Antimadridista :)
Ahir a la nit em vaig quedar a casa. Si, em vaig rallar pq he d'enllestir un treball inacabable i feixuc i vaig decidir que divendres nit era el moment per fer- ho realitat. Així ho he fet doncs i: treball, treballet acabadet. Ara espere que m'aprovi d'una vegada.
Avui juga el Barça i el Madrid però no veuré el partit pq vaig al teatre amb el Marc. Si, som així de "xulos" i vam agafar les entrades per l' 1 d'abril, sense saber que era el dia del gran partit. No obstant, si el Barça guanya, només eixir del teatre tindrem Canaletes davant per anar- ho a celebrar :). Oh! Déu del futbol!: fes que guanyi el Barça pq no veuré el partit però ho vull celebrar!!
A mi el futbol ni em va ni em ve, però m'agrada que guanyi el Barça pq, des del meu punt de vista, ha passat a ser un símbol més de la cultura catalana i nou representant de la nostra nació arreu d'Espanya. Doncs si, es veu que quan els del Barça juguen fora de casa els hi diuen coses com "catalanes de mierda" o "catalufos". Però a mi ja m'està bé que li diguin catalufo a l'Eto o al Ronaldinho, aviam si això els motiva per aprendre català.
L'altre cosa que em fa feliç quan guanya el Barça és que sé q a Madrid s'emprenyen i, comquè normalment, el pringats de torn sempre som els catalans, que els espanyols es morin de ràbia dóna una certa vidilla i alegria.
En fi, esperem que guanyi el Barça però, si no tenim sort, doncs tampoc s'acabarà el món. NO!!! ho tinc comprovat: encara que sembli que el món s'ensorra, continua aquí. Ahir mateix, vaig tenir aquesta mateixa sensació quan vaig veure que els titulars del Mundo, l'ABC i la Razón anunciaven que s'havia aprobat el text de l'Estatut i, en conseqüència, Espanya moriria. Si, escampaven a crits la caiguda del gran Imperi, el moment més esperat per mi: la destrucció d'Ecspanya. Jo m'he llevat feliç i contenta pensant que Ecspanya ja era morta però... OH!! gran decepció!! encara segueix aquí, al peu del canó i amb les mateixes ganes d'emprenyar de sempre!! Qui és l'inútil que ha aturat la gran destrucció!!?? Ha estat una altra de les 500.000.000 mentides que el Mundo/Razón/ABC diuen diàriament o s'ha ajornat tal destrucció a causa del Barça- Madrid??
El català
La llengua catalana és el símbol més clar que som una nació i un dels nostres trets distintius com a poble.
El català prové del llatí vulgar i a partir del segle XIII es va consolidar en l'administració, la literatura i la ciència.
A partir del regnat de Jaume I, el català s'expadeix per tots els racons de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, límits geogràfics dels territoris que componen els Països Catalans. Durant segles, la llengua catalana va ser l'única llengua privada, pública i oficial de tota la Nació catalana.
Tot i ser la llengua originària del país, el català ha estat perseguit pels estats espanyols i francès per mitjà de prohibicions , decrets reials, dictadures, governs i regnats que han tingut un objectiu comú: eliminar el fet diferencial i intentar l'assimilació de Catalunya a Espanya.
Actualment, l'ús oficial del català és compartit amb el castellà en els Països Catalans, excepte a Catalunya Nord, en què no té cap estatus d'oficialitat.
Tot i la seva oficialitat, el català és agredit continuament i el seu coneixement és voluntari segons la Constitució espanyola mentre que el francès o el castellà s'han de conèixer obligatòriament.
I promised myself
Quin resultat tant injust... el Barça ha tingut tantes oportunitats... però no hi ha hagut manera. Les bones oportunitats no s'han de deixar escapar mai. Hem tingut 11 oportunitats de gol i cap ha entrat ¬¬'. Quin partidet tant estressant i quin resultat tant pèssim!
Vah, q el futbol no ens amargui el dia.
<< I promised myself>> una cançó com n'hi ha poques:
I promised myself I promised I'll wait for you
The midnight hour I know you'll shine on through
I promised myself I promised the world to you
I gave you flowers you made my dreams come true
How many of a sound will feel the need
To run and look for shelter
I promised myself that I take care of you
When you tomorrow with all your might come true
I promised myself that I make it up to you
Not sister and brother no I'm in love with you
How many of a sound will feel the pain
I'm loosing what we've once had god I know
What people say about her no more stay
Who can live without her
How many of a sound will feel the pain
I'm loosing what we've once had god I know
What people say about her no more stay
Who can live without her
I promised myself I promised I'll wait for you
The midnight hour I know you'll shine on through
I promised myself I promised the world to you
I gave you flowers you made my dreams come true.
Vespre
<< Cap al vespre és quan estàs com a cansat, i no saps el que fer i et quedes fixat...>> així comença una de les millors cançons dels Pets: Vespre. He escoltat aquesta cançó tantes vegades que em sé fins els punts i les comes. M'encanta. Si, m'agraden molt Els Pets i la majoria de grups catalans. Hi ha gent que creu que queda més interessant escoltar música en anglès o en l'idioma veí. Sempre queda més "cool" dir que escoltes U2 o Greenday que no pas dir que t'agraden els Pets o Obrint Pas. Si, és així de trist, però jo ho dic obertament: prefereixo un concert dels Pets que un concert de Greenday :). Yeah!! si, i ho dic en serio, a mi els anglesos aquests com Blur, Oasis, Greenday, Roxette... doncs ni fu ni fa, són tots uns fashions victims ofegats pels seus propis fums. En canvi, hi algú més autèntic que en Gavaldà??!!
Jo sempre he preferit la música en català pq m'agrada així i sóc així: parlo en català, escric en català, m'agrada la música catalana, miro la televisió catalana, escolto emisores catalanes, llegeixo el diari en català, agafo apunts en català... Perquè la meva vida és en català i visc immersa en la cultura catalana doncs és el que sóc, no hi ha volta de full, és així de clar. No obstant, sempre m'han interessat les altres cultures, inclosa l'espanyola q també té les seves coses bones com la sangria (XD). Totes les cultures tenen les seves peculiaritats i curiositats, totes són interessants. La meva, la catalana, té moltes coses bones, llàstima que pateixi l'opressió espanyola des de 1714 i llàstima que uns quants intentin, dia i nit, que quedi descafeïnada i aigualida per la superposició de la cultura espanyola. No obstant, encara és més penós que aquells que ho haurien d'impedir, es resignin.
En fi... que aquí deixo la cançó:
Vespre:
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s´esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort que n´estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no te´l pots acabar.
I t´encens un cigarro sense ganes de fumar,
i l´apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por de sentir-te tan buit,
i te´n vas cap el pub i no trobes ningú.
I surts fora al carrer i comences a correr,
i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima,
i t´atures cansat amb el nas ple de mocs,
i t´empatxes de nit i respires ben fort.
Cap al vespre és quan estàs com a cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol i el soroll s´esvaeix,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
