Cantimplora :)
Maleïda Espanya
Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta
País que segresta les terres veines i les esquartera
On tens la decència?
On tens el decòrum?
On tena la noblesa?
Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta ai ai ai
Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta
Que amb banquers i lladres
botiflers i sabres mantens la conquesta.
No ens vulguis fer via amb l'autonomia
no et facis la llesta.
Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta
Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta
Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta
A Maó comença
i fins a Maquinença crema la protesta.
Fins que arribi l'hora en que et fotrem fora
i farem la gran festa.
Maleïda Espanya
Espanya veïna
Espanya indigesta.
Un partit anomenat Popular:
Va fotre el camp,
es va vestir per agradar al Sr Aznar.
Una camisa blava que guardava
i una cançó 'LA LALA LALALALA'.
És espanyol,
i que ho siguin també els altres és el que vol.
La democràcia oligorquia amb gràcia;
la constitució, el seu bastó
I va acceptar,
i al seu partit l'anomenà popular,
i el símbol eren dos gaviotes,
i va signar el carnet de militant.
I va acceptar,
i al seu partit l'anomenà popular,
i el símbol eren dos gaviotes,
i va signar el carnet de militant.
De centre és,
no cal deixar de ser fatxa per ser
de centre si l'esquerra és el PSOE es pot fer bé.
Es pot fer bé...
I va tornar,
omplint-se la boca de llibertat
però la gent li va cridar:
'idiota: llibertat és que faltis tu'
I va tornar,
omplint-se la boca de llibertat
però la gent li va cridar:
'idiota: llibertat és que faltis tu'
I va marxar,
fart de que la gent l'escupís al seu pas.
I es va reunir amb tots els patriotes espanyols,
i mai més va tornar.
I va marxar,
fart de que la gent l'escupís al seu pas.
I es va reunir amb tots els patriotes espanyols,
i mai més va tornar.
Si, tothom té la seva part friki :). Bon cap de setmana.
Crisi d'identitat
Avui m'ha passat una cosa que ja comença a ser habitual a la meva vida: altra volta he perdut el DNI. Si, l'he tret a la classe de Bioètica i Dret i allà s'ha quedat. A les 8 m'han trucat de consergeria informant- me que l'havien trobat. A consergeria ja estan acostumats a trobar el meu DNI per les aules de la facultat i ja sa saben de memòria el meu nom, cognoms, adreça, data de naixement, etc. L'any passat el vaig perdre més de cinc vegades i dos d'elles me'l vaig haver de tornar a fer. Jo no sé pq em passa això, potser és que no me'l sento meu... veig una bandera espanyola i un "España" en gran i penso que no és meu... no ho sé pas. De fet, jo sempre he tingut una crisi d'identitat important. És a dir, el meu DNI diu que sóc espanyola però no me'n sento... i dubto que això es pugui solucionar amb una intervenció quirúrgica. Mai he entès pq m'he de posar contenta quan guanya la selecció espanyola- tot i que normalment perd - si no és pas la meva, pq la meva només juga un cop a l'any.
Si veig la bandera espanyola sento indiferència. Bé, estèticament no m'agrada massa- ho confesso- i, a més, intento no tocar- ne mai cap per higiene mental. Prefereixo la senyera i si és una estelada millor.
Tampoc em se l'himme d'Espanya... quan sento la música em ve al cap la lletra aquella que diu: "Franco, Franco q tiene el culo blanco y su mujer lo laba con Ariel". ´De fet, fins fa uns anys em pensava que era la lletra autèntica i tot, diga- li ignorància, diga-li falta d'interès. No obstant, si sento els "Segadors" o "La Santa Espina" m'emociono i, a més, prefereixo els Pets o Obrint Pas a "Los Chichos" o "Camela". No suporto el flamenc, aquells crits de posseït i aquells cops de sabata em fan venir mal de cap i m'atavalen. A més, les sevillanes em fan venir caguera i m'aburreixen enormement. Jo prefereixo la sardana, la gralla, les colles castelleres o els Diables.
