Presoners
Han deixat d'emetre l'anunci de la Plataforma per les Seleccions Catalanes. Els ecspanyols han tingut una de les seves rabietes i han protestat. La denúncia ha estat presentada pels fastigosos Ciutadans de Cataluña (partit españolista i ofensiu del joglar Boadella) i, evidentment, per l' incansable i ridícul PP. Aquests últims, en el seu moment, també van utilitzar menors que anaven sense samarreta com a reclam publicitari. Ara però, protesten. Si es tracta de Catalunya cal protestar i impugnar- ho tot perquè fem ràbia. Fem ràbia perquè parlem català, perquè no ens sentim espanyols i no compartim la seva llengua, perquè la nostra cultura és diferent, perquè econòmicament ens espavilem i tenim recursos que ells ens roben i, sobretot, perquè vam ser conquerits i ocupats per ecspanyols al 1714. Ens veuem com la seva victòria, hi estem sotmesos però en volem fugir.
Quan et sentis de marbre
Aquesta cançó va per la Clara. Què per què? Perquè penso en ella quan sento "Gossos" (el grup de rock, vull dir), no sé ben bé per què, però fan Clara.
La lletra m'agrada, anima a seguir endavant. Hi ha èpoques que no saps ben bé per on tirar, no saps què has de fer, què vols i què faràs en un futur proper. Hi ha dies que estàs com perdut, no acabes de trobar la direcció adequada i t'angoixes. Un dia qualsevol, però, veus un camí i t'hi endinses, no saps si sortirà bé o malament, no saps si serà llarg o curt, no saps si et trobaràs dificultats o serà fàcil. L'únic que saps és que si no t'agrada el què hi ha, sempre pots girar pel primer trencall i canviar de direcció. De moment, estic buscant el camí ¬¬'.
Quan et sentis de marbre
Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent,
eixuga les desgràcies
millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.
Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent
Quan et cansis de córrer
per camins sense fi,
busca un lloc on amagar-te en la nit.
Quan es perdi de vista
tot el que vas somniar,
i vegis la teva vida
com cau en un forat,
eixuga les desgràcies
millor que em facis cas
ja no pots deixar-ho fins demà.
Fuig d'aquí, fes-ho per mi,
no pots viure en l'ahir.
Fuig d'aquí, pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així.
Si el cap et dóna voltes
dins d'aquesta buidor
i no saps què tens,
però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te
però tot passa de llarg,
i és que no a tots ens tracten igual.
Fuig d'aquí, fes-ho per mi,
no pots viure en l'ahir.
Fuig d'aquí, pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així.
Quan arribis si pots envia'm una postal,
o si vols una carta explicant com t'ha anat.
