FELICITATS
De la banda de ponent
hi ha una terra, llunya, llunya;
és la nostra Catalunya
bella, forta i renaixent.
En allà nostres germans,
redimits per la gran prova,
van cantant la cançó nova
que travessa monts i plans.
És un crit atronador
per la catalana terra
que mil ànimes enserra
en un llaç de germanor.
Aquest crit és arribat
finsas a la nostra platja!
Catalans d'Alguer, coratge!,
no oblidem nostro passat.
En lo son gloriós camí
Catalunya sempre avança,
i per tot on passa llança
la llavor que ha de florir.
Oh! germans, no disparem,
Catalunya està fent via;
fins que arribarà lo dia
en què tots renaixerem.
Antoni CIUFFO Sàsser (Sardenya) 1879- Barcelona, 1911.
Avui és l'aniversari d'una gran amiga, l'Alba: FELICITATS nina! 23 anyets... uooo! no faré bromes al respecte pq jo els faig d'aquí poc i seria tirar pedres sobre la pròpia teulada XD. Cumplir anys no fa gaire gràcia pq vol dir q et queda un any menys de vida, et fas més vell i tota la pesca... per això algú es va inventar la història dels regals i les celebracions, per fer- ho més lleu. Ei, i no és pessimisme, és sinceritat: fer anys només et fa il·lusió fins als 18 i a partir d'aquí, ja comença a emprenyar bastant. Però bé, és llei de vida (frase típica de consolació tb) i, com diu ma mare- q ho diu pq sóc filla seva, no pas pq sigui cert - cada any que passa estem més guapes, per tant, qui no es consola és pq no vol. En fi, la qüestió és que és l'aniversari de l'Alba i vull desitjar- li el millor, simplement pq s'ho mereix. Un petó nena.
Per cert, avui a la UAB ha faltat un professor i hem anat a fer un cafè al bar de la Cívica i hem començat a parlar sobre si Catalunya és una nació. La discussió m'ha cansat però, finalment, les que ho negaven de bon principi han reconegut que som una nació i, per tant, han valgut la pena les pujades de veu... és trist haver de convèncer a la gent d'una realitat tant evident: Som una Nació i salta a la vista. Em cansa discutir aquestes coses amb gent que em cau bé pq, sovint, acabes enfadat i de mala llet. A vegades, quan surt el tema "Independència, Catalunya, català, etc", s'intenta ofegar ràpidament la qüestió pq sabem que tenim opinions molt diferents... però, ho reconec, jo torno a treure el tema i no és pq tingui ganes d'emprenyar- me, simplement vull discutir- ho pq així intento convèncer a la gent o no...i, al cap i a la fi, la meva futura feina serà aquesta: convèncer. A més, discutir no implica enfadar- se si l'altre persona no opina com tu, aquesta és la gràcia del diàleg. Però hi ha persones q no ho entenen i quan parlen de política i dispcrepes, s'ho prenen com una cosa personal.
Tu de què vas?
Pere Pasqual és una hereu de casa bona
i, sobretot, ell diu que és molt català
però quan escriu cartes
ha de canviar d'idioma,
doncs creu que n'hi ha prou
en saber- lo parlar.
Company això no lliga,
va nen, això no va
no sé pas com t'ho mires
però no ho tens clar.
Joan Pérez ha viscut 30 anys a Tarragona,
i no li importa que li parlin català
però diu que li fa molt de tall parlar l'idioma
doncs té por que la gent se n'hi enfoterà.
Company, això no lliga,
va nen, això no va,
no sé pas com t'ho mires,
però no ho tens clar.
Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!...
Ignasi Plà és el cantant de "Los Aromas",
a la vida diària sols parla català
però amb el conjunt han decidit canviar d'idioma
doncs, sobretot, el que ells volen és triomfar.
Company això no lliga,
va nen, això no va
no sé pas com t'ho mires
però no ho tens clar.
Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!
Tu de què vas?!!
Els Pets.
Un món, dos classes de persones
" Hi ha una veu trencada que s'ofega al mig del mar mentres torno en tren de Barcelona. N'hi ha que som turistes i altres només immigrants: un món, dos clases de persones.
Hi ha una pell suada que carrega el meu butà per vint duros mentre faig la sopa. N'hi que som turistes i altres només immigrants: un món, dos classes de persones.
Hi ha un marrec que esmorza cola d'una bossa que portava coses que ell mai no comprarà i amb l'olor somia que la sort canvia i el destí no està fixat.
I al carrer una noia sola i massa jove que a la nit tremola per guanyar- se el pa, i amb el pas dels dies veu que res canvia i que el destí està fixat.
Hi ha una LLEI NO ESCRITA que per sempre es complirà: tant se val d'on ets si el que ets és pobre: n'hi ha que som turistes i altres només immigrants, un món, dos classes de persones."
Últimament, tothom vomita comentaris racistes per aquí i per allà. És cert que la reacció de l'Islam davant tot el tema de les caricatures fa pena... però això no vol dir que els musulmans siguin persones de segona per viure obsessionats per parides d'aquest tipus. Posats a ser sincers, penso que estan una mica "malalts" amb tot això d'Alà, la Guerra Santa i parides semblants, però bé, a EEUU o a Europa també es fan coses tant increïbles com deixar que una persona mori per no permetre una transfussió de sang pq les creences de torn - en aq cas els testimonis de Jehovà- ho estableixen així. O pitjor encara, aquesta gent que creu en el dimoni i en els ritus satànics o aquests q es foten dins una secta i es suiciden en comunitat... pq de persones encegades i enganyades n'hi ha a tot arreu, no és monopoli de l'Islam.
