SEMPRE AVANT

Qui els ho havia de dir.

La sala de bicicletes del gimnàs era allargada i estreta. Hi havia un mirall molt gran que anava de paret a paret i, davant seu, les bicicletes posades en línea. Si et decidies a pedalejar una mica, et podies mirar al mirall així com també podies observar a la resta de persones de la sala. Tot plegat una mica incòmode, la veritat.

Ella estava a casa sola. Es va posar el xandall vermell i es va recollir el cabell. Va sortir de casa tranquilament: eren dos quarts de tres d'un diumenge qualsevol i no tenia res a fer. Havia pensat anar al gimnàs. Als diumenges s'hi està tranquil, no hi ha massa gent.
Va deixar la bossa al vestuari i va baixar les escales que portaven a la sala de bicicletes. Estava buida. Només hi havia una treballadora- una noia jove-, asseguda darrera una taula, que parlava amb un soci: un noi morè, molt alt, també jove.

- Tanquem a les tres, només tens 10 minuts, em sap greu eh... ara mateix li comentava a ell que també acaba d'arribar - li va dir la treballadora assenyalant el noi morè.
- Buff... és igual, faré alguna cosa, ni que siguin deu minuts- Ella va contestar amb resignació.

La noia va triar una bicicleta, és va posar els auriculars, va sintonitzar l'emisora i va començar a pedalejar, mentres es mirava al mirall. Anava passant de dial a dial, buscant alguna cançó que li agradés.

El noi tenia el mateix problema: no sabia que tancaven tan aviat els diumenges. No obstant, es va quedar, va deixar de parlar amb la treballadora i va pujar a una de les bicicletes.

Ella seguia pedalejant i el mirava a través del mirall. Ell a ella també. Estaven sols i quan es creuaven les mirades, dissimulaven. No es van dir res en tota l'estona. Ella estava massa sèria, ell estava trist. Eren dos desconeguts.
Els deu minuts van passar. La noia va tornar a casa i el noi es va quedar parlant amb la seva amiga - la treballadora- .


El temps va passar. Cadascú va seguir amb les seves vides: la universitat, la parella, la feina, la família, els amics, els problemes, les alegries... dues vides diferents, dues persones que un dia es van creuar i no es van tornar a trobar.
Algunes vegades es veien, de passada, pel nou gimnàs: ella el recordava com el noi de les bicicletes. Però seguien sent dos desconeguts.


Quatre o cinc anys més tard, la noia va anar a un concert a Barcelona. No hi volia anar, no passava per bons moments, no estava per festes. A l'últim moment, però, les amigues la van convèncer: va comprar l'entrada.
El recinte del concert no estava del tot ple, va trobar- se molts amics i.... casualitats de la vida: va veure el noi de les bicicletes. Que petit que és el món: ell estava conversant amb un amic d'ella. Es van mirar.

Després de les presentacions, aquella nit van parlar durant hores. Però les primeres paraules se li van quedar gravades:

- Tu ets la noia de la Sala de les bicicletes... del Club. Vam coincidir un diumenge que ja tancaven...

Tocada i atrapada per sempre. Mai hagués imaginat que, després de tants anys, ell també ho recordés.
Van tornar junts a Sabadell.

Després d'aquell dia, van començar els missatges, les trucades, les trobades, els cafès, les festes, els sopars...

A poc a poc però sense pausa, amb pors però molts segurs, amb entrebancs però amb il·lusió. I sobretot, molt feliços.
Demà farà un any d'aquell concert i, des d'aquell dia, no es van tornar a separar...

Qui els ho havia de dir ¬¬'

posted by Mireia @ 5:04 PM 4 comments links to this post

Nadal...

Per més voltes que li dono, mai trobaré la part bona del Nadal. Digueu- me rància però encara no hi hem arribat i ja començo a estar saturada amb el tema. Serà que m'agrada anar al revés del món, que penso massa i sempre arribo al fons de les qüestions. Però si hi penseu una mica veureu com el Nadal no és el que sembla i que, per més llumetes i cançonetes que hi hagi pels carrers, quan arribi el dia 8 de gener, pensareu en mi i direu... quanta raó.
Analitzem:

- Coses bones del nadal:

1). Les vacances de Nadal (això només si ets menor de 18 o un privilegiat que té festa): si encara estàs a l'escola, el Nadal és alegria perquè no tindràs classes. Malauradament, si ja estàs a la universitat, et passaràs les vacances estudiant pq al gener comencen els exàmens. Si treballes i ja has esgotat totes les vacances, només tindràs 3 dies de festa i els hauràs de passar assegut en una taula amb els avis, pares, germans i cosins.

2). Et fan regals: però no oblidem que això té una conseqüència greu: tu també hauràs de fer regals.

3). És temps de pau i amor: això diuen però que jo sàpiga el món segueix tant malament com sempre.

- Coses dolentes del nadal: Atenció!

1). Et quedes amb les butxaques buides: entre els regals, els sopars, la roba, les festes... acabes sense ni un ---- duro i amb cara de tonto. Ai el gener que t'espera!

2). En el meu cas: treballo, no tinc vacances.

3). Estrés mental pensant què regalar a la gent, què fer per dinar, per decidir a casa de qui anar a menjar, què fer per Cap d'Any...

4). Entre dinars, sopars, torrons, escudella, neules, cava... acabes les festes sense poder cordar- te els pantalons. Això implica un mes de dieta... realment cal què mengem tant per Nadal??

5). Els carrers estan plens de fires de santa Llúcia, paradetes d'artesania, d'avets... conclusió: si tens pressa i has de passar per la Rambla de Sabadell, viuràs una situació inovidable.

6). Els discursos del rei.

7). Fa fred.

8). Els dinars familiars. Hi alguna cosa més odiosa que passar- te des de les dues fins les set assegut a una taula sense parar de menjar i sense poder moure't?

9). Les pel·lícules nadalenques. Consell: no aneu al cine durant el Nadal.

10). Milers d'avets que morinan plens de boles de colors ridícules.

11). Sorteig de la Grossa: ho poso a coses dolentes pq a mi no m'ha tocat mai. El dia que em toqui, ho veuré com una cosa positiva.

12). Pensar que cada any el Nadal torna però els qui ens han deixat continuen sense ser- hi.


Conclusió: el Nadal no és una cosa bona, no us enganyeu. La família i els amics es poden veure durant tot l'any, no cal esperar a Nadal i molt menys dedicar uns dies concrets i específics per anar a visitar- los, és pèssim. Els regals són fruit de la societat de consum i els qui es forren són els botiguers, vosaltres quedareu escurats.
L'única cosa bona que tindrà aquest Nadal me la guardo per quan passi :). Espero que passi.

En fi, que sobrevisqueu bé al Nadal. Bon Nadal :)

posted by Mireia @ 3:39 PM 5 comments links to this post