GUANYAREM
Sabem on és el nordperò no sabem com anar-hi,
sabem el què tenim
però no pas què n´hem de fer,
si una cosa és segura
és que no hi ha qui ens pari,
però deixar d´avançar
en cercle estaria molt bé.
Tot el nostre bagatge
és un cúmul de fracassos,
però incomprensiblement
cada dia som més gent.
Sempre que ens alcem
és per fotre´ns de nassos
i malgrat tot,
malgrat tot guanyarem!
Contra tot pronòstic.
Semblava que no podria ser.
Podem fer-ho i ho farem.
Ves per on!
GUANYAREM
ÉS ESCRIT A LES PARETS
GUANYAREM
JA SOMRIUEN ELS VAILETS
GUANYAREM
CADA COP CRIDEN MÉS VEUS
JA HI POTS PUJAR DE PEUS
Un dia vam decidir
que haviem de sortir de casa
per anar a un lloc precís,
i fer el camí és convenient
i per això no volem arribar
per art de màgia,
Però tampoc no podem
estar voltant eternament.
Deixem-nos de ser
partidaris d´una o altra cosa,
això només ens fa
ser elements decoratius.
Cal que deixem
de ser aquells que proposen
i passem a ser aquells
que atenyen els objectius.
No podem acomodar-nos
en la temptativa,
i asseure´ns a lloar
i plorar les pròpies tibantors.
No es pot entrar en aquest joc
en el que se´ns convida:
sempre guanya la banca
i mai els jugadors.
Cosim tots els estandards
i fem-ne un de sol,
tan ferm i colossal
que s´hagi de dur entre tots,
passem full i capítol de la història
plantant-lo al cim de la victòria.
Guanyarem. Brams
Avui som 23F i un dia com avui de l'any 1981, el " Teniente Coronel Tejero", un malalt mental, va fer un intent de cop d'Estat que, sortosament, va fracassar. L'il·luminat en qüestió, va entrar al Congrés dels Diputats a Madrid, amb una pistola a la mà i cridant: "Todos al suelo".
Seguidament, els tancs van ocupar la ciutat de València, després del Decret d'Estat d'excepció dictat pel General Milans del Bosch, un altre tarat.
El rei es va convertir en heroi salvador del món perquè va sortir a la televisió a llegir quatre discursos que algú li havia escrit. Però, finalment, els Diputats van ser alliberats i tot va quedar en una patètica actuació.
Doncs bé, sembla mentida però fa pocs dies un militar va parlar d'enviar els tancs a Catalunya i fins el mismíssim Tejero va opinar sobre l'Estatut català. Tot plegat fa pena: l'endarreriment d'Ecspanya, tant mentalment com políticament i democràticament és evident i és tristíssim que es permeti que certs personatges amb tant poques llums opinin. Haurien d'estar amb un morrió i tancats al ZOO.
En fi, només fa 25 anys d'aquests fets i la mentalitat de molts no ha evolucionat ans al contrari, doncs, últimament, estem veient una Espanya cada vegada més rància, més patriota, menys respectuosa i més unitària.
Molts volen participar en el trist espectacle del PP que consisteix en fomentar l'anticatalanisme perquè és el que els dona vots.
És així de trist: fa uns anys van culpar ETA de la matança de l'11M per no perdre vots i van seguir amb la farsa fins que els ciutadans i la premsa extrangera van descobrir l'engany. Ara toca una nova estratègia consistent en la defensa aferrissada de la unitat d'Ecspanya que està fortament amenaçada per l'Estatut!!!!!! OH SI!!!!! Si s'aprova l'Estatut- que per cert, és pèssim- Ecspanya s'arruinarà pq els catalans els ho robaran tot, tots aquells que no parlin català seran degollats a la Plaça Catalunya i Ecspanya passarà a ser una província pobre, oprimida i maltractada pels catalans.
A mi del PP ja no em sorprèn res: després dels anuncis radiofònics d'Andalusia han tocat fons, ja no poden caure més baix... o si. El més fort és que hi ha gent que se'ls creu i els vota. En fi, és fort que un partit polític et tracti d'ignorant perdut i d'incult i a sobre els votis. Hi ha gent per a tot.