Sé que moltes vegades discrepo amb la gent sobre el tema de la immigració, doncs és una qüestió complicada i és difícil mantenir una opinió ferma. Jo sempre he pensat que un país no és propietat de ningú i que, si algú es veu amb la necessitat d'emigrar per sobreviure té dret a fer- ho. O és que potser només tenen dret a viure els que han nascut a un país del 1er món?
Diuen que la pobresa i, en conseqüència, la immigració, és fruit del capitalisme, també que és l'herència del colonialisme i de l'explotació que el 1º món ha exercit i exerceix sobre els països pobres. I si, és cert, per exemple: els espanyolets van arribar a Amèrica al 1492, van matar la meitat de la població, els van robar tot allò que van poder, els hi van imposar la seva cultura i llengua- més o menys com van fer i fan a Catalunya des de 1714, el q passa és q, actualment, utilitzen un mètode més dissimulat com l'espoli fiscal o la Constitució - i, quan els hi va semblar, van pirar. I ara, en canvi, es queixen pq els equatorians, els peruans ... venen a Ecspanya ja q el seu país és pobre i ens venen a robar... Quines paradoxes ¬¬'.
Actualment, ens preocupa la falta d'integració de les persones nouvingudes que arriben aquí i s'agrupen formant "ghetos", fet que dificulta que aprenguin la llengua de Catalunya i que es relacionin amb els seus ciutadans i coneixin, per tant, les nostres costums. Hi ha manca de polítiques d'integració o és que els immigrants es resisteixen a integrar- se?? en té la culpa la Generalitat o ells? o nosaltres? Potser hi ha una mica de tot: la Generalitat no preveu sistemes d'integració eficaços, nosaltres tampoc l'afavorim doncs hi ha persones que mostren rebuig cap a la cultura extrangera fet que provoca l'efecte rebot i fa que el nouvingut eviti conèixer i assimilar els nostres trets culturals. I, finalment, potser la qüestió més decisiva o terminant és la falta de motivació o d'interès de l'immigrant a l'hora d'adaptar- se a la nova cultura.
Sempre es parla de la immigració i els seus mals i s' oblida que moltes d'aquestes persones, que tanta gent menysprea, són els que netejen els carrers, els q recullen les escombraries, els que treballen a les obres, els que netegen l'escala de casa, etc. A més, darrera de cada un d'ells, normalment s'amaga una història tràgica ja que, a part de fer les feines brutes, han hagut de marxar del seu país per necessitat, han hagut d'abandonar als seus familiars i amics i començar de nou sense res. A més, per més inri, han d'escoltar com persones que tenen tot allò que necessiten, els titllen de criminals i d' éssers inferiors.
Així que... pensem- hi: no tothom ha tingut la sort de néixer a un país del " primer món", hem nascut a Catalunya però podría no haver estat així i ser nosaltres el que haguéssim d'abandonar- ho tot, pujar a una pastera i arriscar la nostra vida per poder menjar. I el pitjor seria que, quan arribéssim al país en qüestió, no seríem ningú, no tindríem papers i seríem perseguits pels mongols de la policia. Si trobéssim feina, seríem uns explotats, sense contracte i cobrant un sou de merda. I si, a més, trobéssim un pis, l'hauríem de compartir amb 1000 persones més. I encara seria pitjor si tinguéssim menys de 16 anys. En aquest cas podríem arribar a Ecspanya amagats a la part de sota d'un camió que porta mercaderies cap a un país ric. Podria passar que, durant el trajecte, la palmessim pq és fàcil caure i ser atropellat o cremar- se. No obstant, si finalment arribéssim a Barcelona, ens trobaríem que ningú ens donaria treball pq som menors de 16 anys. Si no tinguessim feina, tampoc tindríem menjar, ni casa, ni papers, ni cap familiar que ens pogués ajudar... pq recordem-ho, els hem deixat al tercer món. Així doncs, potser la millor opció seria passar- nos el dia pel Raval esnifant cola per fer passar la gana i estirar els bolsos a les pobres àvies que, posteriorment, diran que els moros són uns criminals i uns poca vergonyes. Tot plegat és una roda amb poques solucions o potser és que ningú busca sortides reals i el tema es descontrola.
Molts només veuen la part dolenta de la qüestió: els que roben, els que no s'integren, els que volen una mezquita, etc. Però, que jo sàpiga, de persones que roben n'hi ha de totes les races i colors, també hi ha persones de territoris pròxims, limítrofs i veïns que no s'integren- i molts no ho volen- i, evidentment, he vist esglésies evangèliques, locals de reunió de Testimonis de Jehovà, de mormons... així doncs, pq ningú vol una mezquita al costat de casa però si una església?? pq aviam: o eliminem tots els llocs de culte- q jo ja hi firmo- o els acceptem tots... però això d'establir privilegis no és massa ètic.
Bé, ja està vist que la immigració no és un tema simple i la solució no és omplir- se la boca dient mal d'aquesta pobra gent q no té ni una quarta part del q tenim nosaltres.
Per cert... ara falta que surti l'il·luminat de torn a dir q els immigrants s'haurien de quedat al seu país per fer- lo pujar... Qué coi han de fer pujar si no hi ha res més q pobresa absoluta i guerra??
Altra volta m'he liat massa... però em pregunto com és q ningú veu lo malament que ho ha hagut de passar aquesta gent i que si estan aquí és per necessitat, no pas per emprenyar a ningú.
