Salvador
Ahir vam anar a veure Salvador Puig Antich. Tots pensàvem que la pel·lícula anava més enfocada a explicar la ideologia, idees i vida d'en Salvador i no tant en mostrar els seus últims moments de vida. Alguns vam sortir del cine bastant tocats. En fi, això és el que hi va haver, el que hi ha i la gent ho ha de saber.Un cop més m'omplo de ràbia quan penso en el franquisme, la repressió d'aquell temps, la crueltat d'aquella gent, d'aquells espanyolistes fastigosos, la dreta més rància, la policia assassina, el genocidi de les cultures, el patiment de les famílies, el silenci, l'exili... Com pot ser que les ànsies de poder i de control portin a l'home a matar a tot aquell que representi un petit obstacle?
I a voltes, només cal sortir al carrer per sentir alguns desgraciats que encara aclamen a Franco- "home" que ha matat, ha fet matar, ha torturat i ha oprimit a milers de persones sense miraments- i després els veus el diumenge tots a missa. En fi, que no sóc capaç d'entendre com pot haver- hi persones tant malvades i indiferents davant el patiment dels altres. I fa venir vomitera veure com un grup de persones alcen la mà cantant el "Cara al sol" cada vegada que es retira una estàtua del més gran dels assassins. Dictador i assassí "per la gràcia de Déu"...
I és que l'home no canvia, per més anys que passin, de tant en tant, sempre apareix algun tarat- Hitler, Franco, Hussein, J. Bush...- disposat a carregar- se a tot aquell que pugui frenar la seva escalada cap al poder. I aquests sempre tenen amics sota de cada pedra, gent que els dóna suport de forma incondicional perquè saben que tard o d'hora els tocarà part del pastís. És igual si pel camí mor la meitat del país, l'únic important és que, finalment, ells obteindran el seu saquet de diners.
I després ens preocupem perquè els gossos no van lligats pel carrer... i no som capaços de veure que el perill més gran és l'home ¬¬'
I ahir vaig conèixer una persona que, en el seu moment, va ser molt important a la vida del meu xicot. Per una banda em vaig sentir trista perquè sé que no esborraré aquells anys en que van estar junts, perquè per més que una relació s'acabi sempre en quedaran records. Però d'altra banda, em vaig sentir feliç. Feliç perquè ella no va saber veure i valorar que tenia la persona més maravellosa del món al seu costat. Feliç.
posted by Mireia @ 2:56 PM
2 comments
links to this post