Trobo que les matances de toros en una plaça plena de gent que disfruta veient com un inútil mata, a poc a poc, un pobre animal que agonitza és un espectacle molt cruel i depriment. M'agradaria que els "toreros"- gent de poques llums- fossin els que van donant voltes mig sedats i els toros els que els van clavant les llances a l'esquena.
No m'agrada l'entrepà de calamars ni les "migues", prefereixo el pa amb tomàquet, els calçots, l'escalivada o la butifarra.
Penso que el rei és una mica tonto. Però no un tonto d'aquells que fa tonteries com el Rajoy o en Zaplana, sinó un tonto dels que no saben contar fins a tres. A més, sóc republicana pq crec que la monarquia és una institució obsoleta, sense cap tipus de funció i que viu dels nostres diners. I no entenc pq ell se'n va a esquiar a Suissa o a navegar per Mallorca mentres jo estic estudiant i treballant sense parar.
No m'agraden els "nengs", ni els "tunnings", ni els "xolos" ni els "killos". I, des de petita, m'han fet estudiar dues llengües: la meva i la dels veïns. I coses de la vida, tot i estan a casa, malauradament, sento més la llengua veïna que la de Catalunya ¬¬'.
Si, tinc una crisi d'identitat... uns ma diuen que sóc espanyola però jo no me'n sento. I bé, comquè sóc persona poc influenciable, crec que em faré cas a mi mateixa i continuaré perdent el meu DNI per allà on passi.
Per cert, he rebut un mail avissant- me del macrobotellon que es farà a la Rambla del Raval ¬¬'. No crec que hi vagi... no tinc cap interès en trobar- me tots els Mossos d'esquadra de la província acumulats allà. Si, serà el macrobotellón dels mossos.
Més sobre el sopar
Avui m'he trobat l'Eli i la Clara a la UAB. M'ha fet molta il·lusió perquè, últimament, comquè vaig a classe a la tarda, mai no veig a ningú conegut i menys a infiltrats de la Salle com l'Eli.
La Clara s'ha queixat pq no he parlat massa del sopar al Blog... en fi, no és que no vulgui eh! jo en parlaria més però és que tinc "lapsus" de memòria i no sé pq serà XDD. No recordo res des del moment en què vam començar a beure XD. No, aviam, és broma. El sopar va ser genial per tres motius importants:
- perquè el menjar estava boníssim...doncs som uns cuiners de primera (sobretot les mares) i pq hi havia vinet, sangria, cava i vodka... per cert, la idea de comprar vodka i posar- lo com a beguda per acompanyar el sopar va ser del Xavi.
- perquè els convidats eren de primera: els amics i amigues de tota la vida als quals cada dia estimo més i algú que, tot i no ser cap vell amic de l'infància, tb cada dia estimo més.
- Perquè el menjador del Xavi és ideal per fer sopars multitudinaris.
Ah! i pq els regals van estar molt bé tb XDDD, tot i que una servidora ha hagut de canviar la faldilla... no pq no m'agradi eh (Clara!), sinó pq era un pèl grossa.
I què més puc explicar?? XD, recordo moments concrets com quan l'Alba va servir el gelat al Marc i el va tirar a 5 metres més enllà del plat, quan vam tafanejar sobre la veïna del Gerard i la seva història amorosa, la supermegataja del Lluís, l'arribada de la Marta i el seu xicot (q segons la Clara no era el de la foto), el problema amb les cadires, l'Alba i la seva maleta vermella, l'Ignasi amb el braç immobilitzat, la discussió sobre si anar a discoteca o al karaoke i mmmm... bé, que ja no recordo masses coses més ¬¬'.
Va afanyeu- vos a fer anys que aquests sopars on coincidim tots, no tenen desperdici. I si no recordo malament, el pròxim aniversari és el del Toni!!! :)
Parlant de la Clara i l'Eli... avui m'han dit una cosa que m'ha fet posar contenta. Sort Eli ;), que vagin bé els exàmens.
