fer i té por de tornar a estar amb tu- o amb qualsevol altre persona- i que es torni a repetir el tema, doncs diuen que l'ésser humà és l'únic animal que ensopega més de dues vegades amb la mateixa pedra (o més o menys així). Li has creat una por q li costarà de perdre. Fes alguna cosa significativa i prou important si realment vols q recuperi la confiança en tu.

Quan ens arribarà la descolonització??

2006-03-09T19:45:00.000+01:00

Avui he obert el correu i sorpresa! he rebut un correu de l'Alba invitan- me al sopar d'en Xavi, l'Alba i la Mireia (és a dir: jo) ¬¬'. Bé, gràcies Alba per invitar- me al sopar del meu aniversari (i del teu i del Xavi, és clar), m'ha fet molta gràcia tot plegat i l' e- mail en si encara més. El poso:

"Eis nenes!

Bueno ja sabeu que fem el sopar divendres e?

Que sapigueu que esteu totes invitades i també els respectius (per les que en tingueu, perquè clar sino hi ha respectiu doncs no cal que en busqueu un per divendres jejejeje (q bo me fet gràcia). El sopar serà a les deu. Però encara no és segura la casa, però acabarà sent a casa el Xavi em sembla.
Tingue-ho present: a les 22:00h en un lloc indeterminat del centre de Sabadell (:

Bueno guapis,

poseu-vos ben guapes, que després anirem a fer uns balls! (: Em fa molta ilu fer el sopar!"

AHHHHHHHHHHHHHHH! no té desperdici!! la millor frase és la q està en parèntesis i diu: "que bo me fet gràcia". En dos paraules: Im- pressionant. Un gran e- mail. T'estimo Alba, ets ídol. Per cert, a mi tb em fa molta il·lusió el sopar :)

Canviant de tema, avui he tingut classe de "Protecció Internacional de l'Individu". Es tracta d'un crèdit de lliure elecció, d' aquests que has de fer obligatòriament pq et donin el títol i que són curiosament cars. En fi, que la matèria és interessant i, a més, fem debats tota l'estona. Total, que avui hem parlat sobre l'esclavitud a l'Àfrica i, evidentment, això ha portat a parlar del colonialisme i les colònies. És a dir, aquells territoris de l'Àfrica- qui diu Àfrica diu Amèrica del Sud- que van ser colononitzats pels europeus, els quals van imposar la seva cultura, religió i llengua, als pobres africans, van explotar tots els seus recursos, els hi van deixar tot de peus enlaire i, quan ja no quedava res per destrossar, van decidir pirar.
Doncs bé, discuntint sobre el tema, la professora ha dit que ja no queda cap territori colonitzat i m'ha caigut la gota. Doncs, que jo sàpiga, el 1714, les tropes espanyoles de Felip V van ocupar Catalunya, van imposar la seva cultura i llengua (prohibint la nostra ja de pas), van torturar la població catalana i encara no han fotut el camp. No sé si ho podriem qualificar de colonització pròpiament dita, però si que es tracta d'una situació anàloga, i molt anàloga. Llavors, he volgut exterioritzar els meus pensament però un bon home se m'ha avançat i ha dit: " A Catalunya encara patim la colonització espanyola". Llavors, s'ha sentit un murmuri general i la professora, que és de Zamora - petit aclariment- ha dit que no era moment de parlar d'aquest tema pq estàvem tractant l'esclavitud. De fet, m'esperava aq comentari pq quan algú toca el tema "Catalunya i Espanya" i diu alguna cosa certa, és pecat i cal aparcar- lo per no esvalotar el galliner.

28 de desembre del 2005. La Flama. Obrint Pas.

2006-02-27T22:00:00.000+01:00

LA FLAMA

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu.

Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Últimament només poso cançons, ho sé, però és que, tot i que ha acabat el període oficial d'exàmens, altra volta tinc molta feina i poc temps per escriure. Espero que, a partir de divendres, la cosa canviï un poquet... que la pràctica de financer ma vagi bé i m'aprovin Dret i Cinema (ggggrrrrrrrrrrr!!!!!)

Avui és 28 de febrer i fa dos mesos del Concert d'Obrint Pas, del dia de la Festa de les Seleccions. És un dia per recordar, va ser especial. Així doncs, he posat una cançó d'Obrint Pas que m'agrada molt. Bé, de fet, només em sé la lletra d'aquesta cançó ¬¬' però espero anar a molts més concerts d'Obrint Pas.

Per cert, ja tinc una altra assignatura superada: Administratiu. Ho he sabut aquesta tarda. I per acabar d'arrodonir el dia, m'ha vingut a buscar a la uni una personeta que, d'ara en endavant, m'haurà d'acompanyar a més concerts d'Obrint Pas :) juntament amb la Clara...Txiii, pq la Clarona, pel Pont de desembre, es va picar pq no li vaig comunicar que anava un concert a St. Andreu... comquè és una "enfadica" al pròxim concert vindrà amb mi - tant si vol com si no vol ;)-. Per cert: Felicitats per la nota, t'ho mereixes nena.

En fi, vaig a estudiar financer. Estic fent l'IRPF, IVA i l'Impost de Societats i em passo les hores fent declaracions de renta. Estic de reduccions, despeses deduïbles i retencions fins allò que no tinc. Sort que el professor és del bon rollo i ens explica trucs per estafar a Hisenda :).

PD: Avui és l'aniversari del Sergi Esteve o "yerse"- com vulgueu - feliciteu- lo.

És així, és així...

2006-02-26T13:54:00.000+01:00

PAÍS PETIT

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

NEOFATXES GLOBALS

Mireu-los com van, senyorets des de sempre
se'ls hi nota a l'esquena que no han acotat mai.

Mireu-los com van, són la vella caverna
però amb les noves caretes per seguir mal manant.

Ara són més polits que els seus pares
i es disfressen amb plomes de Harvard
però si arriba el poder, adéu Proust, adéu Brecht...

Mireu-los com van, són l'Espanya de sempre,
la d'antigues tenebres que van ressuscitant...

Mireu-los com van presumits i fatxendes,
és l'adéu als complexos pels pecats dels "papás".

Pel poder, que els manté tan "contentos",
ja no calen els "pronunciamientos",
ara guanyen escons sense el clam dels canons.

