El català és de tots: si no el parles, el fots.
Ja sóc aquí definitivament. La marató "vacacional" ha finalitzat: de Sabadell a Sant Sebastià, a Santander, a Vitoria, a l'Estartit, Cunit, Port Aventura, Andorra, Carcassona i, altra volta, a casa. Ara tinc un munt de maletes per desfer i roba per rentar. El millor, però, és que guardo a la memòria un munt d'experiències i moments viscuts. Vivències genials que encara et fan més especial.Aquests últims dies he estat a Andorra amb el Pere, la Sandra i en Marc. En Pere ens ha fet un lloc al seu pis- aparthotel- i l'hem ocupat molt agraïts XD. Gràcies.
El primer dia vam fer la marató de les botigues... qué típic! la intenció era anar a Caldea per relaxar- nos però vam acabar tant fets pols que no teníem forces ni per anar de piscinetes i massatgets.
Al vespre vam dirigir- nos al Centre de la Cultura Catalana a Andorra. El Pere sempre diu que a Andorra poca gent parla el català i l'espanyol s'imposa tal i com passa al Principat, al País Valencià i a les Balears. Aquesta vegada ho he comprovat per mi mateixa i, malauradament, és tal i com m'havien dit. Tant de bo es mantingui el Centre de Cultura Catalana i no ho fassin desaparèixer com tants d'altres a través del "talante" socialista tant estès i camuflat.
L'endemà vam anar a Foix- a la Catalunya Nord- i a Carcasona. A la Catalunya nord el català ja s'ha perdut. L'Estat francès és més centralista que l'espanyol i ha eliminat la nostra llengua amb més rapidesa que no pas Espanya. És un fet que ja vaig veure l'any passat a Prada de Conflent i a Perpinyà: l'Estat francès ha aconseguit que a la Catalunya nord ja no es parli català i, a més, fa temps que ha iniciat una campanya per aconseguir que la Catalunya Nord passi a anormenar- se "Septimanie". El més curiós de tot és que les senyeres que encara s'hi conserven, han passat a tenir tres o sis barres vermelles... Calia arribar fins aquí??
Així doncs, Espanya per una banda i França per l'altra fan el possible per fer desaparèixer la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres arrels.
El títol del fil és el lema d'una adhesiu que em van donar a Andorra i trobo que està molt ben trobat. Salut!
