SEMPRE AVANT

Sorpresa, sorpresa!

Ahir va ser la gran nit. Per fi vam fer- li la Festa Sorpresa al Marc! Érem gairebé uns 30 i la veritat és que va anar molt bé. Sort que tot va sortir rodat perquè arriba a durar uns dies més i em quedo sense salut. Si, si, un consell: mai organitzeu sopars sorpresa amb tanta gent perquè acabareu amb episodis de bojeria espontània.
I és que ahir el Marc, suposadament, havia d'anar a un sopar amb els meus pares i ma germana... a celebrar l'aniversari de la Meri. El meu xicot segurament pensava que seria un sopar avorrit on hauria de fer la pilota als meus pares :). Doncs això, ell mai s'hagués pensat que en arribar al restaurant trobaria tots els seus amics, germana i cosins cridant: sorpresa!!. Quan se'ls va trobar, les cames li feien figa. I, extrany en ell, gairebé no va sopar, estava en estat de "shock", pobret.
I jo, que ja em coneixeu, i sabeu que organitzar esdeveniments d'aquests no m'agrada especialment i la paciència tampoc acaba de ser el meu cavall de batalla... per tant, us podeu imaginar la il·lusió que em va fer veure que, finalment i després de mesos preparant- ho, tot va anar com la seda!! En fi, crec que ho vam aconseguir i el Marc no oblidarà mai aquesta nit ni el super- diari que l'Albert, amb col·laboració de tots, li ha fet.
I és que el Marc, el dia 17 ja serà tot un home :). Els 30 només es fan una vegada i s'ha de celebrar "por todo lo alto". Bé, ara se li ha girat feina i té gairebé 7 anys per anar preparant- me una festa sorpresa a mi, jus!jus! I és que si voleu fer una festa d'aquest tipus, comenceu amb temps i ompliu- vos de paciència...
Una nit genial, una gent genial i un xicot genial, què més es pot demanar???
La Isabel Gemio al nostre costat és una pobre principiant en això d'organitzar grans sorpreses :)

En fi, ja sé que això d'Internet no està massa present en la teva vida i no passes gaire pel meu Blog, bàsicament, per no espantar- te... però que sàpigues que preparant tot això he disfrutat com mai i que arribaràs als 30 amb uns amics i una família que t'estimen i t'aprecien molt i, perquè no dir- ho, una xicota que, tot i tenir els seus brots de caràcter i les seves enrabiades passatgeres, té una dèria que no pot dissimular i que es diu Marc.
Felicitats!

posted by Mireia @ 1:00 PM