I mentre a la Gangreunió els Nostrats s'esveren,
Senyor, si arriba a fer mal un fatxa pel rera,
nosaltres els vestim sants per la democràcia,
ja veus amb quins cops de pal ens tornen les gràcies,
ells porten els pantalons, nosaltres les calces,
ells són els "toreadors", nosaltres les banyes,
i ara què fem, on anem, no ens queden banderes,
i com se'ns creurà la gent si fem marxa enrera...

Mireu-los com van, neofatxes de sempre,
neofatxes per sempre, neofatxes globals.

Mireu com anem,
engreixant als bandarres,
empenyent el desastre
fins el dia de...Ah.

LLUÍS LLACH

GUANYAREM

2006-02-23T00:00:00.000+01:00

Sabem on és el nord
però no sabem com anar-hi,
sabem el què tenim
però no pas què n´hem de fer,
si una cosa és segura
és que no hi ha qui ens pari,
però deixar d´avançar
en cercle estaria molt bé.

Tot el nostre bagatge
és un cúmul de fracassos,
però incomprensiblement
cada dia som més gent.
Sempre que ens alcem
és per fotre´ns de nassos
i malgrat tot,
malgrat tot guanyarem!

Contra tot pronòstic.
Semblava que no podria ser.
Podem fer-ho i ho farem.
Ves per on!

GUANYAREM
ÉS ESCRIT A LES PARETS
GUANYAREM
JA SOMRIUEN ELS VAILETS
GUANYAREM
CADA COP CRIDEN MÉS VEUS
JA HI POTS PUJAR DE PEUS

Un dia vam decidir
que haviem de sortir de casa
per anar a un lloc precís,
i fer el camí és convenient
i per això no volem arribar
per art de màgia,
Però tampoc no podem
estar voltant eternament.

Deixem-nos de ser
partidaris d´una o altra cosa,
això només ens fa
ser elements decoratius.
Cal que deixem
de ser aquells que proposen
i passem a ser aquells
que atenyen els objectius.

No podem acomodar-nos
en la temptativa,
i asseure´ns a lloar
i plorar les pròpies tibantors.
No es pot entrar en aquest joc
en el que se´ns convida:
sempre guanya la banca
i mai els jugadors.

Cosim tots els estandards
i fem-ne un de sol,
tan ferm i colossal
que s´hagi de dur entre tots,
passem full i capítol de la història
plantant-lo al cim de la victòria.

Guanyarem. Brams

Avui som 23F i un dia com avui de l'any 1981, el " Teniente Coronel Tejero", un malalt mental, va fer un intent de cop d'Estat que, sortosament, va fracassar. L'il·luminat en qüestió, va entrar al Congrés dels Diputats a Madrid, amb una pistola a la mà i cridant: "Todos al suelo".
Seguidament, els tancs van ocupar la ciutat de València, després del Decret d'Estat d'excepció dictat pel General Milans del Bosch, un altre tarat.
El rei es va convertir en heroi salvador del món perquè va sortir a la televisió a llegir quatre discursos que algú li havia escrit. Però, finalment, els Diputats van ser alliberats i tot va quedar en una patètica actuació.
Doncs bé, sembla mentida però fa pocs dies un militar va parlar d'enviar els tancs a Catalunya i fins el mismíssim Tejero va opinar sobre l'Estatut català. Tot plegat fa pena: l'endarreriment d'Ecspanya, tant mentalment com políticament i democràticament és evident i és tristíssim que es permeti que certs personatges amb tant poques llums opinin. Haurien d'estar amb un morrió i tancats al ZOO.
En fi, només fa 25 anys d'aquests fets i la mentalitat de molts no ha evolucionat ans al contrari, doncs, últimament, estem veient una Espanya cada vegada més rància, més patriota, menys respectuosa i més unitària.
Molts volen participar en el trist espectacle del PP que consisteix en fomentar l'anticatalanisme perquè és el que els dona vots.
És així de trist: fa uns anys van culpar ETA de la matança de l'11M per no perdre vots i van seguir amb la farsa fins que els ciutadans i la premsa extrangera van descobrir l'engany. Ara toca una nova estratègia consistent en la defensa aferrissada de la unitat d'Ecspanya que està fortament amenaçada per l'Estatut!!!!!! OH SI!!!!! Si s'aprova l'Estatut- que per cert, és pèssim- Ecspanya s'arruinarà pq els catalans els ho robaran tot, tots aquells que no parlin català seran degollats a la Plaça Catalunya i Ecspanya passarà a ser una província pobre, oprimida i maltractada pels catalans.
A mi del PP ja no em sorprèn res: després dels anuncis radiofònics d'Andalusia han tocat fons, ja no poden caure més baix... o si. El més fort és que hi ha gent que se'ls creu i els vota. En fi, és fort que un partit polític et tracti d'ignorant perdut i d'incult i a sobre els votis. Hi ha gent per a tot.

QUIN FÀSTIG

2006-02-21T19:31:00.000+01:00

Avui estic molt emprenyada, ha estat un dia pèssim i tinc ganes de degollar a una persona- parlo irònicament - encara més patètica que aquest 21 de febrer. La qüestió és que durant el primer semestre vaig fer un crèdit de lliure elecció d'aquests tant "parides" que després no et serveixen de res però que ho has de fer pq sinó no pots acabar la carrera. Si, parlo dels crèdits de lliure elecció: aquests cursos inútils que s'han inventat per treure't encara més diners i tenir- te més anys pagant matrícula. Jo vaig matricular- me a "Dret i cinema" pq, per aprovar, havies de fer dos treballs, llargs i feixucs, però no hi havia exàmen. El fet és q em vaig passar totes les vacances de Nadal fent els treballots aquests, fet que em va impedir, entre altres coses: sortir de festa amb els amics, anar a la trobada raconaire de Vilafranca, currar- me els regals de Nadal, quedar amb qui volia quedar, etc. I avui he mirat la nota (pq m'han dit q ja havien sortit doncs el molt llord no les ha ni penjat) i tinc un 9 d'un dels treballs i un 4.5 de l'altre... i el molt inútil m'ha suspès l'assignatura!! He fet comptes i si sumem 9 i 4.5, a mi ma surt un 13.5 que dividit entre dos seria 6.75, és a dir: un aprovat llarg. Per tant, m'he indignat i he parlat amb una amiga q també està suspesa i m'ha dit que perquè et faci mitja cal tenir els dos treballs aprovats!!!! Com pot ser possible?? Pq culleres no em posa un 5 del segon treball enlloc d'un 4.5? Que, per cert, aquest me'l vaig currar igual que l'altre! I la cosa encara és més indignant pq es tracta d'una assignatura q no em servirà de res, que m'ha costat moltes peles i temps i que és una xorrada! Total, q la revisió ja va ser fa un dies i no sóc a temps de reclamar... però, tot i així, li he enviat un mail dient- li que he de parlar amb ell, que faré els treballs que facin falta o repetiré el que tinc suspès però que m'aprovi pq vull acabar la carrera AQUEST ANY!!!!! També aniré passant cada dia pel seu despatx aviam si l'enganxo pq el molt "gos" només té dues horetes de tutoria i el dilluns.
Sento aquest escrit tant idiota però estic de mala llet... Per cert, Dret Urbanístic m'ha anat de conya :) però una nota bona no compensa un suspens.

