SEMPRE AVANT

28 de desembre del 2005. La Flama. Obrint Pas.

LA FLAMA

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu.

Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.



Últimament només poso cançons, ho sé, però és que, tot i que ha acabat el període oficial d'exàmens, altra volta tinc molta feina i poc temps per escriure. Espero que, a partir de divendres, la cosa canviï un poquet... que la pràctica de financer ma vagi bé i m'aprovin Dret i Cinema (ggggrrrrrrrrrrr!!!!!)

Avui és 28 de febrer i fa dos mesos del Concert d'Obrint Pas, del dia de la Festa de les Seleccions. És un dia per recordar, va ser especial. Així doncs, he posat una cançó d'Obrint Pas que m'agrada molt. Bé, de fet, només em sé la lletra d'aquesta cançó ¬¬' però espero anar a molts més concerts d'Obrint Pas.

Per cert, ja tinc una altra assignatura superada: Administratiu. Ho he sabut aquesta tarda. I per acabar d'arrodonir el dia, m'ha vingut a buscar a la uni una personeta que, d'ara en endavant, m'haurà d'acompanyar a més concerts d'Obrint Pas :) juntament amb la Clara...Txiii, pq la Clarona, pel Pont de desembre, es va picar pq no li vaig comunicar que anava un concert a St. Andreu... comquè és una "enfadica" al pròxim concert vindrà amb mi - tant si vol com si no vol ;)-. Per cert: Felicitats per la nota, t'ho mereixes nena.

En fi, vaig a estudiar financer. Estic fent l'IRPF, IVA i l'Impost de Societats i em passo les hores fent declaracions de renta. Estic de reduccions, despeses deduïbles i retencions fins allò que no tinc. Sort que el professor és del bon rollo i ens explica trucs per estafar a Hisenda :).

PD: Avui és l'aniversari del Sergi Esteve o "yerse"- com vulgueu - feliciteu- lo.

posted by Mireia @ 10:00 PM 5 comments links to this post

És així, és així...

PAÍS PETIT


El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.



NEOFATXES GLOBALS


Mireu-los com van, senyorets des de sempre
se'ls hi nota a l'esquena que no han acotat mai.

Mireu-los com van, són la vella caverna
però amb les noves caretes per seguir mal manant.

Ara són més polits que els seus pares
i es disfressen amb plomes de Harvard
però si arriba el poder, adéu Proust, adéu Brecht...

Mireu-los com van, són l'Espanya de sempre,
la d'antigues tenebres que van ressuscitant...

Mireu-los com van presumits i fatxendes,
és l'adéu als complexos pels pecats dels "papás".

Pel poder, que els manté tan "contentos",
ja no calen els "pronunciamientos",
ara guanyen escons sense el clam dels canons.

I mentre a la Gangreunió els Nostrats s'esveren,
Senyor, si arriba a fer mal un fatxa pel rera,
nosaltres els vestim sants per la democràcia,
ja veus amb quins cops de pal ens tornen les gràcies,
ells porten els pantalons, nosaltres les calces,
ells són els "toreadors", nosaltres les banyes,
i ara què fem, on anem, no ens queden banderes,
i com se'ns creurà la gent si fem marxa enrera...

Mireu-los com van, neofatxes de sempre,
neofatxes per sempre, neofatxes globals.

Mireu com anem,
engreixant als bandarres,
empenyent el desastre
fins el dia de...Ah.





LLUÍS LLACH

posted by Mireia @ 1:54 PM 3 comments links to this post