Ensopegades...
Vam ensopegar amb una pedreta, però no ens vam fer mal. Va ser una caiguda tonta, d'aquelles que quan les recordes rius, malgrat saber que, en el moment de caure, ens vam rascar les mans.Després d'obserbar detingudament la situació, em pregunto com pot ser que el fet d'estimar a algú fassi que aquell gra de sorra es converteixi en una gran muntanya. Un cim que, després de sentir la teva veu, es desinfla per tornar a ser, altra volta, una pedreta, un gra de sorra al mig del camí que cal passar de llarg.
Després de la "pluja" arriba la calma, les nostres converses, els petons, les abraçades... Aquelles ganes de demostrar- te que t'estimo són més fortes que mai i he de dir- t'ho, una i altra volta - doncs això- que t'estimo.
Pocs dies després, penses que tot ha estat una ensopegada tonta i que, per més caigudes que hi hagin, res no canviarà si entre els dos esquivem- amb tant d'estil XD- allò que ens fa trontollar, que ens espanta. Ara tot es torna més fort, més sòlid.
I estava pensant en quan dorms d'aquella manera... que mooooonu! T'estim,
t'estime,
t'estimo...
posted by Mireia @ 1:34 PM
0 comments
links to this post