FELICITATS

2006-02-16T11:38:00.000+01:00

De la banda de ponent
hi ha una terra, llunya, llunya;
és la nostra Catalunya
bella, forta i renaixent.

En allà nostres germans,
redimits per la gran prova,
van cantant la cançó nova
que travessa monts i plans.

És un crit atronador
per la catalana terra
que mil ànimes enserra
en un llaç de germanor.

Aquest crit és arribat
finsas a la nostra platja!
Catalans d'Alguer, coratge!,
no oblidem nostro passat.

En lo son gloriós camí
Catalunya sempre avança,
i per tot on passa llança
la llavor que ha de florir.

Oh! germans, no disparem,
Catalunya està fent via;
fins que arribarà lo dia
en què tots renaixerem.

Antoni CIUFFO Sàsser (Sardenya) 1879- Barcelona, 1911.

Avui és l'aniversari d'una gran amiga, l'Alba: FELICITATS nina! 23 anyets... uooo! no faré bromes al respecte pq jo els faig d'aquí poc i seria tirar pedres sobre la pròpia teulada XD. Cumplir anys no fa gaire gràcia pq vol dir q et queda un any menys de vida, et fas més vell i tota la pesca... per això algú es va inventar la història dels regals i les celebracions, per fer- ho més lleu. Ei, i no és pessimisme, és sinceritat: fer anys només et fa il·lusió fins als 18 i a partir d'aquí, ja comença a emprenyar bastant. Però bé, és llei de vida (frase típica de consolació tb) i, com diu ma mare- q ho diu pq sóc filla seva, no pas pq sigui cert - cada any que passa estem més guapes, per tant, qui no es consola és pq no vol. En fi, la qüestió és que és l'aniversari de l'Alba i vull desitjar- li el millor, simplement pq s'ho mereix. Un petó nena.

Per cert, avui a la UAB ha faltat un professor i hem anat a fer un cafè al bar de la Cívica i hem començat a parlar sobre si Catalunya és una nació. La discussió m'ha cansat però, finalment, les que ho negaven de bon principi han reconegut que som una nació i, per tant, han valgut la pena les pujades de veu... és trist haver de convèncer a la gent d'una realitat tant evident: Som una Nació i salta a la vista. Em cansa discutir aquestes coses amb gent que em cau bé pq, sovint, acabes enfadat i de mala llet. A vegades, quan surt el tema "Independència, Catalunya, català, etc", s'intenta ofegar ràpidament la qüestió pq sabem que tenim opinions molt diferents... però, ho reconec, jo torno a treure el tema i no és pq tingui ganes d'emprenyar- me, simplement vull discutir- ho pq així intento convèncer a la gent o no...i, al cap i a la fi, la meva futura feina serà aquesta: convèncer. A més, discutir no implica enfadar- se si l'altre persona no opina com tu, aquesta és la gràcia del diàleg. Però hi ha persones q no ho entenen i quan parlen de política i dispcrepes, s'ho prenen com una cosa personal.

Tu de què vas?

2006-02-14T09:43:00.000+01:00

Pere Pasqual és una hereu de casa bona
i, sobretot, ell diu que és molt català
però quan escriu cartes
ha de canviar d'idioma,
doncs creu que n'hi ha prou
en saber- lo parlar.

Company això no lliga,
va nen, això no va
no sé pas com t'ho mires
però no ho tens clar.

Joan Pérez ha viscut 30 anys a Tarragona,
i no li importa que li parlin català
però diu que li fa molt de tall parlar l'idioma
doncs té por que la gent se n'hi enfoterà.

Company, això no lliga,
va nen, això no va,
no sé pas com t'ho mires,
però no ho tens clar.

Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!...

Ignasi Plà és el cantant de "Los Aromas",
a la vida diària sols parla català
però amb el conjunt han decidit canviar d'idioma
doncs, sobretot, el que ells volen és triomfar.

Company això no lliga,
va nen, això no va
no sé pas com t'ho mires
però no ho tens clar.

Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!

Els Pets.

Un món, dos classes de persones

2006-02-12T20:14:00.000+01:00

" Hi ha una veu trencada que s'ofega al mig del mar mentres torno en tren de Barcelona. N'hi ha que som turistes i altres només immigrants: un món, dos clases de persones.

Hi ha una pell suada que carrega el meu butà per vint duros mentre faig la sopa. N'hi que som turistes i altres només immigrants: un món, dos classes de persones.

Hi ha un marrec que esmorza cola d'una bossa que portava coses que ell mai no comprarà i amb l'olor somia que la sort canvia i el destí no està fixat.

I al carrer una noia sola i massa jove que a la nit tremola per guanyar- se el pa, i amb el pas dels dies veu que res canvia i que el destí està fixat.

Hi ha una LLEI NO ESCRITA que per sempre es complirà: tant se val d'on ets si el que ets és pobre: n'hi ha que som turistes i altres només immigrants, un món, dos classes de persones."

Últimament, tothom vomita comentaris racistes per aquí i per allà. És cert que la reacció de l'Islam davant tot el tema de les caricatures fa pena... però això no vol dir que els musulmans siguin persones de segona per viure obsessionats per parides d'aquest tipus. Posats a ser sincers, penso que estan una mica "malalts" amb tot això d'Alà, la Guerra Santa i parides semblants, però bé, a EEUU o a Europa també es fan coses tant increïbles com deixar que una persona mori per no permetre una transfussió de sang pq les creences de torn - en aq cas els testimonis de Jehovà- ho estableixen així. O pitjor encara, aquesta gent que creu en el dimoni i en els ritus satànics o aquests q es foten dins una secta i es suiciden en comunitat... pq de persones encegades i enganyades n'hi ha a tot arreu, no és monopoli de l'Islam.

