Jo també vull un estat propi.
M'he afegit a una proposta que m'han fet: durant la setmana del 4 a l'11 de setembre, tots els textos que escrigui portaran aquest títol "Jo també vull un estat propi", independentment del contingut del text.
Us sona aquesta cançó? És l'Estaca d'en Llach però, si he de ser sincera, m'agrada molt més la versió que en fa Betagarri.
"L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
Però Siset, fa molt temps ja
les mans se'm van escorxant
i quan la força se me'n va
ella es més forta i més gran.
Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida,
torna'm a dir el teu cant
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se'l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I, mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar."
Fi de Festa... dia trist.
La Festa Major de Sabadell ha acabat i, per mi, això marca el final de les vacances i la tornada a la rutina. Per d'altres com, per exemple, el fetge de la Clarona, significa la tornada de la pau i la tranquilitat XDD. Si, suposo que han estat uns dies estressants per tots els fetges sabadellencs.
La Festa va començar amb els "Teatre de Guerrilla" que van fer el pregó i al vespre... cap a Barraques falta gent! Abans però, m'he deixat de mencionar el gran sopar de noies i el gran gat de... (aaaaaahhhhhhhh, ara no diré de qui!). D'anada a les barraques vam visitar l'Eli que està d'exàmens la pobra i no podia sortir- molta sort preciosa-. La nit va ser llarga i acompanyada dels infinits monòlegs de la Clara que va parlar tant, i amb tanta gent, que l'endemà tenia afonia- eheeeeeem-.
Cap al final de la nit- nota curiosa- una desconeguda va acosar el meu xicot volent ballar amb ell tant si com no. Si no fos perquè ell va reaccionar abans que jo- doncs servidora estava en fase de calentament global - li hagués introduït l'ampolla de sidra- M. Bustos- pel "cool" a la petarda nimfòmana aquesta.
Dissabte al matí no va existir perquè- per nosaltres- el dia va començar a les 14 pm quan ens vam llevar i dinar XD.
Al vespre vam anar a veure la Rosana que, tot s'ha de dir, no va estar malament. Després, evidentment, vam fer cap a les barraques i vam estar ballant força estona a ritme dels Pets, Lax'n Busto, Sopa de Cabra, Obrint Pas, Mesclat, AC/DC, etc. Genial.
Diumenge va ser tranquil i no vam sortir perquè érem els únics de tota la ciutat que l'endemà curràvem :(. I dilluns... focs i ball de fi de festa, típic!
En fi, que ho he resumit tot massa i el text fa pena però avui no hi ha ganes d'escriure... he tingut una mala notícia. La Nuca està malalta i ja és gran, potser massa perquè es pugui operar i curar. Doncs això, que estic trista. Sembla mentida com s'arriben a estimar els animals i quina pena em fa que pateixi i ho passi malament :(
