Sensacions
- M'encanten els divendres.
- M'encanta Polònia i Minoria absoluta.
- M'encanta fer plans.
- M'encanten els sopars amb les amigues. M'encanten les meves amigues/amics.
- M'encanta que tinguis les coses tan clares, que siguis tant estable i equilibrat.
- M'encanta quan m'abraces i et quedes adormit sobre el meu pit.
- M'encanta que pensis tant les coses, que siguis tant madur, que et preocupis per mi.
- M'encantes.
- M'agrada l'olor a terra mullada.
- M'agrada l'aigua, la platja.
- M'encanta que siguis tant sencill, tant tranquil, tant comprensiu.
- M'encanta el sol i la calor.
- M'agraden els gats.
- M'agrada caminar a poc a poc.
- Odio els diumenges al vespre i els dilluns al matí.
- No m'agrada el fred.
- No m'agrada haver d'anar a Bcn per currar.
- Odio els tràmits burocràtics.
- Odio estar angoixada i preocupada.
- No m'agrada pensar en el preu dels pisos, ni en les hipoteques.
- No m'agrada la gent obsessiva i complicada.
- No suporto els/les monotema.
- Em cansa la política.
- Em cansa Barcelona.
- No suporto la gent violenta que actua impulsivament.
- No m'agraden les persones que opinen sense nom i cognom.
Curíos, curiós...
Diu que hi ha una tribu d´indis a l´Oest americà,
que té alguna retirada amb el Poble Català.
No hi ha tribu més ufana sota la capa del sol,
són i seran gent Apache, tant si es vol com si no es vol.
Ha rebut de totes bandes; però "Endavant, que no ha estat res!".
Per la seva mala estrella, és el pupes del Far West.
Doncs sabem segons la història que aquesta tribu, pobrets,
quan es rifen garrotades en tenen tots els bitllets.
Invasions de tota mena ha sofert contínuament,
però una de les més sonades l´ha tingut darrerament:
la del General Frankuster, i un grapat de capsigranys,
ara fa quinze mil llunes, més o menys uns seixanta anys.
La primera atzagaiada de l´infame general,
fou prohibir la seva llengua i la dansa ritual.
I envià els cassaques blaves per colonitzar els natius
i arrencar la cavallera als elements subversius.
Però la mort del General en els sellos de correus
ho deixà tan ben lligat que manen els seus hereus.
Per poder canviar-ho tot però que tot seguís igual
van muntar unes eleccions per distreure el personal.
I quan la tribu amb eufòria desenterrant la destral
engegava a fer punyetes el famós seny ancestral
per parar el cop de moment i presidir la reserva
de l´exili arriba un jefe que tenien en conserva.
I per asserenar els ànims d´aquest poble tan tossut
es firmà un tractat de pau que li diuen l´Estatut.
Però com sempre passa al cine, a l´hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl.lids només són paper mullat.
I ara es volen tirar enrera perquè diu que som un cas
i quan se´ns dóna un ditet ens agafem tots el braç.
I de tant que recomanen prudència i moderació
ja no estem desencantats. Ara estem cagats de por!
Doncs no volen que fem l´indio i amenacen cada dia
que vindrà si no estem quiets el Set de Cavalleria.
Doncs res, que una mica de frikisme pel matí mai va malament.
Crònica d'un dolç despertar d'un dissabte qualsevol.