Sé que moltes vegades discrepo amb la gent sobre el tema de la immigració, doncs és una qüestió complicada i és difícil mantenir una opinió ferma. Jo sempre he pensat que un país no és propietat de ningú i que, si algú es veu amb la necessitat d'emigrar per sobreviure té dret a fer- ho. O és que potser només tenen dret a viure els que han nascut a un país del 1er món?
Diuen que la pobresa i, en conseqüència, la immigració, és fruit del capitalisme, també que és l'herència del colonialisme i de l'explotació que el 1º món ha exercit i exerceix sobre els països pobres. I si, és cert, per exemple: els espanyolets van arribar a Amèrica al 1492, van matar la meitat de la població, els van robar tot allò que van poder, els hi van imposar la seva cultura i llengua- més o menys com van fer i fan a Catalunya des de 1714, el q passa és q, actualment, utilitzen un mètode més dissimulat com l'espoli fiscal o la Constitució - i, quan els hi va semblar, van pirar. I ara, en canvi, es queixen pq els equatorians, els peruans ... venen a Ecspanya ja q el seu país és pobre i ens venen a robar... Quines paradoxes ¬¬'.
Actualment, ens preocupa la falta d'integració de les persones nouvingudes que arriben aquí i s'agrupen formant "ghetos", fet que dificulta que aprenguin la llengua de Catalunya i que es relacionin amb els seus ciutadans i coneixin, per tant, les nostres costums. Hi ha manca de polítiques d'integració o és que els immigrants es resisteixen a integrar- se?? en té la culpa la Generalitat o ells? o nosaltres? Potser hi ha una mica de tot: la Generalitat no preveu sistemes d'integració eficaços, nosaltres tampoc l'afavorim doncs hi ha persones que mostren rebuig cap a la cultura extrangera fet que provoca l'efecte rebot i fa que el nouvingut eviti conèixer i assimilar els nostres trets culturals. I, finalment, potser la qüestió més decisiva o terminant és la falta de motivació o d'interès de l'immigrant a l'hora d'adaptar- se a la nova cultura.

Sempre es parla de la immigració i els seus mals i s' oblida que moltes d'aquestes persones, que tanta gent menysprea, són els que netejen els carrers, els q recullen les escombraries, els que treballen a les obres, els que netegen l'escala de casa, etc. A més, darrera de cada un d'ells, normalment s'amaga una història tràgica ja que, a part de fer les feines brutes, han hagut de marxar del seu país per necessitat, han hagut d'abandonar als seus familiars i amics i començar de nou sense res. A més, per més inri, han d'escoltar com persones que tenen tot allò que necessiten, els titllen de criminals i d' éssers inferiors.
Així que... pensem- hi: no tothom ha tingut la sort de néixer a un país del " primer món", hem nascut a Catalunya però podría no haver estat així i ser nosaltres el que haguéssim d'abandonar- ho tot, pujar a una pastera i arriscar la nostra vida per poder menjar. I el pitjor seria que, quan arribéssim al país en qüestió, no seríem ningú, no tindríem papers i seríem perseguits pels mongols de la policia. Si trobéssim feina, seríem uns explotats, sense contracte i cobrant un sou de merda. I si, a més, trobéssim un pis, l'hauríem de compartir amb 1000 persones més. I encara seria pitjor si tinguéssim menys de 16 anys. En aquest cas podríem arribar a Ecspanya amagats a la part de sota d'un camió que porta mercaderies cap a un país ric. Podria passar que, durant el trajecte, la palmessim pq és fàcil caure i ser atropellat o cremar- se. No obstant, si finalment arribéssim a Barcelona, ens trobaríem que ningú ens donaria treball pq som menors de 16 anys. Si no tinguessim feina, tampoc tindríem menjar, ni casa, ni papers, ni cap familiar que ens pogués ajudar... pq recordem-ho, els hem deixat al tercer món. Així doncs, potser la millor opció seria passar- nos el dia pel Raval esnifant cola per fer passar la gana i estirar els bolsos a les pobres àvies que, posteriorment, diran que els moros són uns criminals i uns poca vergonyes. Tot plegat és una roda amb poques solucions o potser és que ningú busca sortides reals i el tema es descontrola.

Molts només veuen la part dolenta de la qüestió: els que roben, els que no s'integren, els que volen una mezquita, etc. Però, que jo sàpiga, de persones que roben n'hi ha de totes les races i colors, també hi ha persones de territoris pròxims, limítrofs i veïns que no s'integren- i molts no ho volen- i, evidentment, he vist esglésies evangèliques, locals de reunió de Testimonis de Jehovà, de mormons... així doncs, pq ningú vol una mezquita al costat de casa però si una església?? pq aviam: o eliminem tots els llocs de culte- q jo ja hi firmo- o els acceptem tots... però això d'establir privilegis no és massa ètic.

Bé, ja està vist que la immigració no és un tema simple i la solució no és omplir- se la boca dient mal d'aquesta pobra gent q no té ni una quarta part del q tenim nosaltres.
Per cert... ara falta que surti l'il·luminat de torn a dir q els immigrants s'haurien de quedat al seu país per fer- lo pujar... Qué coi han de fer pujar si no hi ha res més q pobresa absoluta i guerra??

Altra volta m'he liat massa... però em pregunto com és q ningú veu lo malament que ho ha hagut de passar aquesta gent i que si estan aquí és per necessitat, no pas per emprenyar a ningú.

Un dia dur

2006-02-06T14:50:00.000+01:00

Avui he fet un examen i ppsst... he contestat totes les preguntes però el tema de "l'Expropiació forçosa" m'he l'he mirat aq matí, al tren, i, ves per on, ha entrat... la resta més o menys bé: responsabilitat patrimonial de l'Administració, domini públic i Contracte de gestió de servei públic... Mmmm... que bé que sona, oi? doncs si, aquest és l'apassionant món del Dret Administratiu.
I, ara mateix, porto una empada a sobre que no m'aguanto. He dormit 3 hores pq volia estudiar abans de l'examen però estava tant sobada q no ha servit de res. En fi, que m'he pres 3 cafès i un Gelocatil pq tenia moooooolt mal de cap i he marxat cap a la UAB ressant per:
1º. no desmaiar- me a mig camí fruit dels 3 cafès, el Gelocatil i les 3 hores de son.
2º. que la kk de trens funcionessin pq els ferrocates, últimament, sempre s'espatllen. No obstant, sembla q he enganxat un tren q encara s'aguantava i he arribat.

Quan he entrat a la facultat, he intentat evitar l'ambient histèric de la gent, però no ha estat possible... sembla q estiguin esperant q arribis per venir correns a preguntar- te: "Com ho portes?????!!! jo fatal, fatal, què creus què entrarà, eeeehhhh ??? !!!!!". I no entenc pq tant d'interès en saber aquest tipus de coses dos minuts abans de l'examen.
He estat de les últimes a entregar- lo pq em faltava un dels requisits dels danys indemnitzables... si, sabia q n'hi havia cinc però només me'n sortien quatre...

A casa he intentat dormir però, després dels 3 cafès, no hi ha hagut manera i he acabat mirant en Cuní i la Rahola q no m'agraden gens però, abans de mirar la Campos, pos miro en Cuní. En Cuní és un home tot curíós, ara encara s'ha moderat però, en èpoques glorioses, era un maltractador de convidats... invitava a gent coneguda per humillar- los en directe i fer- los patir amb comentaris impertinents xDD... hi havia dies q semblava q se li hagués d'escapar: "ets un desgraciat incompetent i incult i jo sóc el gran Cuní, l'home de les paraules arcaiques"... heu sentit mai el vocabulari que utilitza? ell va parlant i, quan li pica, hi fot un cultisme (o una paraula q es treu de la butxaca) q només ell sap què significa. Si, es pasa les hores prèvies al programa buscant paraules rares pq ningú el pugui entendre i "putejar" al convidat XDD . En fi... q ara no sé pq parlo d'en Cuní...
Doncs després de dinar he anar a la feina. Ara acabo d'arribar i m'he fet un te q el Marc em va portar de Liverpool :). Pobre... a sobre q ha d'aguantar la meva empanada del dia abans d'un examen, té aquests detallassuuus! Pq jo, el dia abans d'un examen, no sóc persona... tinc el cap a punt d'explotar i ja em poden dir blanc o negre q no processo XD.

Per cert, sóc l'única q ho pensa o la reacció dels musulmans davant la publicació de les caricatures d'en Mahoma és una mica desproporcionada?? Per quatre dibuixets tontos del profeta aquest, és necessari començar a cremar ambaixades, banderes i a convocar 100.000 manifestacions i protestes? és normal això? és propi de gent civilitzada i coherent ? bé, la veritat és que tampoc em sorprèn q reaccionin així tenint en compte q, des de petits, aprenen a llegir i a esciure només amb l'Alcorà q és l'únic llibre q llegeixen durant tota la seva vida. I evidentment, si només t'ensenyen una sola veritat, un sol punt de vista, t'acabes creient el q et diuen i, fins i tot, obsessionant... si, fins a l'extrem que, si et diuen: posa't 50 bombes a sobre, puja un autocar ple de gent i explota, ho acabes fent pq, d'aquesta manera, seràs el preferit d'Alà pq hauràs fet una bona obra i viuràs feliç per sempre més...
Suposo que si a l'escola només hagués llegit la Bíblia i tot el sitema educatiu és bases en el catolicisme i aquest llibre... al final, m'hauria empassat que Adam va existir i que Eva va néixer d'una costella i va dur- lo cap al pecat... quan masclisme que hi havia ja en aquelles èpoques!! Des del meu punt de vista, les religions no serveixen per a res i, si a més, es porten a l'extrem, poden ser molt perilloses, provocar guerres i violència. Jo només crec en la ciència pq, de moment, no se m'ha aparegut cap àngel ni cap Sant. Hi ha gent que diu que veu a Jesús, a la Verge i parides vàries... pos a mi, tot plegat em sembla una mica "Expediente X". Però... qui sap, potser algun dia em puc inventar q tinc visions i aparicions i puc sortir a la tele i em forro... o potser m'abdueixen els extraterrestres i em criden a Tele5 pq vagi a fer el friki. O no sé, potser q em faci capellà i visqui de rent... ah no! que tonta, q l'Església és una institució masclista i només els homes poden ser capellans. En fi, q me'n vaig per les branques altra volta... El que deia: l'altre dia multituds de persones van incendiar, a Damasco, les ambaixades de Dinamarca, Suècia, Noruega i Xile i tot per la rabieta de les caricatures... fins i tot, avui han cremat banderes espanyoles pq molts diaris de la Península han reeditat les polèmiques caricatures!!!!!! per mi ja poden cremar banderes espanyoles ja (totes les q vulguin). El que té de bo que poca gent conegui la situació de Catalunya és que, si hi ha mal rollo, ningú sap quina és la teva bandera i no te la poden cremar :).
Resumint, que no acabo d'entendre el per què de tot plegat. Trobo totalment respectable - que no correcte- que a la gran majoria dels països àrabs (per no dir a tots) no es garanteixin certs drets com el de la llibertat d'expressió- entre moooooolts altres-, que la gent visqui obsessionada amb Mahoma, Alà i l'Alcorà i que la ignorància els cegui i els fassi embogir davant d'uns dibuixets estúpids, però a Dinamarca, com a molts altres països, hi ha una cosa q es diu llibertat d'expressió i cap altre país els la pot negar, per tant, ningú ha de demanar perdó per haver fet ús d'un Dret i d'una llibertat q està reconeguda i protegida en diferents textos legals. És trist, que en els països musulmans es restringeixi aquesta llibertat però, encara és pitjor que la intentin anul·lar a altres zones del món on l'Islam ens importa tres pepinos.
Bé, però en tot això hi ha un fet positiu... quin??????? Que s'han cremat banderes epanyoles i la culpa "no es de los catalanes ni de Carod Rovira!!!!!!". Bé, encara no ha sortit l'Acebes a parlar i, per tant, no voldria començar la festa abans d'hora però, de moment, tot sembla indicar q no ens en donaran la culpa... o si. No obstant, ja he sentit remugar a en Rajoy contra en ZP tot defensant la llibertat d'expressió i bla, bla, bla... fa gràcia q algú del PP parli de llibertats i, encara més de llibertat d'expressió, pq ells són els primers a il·legalitzar- ho tot! Si, si, pq se suposa q a Espanya hi ha llibertat d'expressió però aquesta és relativa i està monopolitzada per la Razón, l'ABC, la COPE, El Mundo, el PP... si!! si ets un periodista de l'Avui o ets un actor q vius a Catalunya i no t'agrada Espanya o, simplement, ets català..... NO TENS LLIBERTAT D'EXRESSIÓ NI TINDRÀS ESTATUT DESCENT, apa, per català!!!

BON VIATGE :)

2006-02-03T10:38:00.000+01:00

Més que la meva sang
més que tot l'or d'un banc,
més que saber cridar,
més que poder plorar,
tu ets molt més important.

Més que poder somiar,
més que saber oblidar,
no cambiaria res per poder despertar
i que m'estiguis mirant.

No, no, no tinguis por,
desitjar- me no és dolent
no cal que diguis res
que el que vulguis ja ho faré
ja ho seeeeeeé.

Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà,
doncs no m' importa gens,
el que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m'importarà.

I és que la veritat,
que mai no existirà,
no m'importa ja tant
com tenir- te al costat,
mai vaig saber esperar
i és que no em sé aguantar
si tu vols i jo vull
no has de fer- me patir,
no ho deixem refredar.

No, no, no tinguis por,
desitjar- me no és dolent,
no cal que diguis res
que el que vulguis ja ho faré
ja ho seeeeeeeé

Més que tot l'or d'un banc,
més que mai fer- me gran,
més que poder saber
qui seré d'aquí uns anys

Més que no saber odiar
pq com estimar
tu ja m'ho has ensenyat.

Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha més enllà
doncs no m'importa gens,
el que passi demà,
si et tinc al meu costat,
res no m'importarà.

Més que la meva sang, de Lax'n Busto.

Cançó mítica. N'havia de posar una del Beattles potser... XDD.

PD: ESTUDIEU MANDROSOS!!

El tabac... diuen q mata però es comercialitza

2006-02-02T08:06:00.000+01:00

Diuen q el Tabac perjudica seriament la salut i pot matar, afirmen q crea vici i deixa els pulmons de color gris xungo. Tot i això, hi ha gent q fuma i no se sap si és per ser "guai", pq s'han enganxat, pq volen fer pudor, pq només els hi funciona un hemisferi del cervell o perq volen un "Pla de mort" a llarg plaç: inverteixen "X" diners a la setmana (depenen de la pressa q tinguin en caure malalts) i, a canvi, s'escurcen la vida cada mes. I com què el tabac mata i és molt perjudicial, el Govern ha inventat la Llei Antitabac que és una kk de norma pq, enlloc de prohibir el tabac d'una vegada, estableix mesures d'anar per casa q no serviran de res. En principi, l'objectiu final seria q la gent deixés de fumar però, és clar, hi ha tema econòmic pel mig i, ja se sap, on hi hagi calers q s'aparti la salut de la gent. És com la Guerra d'Irak i les armes de destrucció massiva inventades... els americans, Blair i els peperos volien petroli i enriquir- se i, per no quedar com els dolents de la pel·lícula, van justificar aq matança indiscriminada, amb l'amenaça d'unes armes q no s'han trobat, pq, segons dirà l'Acebes, en Carod Rovira i els terroristes dels catalans les va robar abans de l'ocupació d'Irak pq volen iniciar un atac contra Espanya.

En fi, tornant al tema, ara els quiosquers fan vaga pq volen q el preu del tabac baixi. És igual si el tabac és una droga q mata, el fet és q ells hi perden calers i no pot ser!!!!! que la gent es mori no els importa, però q la butzaca no s'ompli al mateix ritme q abans és un problema molt més greu!! Si la gent fuma i es vol morir més d'hora és el seu problema, q a ells no els emprenyin coi... perq, a més, fan un gran favor a les funeràries. Oi si, pobres quiosquers... que facin vaga durant tot el mes, aviam si de pas aconsegueixen q la gent no pugui comprar tabac i deixi la merda aq d'una vegada.
D'altra banda, tenim les tabacaleres q tb protesten pq veuen q el negoci fa figa i busquen noves campanyes i estratègies com extendre el vici per altres zones on la moda antitabac encara no hi ha arribat i abundi l'analfabetisme. M'estic referint als països tercersmundistes, sobretot els africans on, comq els hi sobren les malalties i els manquen metges, hospitals i menjar, les tabacaleres han decidit q ja no ve d'aquí i han iniciat campanyes per fomentar el tabac. És com l'Església q tb s'apunta a la festa i hi ha iniciat una campanya anti preservatius pq si s'escampa el sida, una de les malaties més abundants en aquests països, és igual, ja no ve d'uns quants morts més. El problema és q les tabaqueres tenen un interès econòmic darrera (fet q no justifica res) però no veig quin interès té l'església en titllar de pecaminós la utilització del preservatiu i, en conseqüència, ajudar a la propagació d'aquestes malaties a països on la ignorància i l'analfabetisme està per tot arreu. En fi, suposo q, posteriorment, assumiran les conseqüències i finançaran la investigació mèdica i els medicaments q faran falta als afectats.

En fi, q crec q avui alguna cosa no acaba d'anar bé... Bon dia :)

Tribunal D'Estrasburg.... a la cassola!

2006-01-30T20:55:00.000+01:00

Avui a la feina ens han enviat una Sentència del Tribunal d'Estrasburg. Jo estava tant tranquila fent feina i he començat a veure q la gent s'aixecava i s'amuntegava al voltant del fax pq estava sortint el document en qüestió. Quan m'han dit el què passava, he restat callada i indiferent a tot pq tampoc veia q fos una cosa tant transcendent a la meva vida... bé, després, per no quedar com la rància, he fet veure q m'interessava una mica però, immediatament després, m'he tornat a submergir en la tasca q estava fent. No obstant, he vist q tothom s'emocionava molt i es començava a fotocopiar la sentència... i jo no acabava d'entendre ben bé pq tanta histèria si es tractava d'un document de 60 pàgines i, a més, escrit en francès. En fi, q m'ha fet gràcia veure tota la gent llegint la sentència, efusivament, pq ningú sabia francès, per tant, no sé que coi miraven tant. Finalment, m'he sentit malament pq era l'única pringada q passava d'aquell document tant preat i venerat i l'he fullejat per alt. Llavors, una noia m'ha dit que la traduís una mica... i m'ha caigut la gota pq jo no sé francès... faig cara de parlar francès?? Total q li he dit q si estés en anglès o en alemany encara li'n podria fer cinc cèntims, però q de francès jo... N.P.I. I a què no sabeu quina ha estat la gran putadaaaaaaa de la tarda? pos va i em diu: " Tb la tenim en alemany!!! viam si pots traduir el fallo". I a mi se m'ha quedat cara de tonta i he pensat: " Has pringat moltíssim Mireia, això et passa per tenir la boca tant grossa". Total q m'he passat una hora intentant traduïr el "fallo" del document (q ocupava 6 pàgines en total) i maleïnt l'incompetent rebuscat q va inventar l'alemany. Amb l'ajuda d'un traductor on line (XD), n'he tret l'aigua clara però m'he hagut de quedar més estona currant pq no havia acabat el q havia de fer... i tot per una sentència d'Estrasburg q ni em va ni em ve.
Conclusíó: no estudiis idiomes pq llavors et passaran aquestes coses.

Per cert, el Lluís avui ha fet marató d'exàmens... espero q t'hagin anat tots bé :). I demà la Clara vindrà a la Biblioteca! porta temps dient- ho... serà cert? o s'adomirà? XD.

Vaig a estudiar Dret Administratiu... el pròxim exàmen i el més difícil de tots ... i continuo a la parra ¬¬'.

Un dissabte 28... està nevant!

2006-01-28T11:49:00.000+01:00

Diuen que un bon matí va precedit d'una bona nit i si, és cert. Ahir va ser una nit molt especial, sencillament genial. I és q quan estàs amb tant bona companyia, ni la pluja, ni la neu ni el fred espanten. M'he llevat massa bé... i començó a intuir q no estudiaré massa avui...

Per cert, el meu gran i freak amic d'infantesa (XD) Xevi, s'ha creat un Blog: "xaroussek.blogspot.com". Com que és un "copiota" i ha vist q jo en tenia un... m'ha hagut d'imitar (XDDD). La veritat és que hi acabo d'entrar i, sincerament, està molt bé. Felicitats Xevi! només fa un dia q el tens i ja hi has penjat 3 o 4 escrits, impressionant. Per cert, posaria el teu Blog als meus enllaços però ja ho vaig intentar amb el de "l'enmigdelmar" i amb el "Racócatalà" i no me'n surto... he vist q tu ho has fet, ja m'ensenyaràs com sa fa(tampoc puc penjar fotos ¬¬').
Conclusió final: visiteu el Blog d'en Xevi és una opció 100% recomanable i, a més, veureu el Senyor Tuixó, tot un símbol del frikisme català juntament amb en Crom i tb coneixereu la seva història d'amor amb una noieta made in Italy.

Diuen que la UAB és com el metro de Nova York o de Londres, pq hi ha de tot: gent de totes les races, de tots els estils, de tots els països (¬¬'), de totes les edats, de totes les religions, ideologies, etc. I si, realment és un petit zoo on, de tant en tant, et trobes personatges freaks i extranys q no tenen res més interessant a fer en aq vida i es dediquen, literalment, a enganxar- se i a emprenyar a les pobres estudiants durant el trajecte q va des de l'Estació dels Ferrocates i fins a la biblioteca de la UAB ... i ja és la tercera vegada des de l'inici del curs. La qüestió seria...és la UAB un cultiu de gent amb molt poca feina ?? de freaks acosadors? XD

Ah! heu sentit el què ha dit en Rubianes? llegiu, llegiu, no té desperdici. He posat un escrit del Minuto Digital q ho narra tot amb ràbia espanyolista inclosa:

" Lo publica el portal catalán e-noticies. Es una entrevista a Pepe Rubianes en la que insulta gravemente a todos los españoles. El actor Pepe Rubianes ha definido al alcalde de Salamanca, Julián Lanzarote, como a un "idiota" durante la entrevista concedida a e-noticies.com.

El artista se muestra partidario de la devolución de los papeles de Salamanca", y afirma que "cuando se roba una cosa, se tiene que devolver". Rubianes critica la posición que mantiene el PP sobre el Estatuto catalán y asegura que "es una estrategia de acoso y derribo".

También ha declarado que "a la derecha España les importa una higa" y que "la consideran su cortijo". Y sentencia que "si el Estatuto fuera el de Castilla-León no habría lío. Pero es Catalunya. Asimismo, ha expresado su deseo de que los del PP "se ahoguen en su propia mierda". (això últim és genial XDDD)

I aquí no s'acaba pas la cosa, falta el millor de tot doncs, divendres passat en Pepe va ser entrevistat al magazín de tarda de TV3, El Club, presentat per l'Albert Om (cosí fictissi d'en Toni Soler XD)i va dir el següent:

- "la unidad de España me suda la polla".

- "que se metan a España en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario".

Tinc nou ídol i es diu Pepe Rubianes. Per cert, com era d'esperar, ja s'han presentat vàries querelles en contra d'ell. Pq en aquest país, la llibertat d'expressió és relativa: la COPE titlla de terroristes als catalans i fins compara la nostra situació amb la dels serbis i els bosnis (fet del qual deduïm q els catalans seríem els bosnis: els q van patir el genocidi... tela marinera) però, és clar, no se li pot dir res a la COPE pq hi ha "llibertat d'expressió" i, en canvi, un actor diu quatre tonteries o un periodista (parlo d'Iu Forn, de l'Avui) escriu en article una mica compromès on diu veritats com cases de pagès i... apa, vinga querelles per aquí i per allà... i nosaltres no tenim "llibertat d'expressió" ??? a no, altra volta ja no ho recordava, q som catalans.

Posats a fer... enganxo el següent article d'Iu Forn, aquest "personajillo" segons l'infumable d'en Bono, pq, ho confesso, m'agrada com escriu i, algunes vegades, és el primer q llegeixo quan obro l'Avui... i q les meves opinions no surtin d'aquí, no vull problemes amb la justícia:

"Manual del bon colpista:

Patim una pandèmia de militars d'una molt alta graduació (possiblement absenta) als que no els agrada l'Estatut. O sigui que com que estan enfadadets es dediquen a amenaçar-nos de treure els tancs al carrer. Bé, doncs, o els treuen d'una vegada o callen (també d'una vegada). I si al final creuen que han de fer el que històricament han fet en aquests casos, permetin-me uns consells d'amic:

Si entren a BCN per la Diagonal, deixin els tancs i agafin el tramvia, que estem parlant d'una ciutat sostenible.

Un cop a la Diagonal veuran que a mà dreta hi ha la seu de La Caixa, ja saben, aquests de l'opa que vol matar de gana Ej-paña. És evident que mereix ser assaltada. Però molt de compte!!! Si en un despatx es troben una noia alta i rossa, deixin-la estar. Podria ser una filla del rei que treballa a l'empresa.

Si en ple saqueig de la ciutat decideixen tornar a endur-se papers, millor que esperin que retornin els que ara estan venint de Salamanca. Si se'ls emporten junts, aprofitaran el transport i estalviaran uns calerons, que sempre van bé.

Recordin que l'ordenança de civisme de BCN prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares.

Avís important: ¿saben el Financial Times, aquest diari que dimarts afirmava que l'article 8 de la Constitució té "imperfeccions", que demanar ser una nació és un anhel democràtic i que l'actitud del PP en el cas Mena "pot representar una amenaça més gran a la unitat d'Ej-paña que les ambicions autonomistes de Catalunya"? Doncs aquest diari no és català. Per bombardejar-lo haurien de trucar a informació de la Gran Bretanya i demanar-los l'adreça a ells.

Ah, i una cosa molt important que em deixava: sobretot facin cas del senyor Tribunal Suprem i només arribar apuntin-se a ballar sevillanes, no fos cas que acabessin aprenent català.

Iu Forn"

Cirque du PP

2006-01-25T20:28:00.000+01:00

Gràcies a les indicacions del Lluís, he aconseguit solucionar els problemes de connexió i ja tinc Internet altra volta... i sort pq, després d'un dia sense entrar al Racó Català, em sentia desinformada, aïllada XD.
Ahir vam anar, com cada matí, a la biblioteca de la UAB i... sorpresa! en Xevi ens va venir a visitar. Ell diu q ve a estudiar però això només és una excusa ja que, realment, només ve a omplir els lavabos de la UAB d'adhesius de UNC: "sense concert econòmic no hi ha Estatut" i, com no, a lligar.
A mig matí, després de dues hores seguides d'estudi, vam decidir fer una pausa i, de camí cap al bar, se'ns va acostar una noia a vendre'ns calendaris per a recollir diners per no sé que. En Lluís i jo, acostumats a que cada dia 100.000 persones ens assaltin per la Pl.Cívica demanant diners per toooot, vam recórrer al vell truc de "ais q no porto suelto", però es veu q en Xevi no el sabia aq truc i, en veure q nosaltres dos no portàvem "suelto", va treure el seu moneder ¬¬' (XDDD) i va pagar dos euros per un calendari de butxaca q em va acabar regalant pq li va fer molta ràbia i, a més, estava en castellà xDDDD.
I demà... tornarem a la UAB a intentar estudiar pq, s'ha de reconèixer, tot i q dedico gran part del meu temps a estudiar, realment, la meva ment està per altres coses... com costa concentrar- se :)) XD

Sembla mentida, nosaltres estudiant com bojos i altres, q en principi, ja tenen els seus estudis acabats- encara q ens costi de creure- no paren de dir barbaritats de les grosses. Si, evidentment, em refereixo al PP q ara vol sotmetre a referèndum a tot l'Estat espanyol el nou Estatut de Catalunya. Si, és real... en Rajoy ha començat una "campanya" patètica per presentar una proposició de Llei a partir de la iniciativa popular i sotmetre el NOSTRE Estatut a un referèndum q, si filem prim, no és legal... però això a ell li és igual doncs ara se li ha girat feina pq ha de pensar noves formes per subornar als ciutadans i aconseguir milers de firmes acreditades... recorrerà al vell truc de la paella popular??
I no sé pq em sorprenc, si cada dia la diuen més grossa i cada dia fan més el ridícul. Un referèndum a tot l'Estat... com es menja això? quin sentit té q un madrileny o un asturià voti "si" o "no" a un Estatut q és per Catalunya? qué potser m'han preguntat la meva opinió sobre l'Estatut valencià?? em van preguntar si m'agradava la LOU o la Llei Antitabac ??? doncs es tracta de lleis q afecten a tot l'Estat, no?? així doncs, pq no han proposat sotmetre- les a referèndum també... qué curiós i que patètic tot plegat.
I encara hi ha més coses a dir, doncs els peperos, q titllen "d'inconstitucional" tot allò q surt de Catalunya, q sempre s'omplen la boca de "legalitat", "democràcia" i "constitucionalitat", ara, ves per on, estan fent una proposta inconstitucional doncs, la mateixa Constitució - aquesta llei obsoleta i rància q tant veneren - diu que la iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei no serà procedent en les matèries pròpies de Llei Orgànica, per tant, tenint en compte q l'Estatut és una Llei Orgànica, ma sembla a mi que el que cal fer és il·legalitzar aquests il·luminats del PP urgentment. Penso q la iniciativa del PP és una reforma encoberta de la Constitució!!! XDD

I com sempre, i no és q m'agradi el victimisme, als catalans se'ns cau la gota al veure la merda d'Estatut q tindrem, l'embolic montat amb els papers de Salamanca q no arriben MAI! el referèndum q en Rajoy s'ha tret de la màniga, les paraules de l'Acebes - campió de la imbecilitat humana- desacreditant en Piqué que, finalment, sembla que no dimitirà (llàstima), els pactes incomprensibles d'en Mas amb el PSOE... q per cert, aquest interès sobtat del líder de l'oposició en donar suport a la proposta del PSOE... amaga la il·lusió d'unes eleccions anticipades q el podrien portar a la presidència de la Generalitat? No, no serà això... massa rebuscat XDD

En fi, resumint, acabant, en conclusió... ara resulta q els únics q diuen coses coherents són els americans q han qualificat, a través de la premsa, de "trogoditas" als militars espanyols i han criticat al PP pq, enlloc de preocupar- se pels ciutadans i intentar preservar la democràcia, sembla q intenten justificar els soques dels seus militars.

En fi...sort amb els exàmens, a mi me'n queden dos :). I... tot i el Cirque du PP, estic contenta ;)